La publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.
Etiqueta: bilingüisme
Es publica el Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe el 2040 – Ramon Faura i Ausiàs Vera
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 sobre el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari: l’enèsim sotrac jurisdiccional al model lingüístic educatiu de Catalunya – Josep Martí i Pons
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena), de 8 de setembre de 2025 (Recurs 1333/2024) és l’última resolució dictada per aquest Tribunal que torna a afeblir i desdibuixar el tradicional model lingüístic de l’escola catalana implantat des dels anys 80. Aquesta sentència resol un recurs contenciós administratiu d’una entitat, en el marc del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals, interposat contra el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari (DOGC, núm. 9164, 16.05.2024)[i]
La judicialització de les decisions sobre el model lingüístic educatiu català no és un fenomen nou. Tanmateix, des de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), s’han anat succeint resolucions jurisdiccionals que, de mica en mica, l’han anat erosionant. Per entendre la situació convé fer unes pinzellades del context jurídic conformat des de la STC 31/2010.
Són justes, les polítiques lingüístiques “coercitives”? Un esbós dels arguments principals – Joana Pena-Tarradelles
En una societat en què conviuen un grup lingüístic majoritari i un grup lingüístic minoritari o minoritzat, és just aplicar polítiques lingüístiques “coercitives” que tinguin com a objectiu promocionar la llengua minoritària o minoritzada?[i] Per exemple, és just obligar els membres del grup lingüístic majoritari a estudiar en la llengua minoritzada? O és just obligar-los a acreditar un cert nivell d’aquesta llengua per a poder ser treballadors públics? Totes aquestes preguntes esdevenen especialment controvertides quan es plantegen en societats liberals en què, degut a una bilingüització del grup lingüístic minoritzat, la comunicació entre la majoria i la minoria nacional ja és possible en la llengua majoritària.
Els efectes socioeconòmics del coneixement de llengües i de les polítiques lingüístiques a Catalunya – Antonio Di Paolo
El passat 15 de març vaig tenir ocasió de donar a conèixer els resultats de la meva recerca sobre l’economia de la llengua per al cas de Catalunya en el marc de la XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, organitzada per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La jornada es va centrar en la rellevància i la necessitat dels incentius econòmics per estimular l’ús del català en l’àmbit de la justícia a Catalunya. En aquesta entrada, us presento un resum dels elements principals de la meva ponència.
Durant les darreres dècades els economistes han manifestat un interès creixent en la relació entre llengua i resultats socioeconòmics, fet que resulta en un nombre cada vegada més gran d’estudis científics que, de manera general, tracten aquesta relació (Aparicio-Fenoll i Di Paolo, 2023). A què es deu aquest interès? En primer lloc, es pot considerar que els coneixements lingüístics representen un factor de capital humà que genera un impacte positiu en els resultats laborals, així com en altres aspectes socials. En segon lloc, les habilitats lingüístiques poden tenir impactes econòmics positius fins i tot si no es fan servir de manera directa dins de l’àmbit laboral, atès que poden representar senyals positius d’altres capacitats des de la perspectiva dels empresaris. En tercer lloc, el multilingüisme s’associa amb millores en diferents aspectes cognitius, que poden incrementar la productivitat individual.
Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy
À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »