Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir

Foto jornada Revista de Llengua i DretEl 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.

El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.

Llegeix més »

La resposta jurídica envers les mesures regressives sobre els drets lingüístics – Marta Calafell Galiana

D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD).

En aquest apunt volem presentar, sense ànim exhaustiu, alguns casos en què actuacions dels poders públics autonòmics i locals han estat objecte de controvèrsia o d’impugnació. En les distintes cròniques legislatives d’aquests darrers anys publicades a la RLD s’expliquen de manera més detallada les mesures regressives en matèria de llengua. Aquí es tracta de recollir una mostra de com l’impuls normatiu i les resolucions judicials recents poden condicionar els drets lingüístics i el principi de no regressió dins d’un context politicojurídic progressivament més complex.

Llegeix més »

“Protecció jurídica de les llengües i regressió”, jornada de la Revista de Llengua i Dret (3 d’octubre de 2025)

Logotip Revista Llengua i DretEls últims anys s’està produint una regressió en la protecció de les llengües oficials diferents del castellà, pròpies de diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Això és fruit principalment de les sentències del Tribunal Constitucional i de la normativa d’alguns governs autonòmics contraris al pluralisme lingüístic. És en aquest context que el pròxim 3 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Protecció jurídica de les llengües i regressió”.

Llegeix més »

L’oficialitat del català a Europa. Mort lenta per inanició o possibilitats reals? Una anàlisi política i jurídica – Vicent Climent-Ferrando

Font: Unplash

“Davant la manca d’unanimitat de part dels 27 estats membres, la decisió d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc s’ajorna”. Aquestes eren les paraules d’Adam Szlapka, ministre d’Afers Europeus de Polònia, després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE), el 27 de maig. Era la sisena vegada que la decisió s’ajornava. Què passa amb el català a Europa? Què fa que els estats membres no prenguin cap decisió –a favor o en contra– de l’oficialitat? Quins motius addueixen? En fem una anàlisi.

Llegeix més »

Famílies i llengües minoritzades: estratègies per a la transmissió i la socialització. Crònica de la jornada CLUB 33 – Mariona Albareda Sambola

El 9 de maig, la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona va acollir el trenta-tresè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 33). Aquesta edició, organitzada per la secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, el Grup d’Estudi de la Variació (GEV) i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i impulsada per l’equip investigador del projecte “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu” (AMRELSE) (PID2021-125859NB-I00), es va centrar en les “Estratègies familiars per a la socialització d’infants i adolescents en llengües minoritzades”.Llegeix més »