Dels avis als nets: quines llengües esdevenen maternes en context de doble minoria? Percepcions parentals i transmissió intergeneracional en famílies d’origen japonès a Catalunya – Makiko Fukuda

Autor: RDNE Stock project Font: Pexels

Quan ens preguntem quina és la nostra llengua materna, per a algunes persones la resposta és evident; per a d’altres, no gaire. Qui ha crescut en un entorn on predomina una sola llengua probablement ni tan sols s’ha plantejat aquesta qüestió. Sense anar més lluny, en una societat com el Japó, on ha estat arrelada una ideologia monolingüista que tendeix a equiparar nacionalitat, llengua materna i llengua de l’Estat, el concepte de llengua materna es percep com una realitat simple: si ets japonès o japonesa, la teva llengua materna és el japonès. L’ús sovint indistint dels termes bogo (‘llengua materna’) i bokokugo (‘llengua del país d’origen’) n’és una mostra clara.Llegeix més »

Joves i català: diagnosi i propostes per reforçar els usos lingüístics – Irene Velasco Díaz

La relació entre el català i les noves generacions és un dels grans reptes per al futur de la llengua. Amb aquest punt de partida, el passat 4 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir a la seva seu la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, dedicada a analitzar els usos lingüístics del jovent i a debatre possibles vies d’actuació per reforçar la presència del català en els espais de socialització.

La trobada es va emmarcar en el projecte “Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona”, que l’IEC desenvolupa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la jornada es van presentar els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents: intervenció, seguiment i avaluació. Les dades procedeixen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils, amb la participació de 720 joves i 113 entrenadors i monitors.Llegeix més »

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Es publica el Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe el 2040 – Ramon Faura i Ausiàs Vera

portada del Llibre Blanc de l'ensenyament en català a la Catalunya NordLa publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.

Llegeix més »

Llengües minoritzades del Pirineu en l’era digital – Mercè Feliu i Cuberes

Imatge seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades celebrat a la Universitat de LleidaEls dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades, organitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) –en el marc del projecte Som Part–, per la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, i pel Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida. Aquest seminari és la continuació del que se celebrà a l’abril a la Universitat de Barcelona (en podeu llegir la crònica en aquest mateix blog). Mitjançant la participació de quatre experts vinculats a les ciències del llenguatge i de la comunicació, s’hi exposà el paper de la tecnologia en la conservació de les llengües minoritzades i, més concretament, de quatre llengües del Pirineu –el català, la llengua de signes catalana (LSC), l’occità (i la seua varietat aranesa) i l’aragonès.

La inauguració i la presentació dels ponents anà a càrrec d’Helena Torres Purroy, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida i membre del Grup de recerca en transformacions en els mitjans audiovisuals i les seves implicacions en el desenvolupament polític, cultural i social (TRAMA). El seminari comptà amb quatre comunicacions distribuïdes en dues jornades. Les dues ponències del 17 d’octubre foren interpretades en LSC de la mà de l’associació Deixa’ns Signar.

Llegeix més »