La implantació del llenguatge jurídic català a l’àmbit privat: una tasca pendent – Anna Arnall Duch

El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.Llegeix més »

Quin és el paper del català en l’ensenyament superior a Andorra? – Maria Cucurull

Des que en Rubius, un dels youtubers més famosos, va anunciar públicament que marxava de l’Estat espanyol per evitar de pagar tants impostos, sembla que s’hagi descobert la sopa d’all d’una realitat que existeix des de fa dècades. S’han dit coses ben gruixudes sobre el país, però el cert és que la llei ho permet i Andorra, que no és un paradís fiscal, ofereix certs avantatges tributaris. Ara bé, pagar com a màxim un 10% d’IRPF no és l’únic atractiu que s’ofereix, si més d’una quarantena de youtubers han decidit passar-hi almenys 183 dies a l’any és perquè poden fer-hi la seva feina i la poden fer en unes condicions òptimes: han escollit el tercer país del món en velocitat de banda ampla.

Andorra treballa des de fa temps per erigir-se com un smart country de referència, cosa que podria ser la clau per atraure empreses i així diversificar l’economia. Així mateix, actualment, una de les gran apostes és el sector de l’ensenyament superior.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua.

   La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, algunes tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren en el que sovint anomenem “situació del català”

Per a aquest dia tan especial, des del blog de la Revista no ens podem estar de suggerir-vos unes quantes lectures. En un blog d’una publicació com aquesta la tria que us presentem hauria de respondre a criteris acadèmics ben definits. En aquesta ocasió, però, no és ben bé així. La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, tot i que algunes són de fa dos anys. Alguns llibres tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren, sota diferents perspectives i amb diferents metodologies i disciplines, en el que sovint anomenem “situació del català”; no debades la comunitat lingüística catalana sol reflexionar molt sovint sobre la salut de la seva llengua. Per això també incloem en la tria dos llibres que recuperen el pensament i la tasca de dues personalitats en l’estudi i la defensa del català com el professor Badia i Margarit i el notari J. M. Puig i Salellas. Entre els llibres que us presentem també hem fet un lloc al nostre occità amb un treball molt visual que retrata de manera sintètica l’aranès, una de les llengües oficials a Catalunya.Llegeix més »

L’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua” – Anna Arnall Duch

El passat 18 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) va organitzar, amb el suport del Departament de Justícia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Es tracta d’una trobada anual que té com a objectiu debatre sobre els usos lingüístics en els diversos àmbits que conformen la justícia (l’advocacia, la judicatura, la procuradoria), però en l’últim acte va defugir l’àmbit estricte de la justícia i es va centrar en la polèmica Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem, una resolució amb efectes en àmbits més administratius que judicials, però que no deixa de repercutir en els usos lingüístics en l’àmbit jurídic general.Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària: una nova eina de consulta especialitzada – Margarida Sanjaume i Roser Serra

“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”

Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]

Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.Llegeix més »