Fundat l’any 2004, el Soziolinguistika Klusterra (Clúster de Sociolingüística) acaba de celebrar el vintè aniversari. Aprofitem aquesta fita per repassar la trajectòria i les característiques d’aquest centre d’investigació, ja que sovint constatem que presenta trets força singulars i considerem que alguns d’aquests elements podrien resultar útils a professionals implicats en tasques similars, també a Catalunya.
Soziolinguistika Klusterra 2004an sortu zenetik XX. urteurrena bete berri da. Aitzakia egokia iruditu zaigu bertako kideoi ikergune honen ibilbidea eta ezaugarriak errepasatzeko. Izan ere, erakunde honen zenbait elementu nahiko bereziak direla ikusten dugu maiz gure jardunean, hainbat harreman eta testuingurutan. Eta, gure iritziz, elementu horietako zenbait aurkeztea eta azaltzea interesgarria izan daiteke antzeko lanetan dihardutenentzat, baita Katalunian ere.
La Jornada de Sociolingüística Basca de 2024, celebrada a Vitòria-Gasteiz el passat 23 d’abril, es va plantejar prenent com a referència l’ecosistema sociolingüístic basc. Aquesta cita és el punt de trobada de les persones i agents que aporten coneixement sociolingüístic al procés de revitalització del basc: investigadors, investigadores, tècnics, tècniques, responsables polítics, activistes, professors, professores… El programa del dia barrejava temes i formats diversos, amb l’objectiu de generar recursos per avançar en la reflexió, i donant importància a la interacció entre els participants.
Euskal soziolinguistikaren ekosistema erreferentziatzat hartuta planteatu zen 2024ko Euskal Soziolinguistika Jardunaldia, Gasteizen egin zena pasa den apirilaren 23an. Euskararen biziberritze prozesua ezagutza soziolinguistikoz hornitzen duten pertsona eta eragileen topagunea da zita hau: ikerlariak, teknikariak, arduradun politikoak, aktibistak, irakasleak… Askotariko gaiak eta formatuak nahastu ziren egun osoko egitarauan; hausnarketatik aurrera egiteko baliabideak ateratzea bilatuaz eta parte hartzaileen arteko elkarrekintzari garrantzia emanaz, beti ere.
“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció.Llegeix més »
