Etiqueta: català

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

eapcDeixa un comentari
Façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona.
Facultat de Dret. Universitat de Girona

“Què en saps, dels drets lingüístics?”, així s’anomena la nova iniciativa que ha impulsat el Deganat de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG) per via de Colomer Advocats.

La iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació docent “Dret & Rol” de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, dirigit pel degà de la Facultat, Dr. Albert Ruda González, i coordinat per la Dra. Maria Elena Boet Serra. El projecte, que és possible gràcies a un ajut concedit pel Rectorat de la UdG, persegueix l’objectiu d’acostar l’alumnat i professorat del grau en Dret i del màster de l’Advocacia a la Pràctica Jurídica i està constituït per diferents eixos. En cada un d’aquests eixos –que s’ocupen d’algunes de les branques del Dret– es desenvolupen activitats on els participants han d’adoptar i desenvolupar un rol actiu davant de situacions jurídiques, d’aquí l’origen del nom del projecte.Llegeix més »

La llengua catalana a les Illes Balears després de quaranta anys d’autonomia política – Maria Ballester Cardell

eapcDeixa un comentari
Imatge corporativa de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut de les Illes Balears. Font: Govern de les Illes Balears

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu

La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »

La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes – Raül Digón Martín

eapcDeixa un comentari

1 Introducció
Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018[1] a l‘ordenament jurídic espanyol[2] ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.

D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

eapcDeixa un comentari

Ja hem arribat a una nova Diada i el blog s’afegeix a la festa de la rosa i el llibre amb una proposta de lectures. Com veureu, els suggeriments que us fem responen a matèries, objectius i estils ben diversos; per descomptat, amb la llengua i els seus usos com a eix que els vincula. Com no pot ser d’una altra manera en un dia com avui, la majoria de les obres proposades aborden des de diferents perspectives les polítiques lingüístiques per al català, però també hi hem inclòs monografies sobre l’estil de la llengua, reflexions sobre el fet lingüístic i la percepció del món o l’ús de la llengua per part del poder públic i organitzacions amb relació amb el dret a comprendre de la ciutadania.

   Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

Malauradament, enguany tampoc no ens podem estar d’assenyalar que la vitalitat de la bibliografia contrasta (bé, d’alguna manera n’és el mirall) amb les dificultats de la llengua catalana en diferents àmbits. Com hem posat en relleu en diversos apunts del blog, en l’àmbit de l’educació, però no només. Sovint topem amb resolucions judicials, sobretot a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, que transiten per raonaments qüestionables des del punt de vista del dret lingüístic, però sobretot que prescindeixen de la situació de minorització històrica i actual que pateix el català i la comunitat lingüística que hi ha al darrere. Com ens evidencia l’actual debat sobre la política lingüística que cal seguir i la manera com es pot recollir aquesta en la regulació jurídica, bastir o mantenir una política per a la normalització del català que sortegi els cada cop més freqüents esculls judicials no és ni de bon tros una empresa fàcil.

Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

A tots ells i als que ens llegiu us desitgem un bon dia de Sant Jordi!Llegeix més »

El projecte de llei general de comunicació audiovisual: una oportunitat per a la llengua? – Carme Fita i Caba
Cap de l’Àrea Jurídica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

eapc1 comentari

El passat 17 de desembre de 2021 el Boletín Oficial de las Cortes Generales publicava el Projecte de llei general de comunicació audiovisual, un text normatiu precedit d’una polèmica institucional i mediàtica inusual, des de l’aprovació de l’avantprojecte en les seves dues formulacions del 6 de novembre de 2020 i del 29 de juny de 2021.

La necessitat d’un nou marc normatiu de l’audiovisual
L’interès que ha suscitat el text és evident, atès que la regulació que en resulti, després de superar el tràmit a les Corts Generals en els propers mesos, fixarà les directrius bàsiques de la política audiovisual a l’Estat espanyol, és a dir, el mínim comú denominador en matèria audiovisual, que determinarà el marc del desenvolupament de la normativa autonòmica. La llei ha de transposar i incorporar a l’ordenament jurídic intern la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, arran de la modificació operada per la Directiva (UE) 2018/1808, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, per la que es modifica la Directiva 2010/13/UE, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació audiovisual), atesa l’evolució de les realitats del mercat.Llegeix més »