Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir

Foto jornada Revista de Llengua i DretEl 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.

El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.

Llegeix més »

Andorra: la relació entre llengua i identitat – Jordi Serra i Massansalvador

Targeta amb signe d'interrogació blanc i marró
Font: Pexels

“El límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. La famosa frase de Wittgenstein ens recorda que la llengua no és només un fet comunicatiu, sinó que també expressa i estructura la identitat grupal de l’individu. A Andorra, comunitat multicultural i multilingüe, coexisteixen diversos espais de relació entre individus i grups en els quals es negocien usos lingüístics i es construeixen identitats diferents.

1. L’estudi 

Entre 2022 i 2023, un estudi antropològic dut a terme gràcies a un Ajut Lídia Armengol del Govern d’Andorra i publicat aquest 2025 va provar d’aproximar-se als processos de canvi lingüístic i de construcció d’identitats al Coprincipat, amb l’objectiu de veure quines relacions s’hi establien. L’estudi va incloure una enquesta a 764 persones, distribuïdes proporcionalment entre els diversos grups etnoligüístics (especificats a continuació), i entrevistes semidirigides a 96 persones d’aquests grups.

Llegeix més »

Reflexions sobre l’impacte d’un possible canvi d’adscripció lingüística de la ciutat d’Alacant – Jordi M. Antolí Martínez i Ferran Isabel i Vilar

Vista d'Alacant
Vista d’Alacant. Autor: Diego Delso, amb llicència CC BY-SA

El dia 26 de juny de 2025, el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional en què instava les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (des d’ara, LUEV)[i] i a adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà. Aquesta iniciativa, d’acord amb les declaracions que s’han conegut d’alguns membres del govern valencià, del partit en el govern o del president mateix, no tindrà per ara més recorregut. El que sí que ha aconseguit és generar el rebuig entre els partits de l’oposició, els sindicats i les entitats cíviques i acadèmiques d’Alacant, i una onada de solidaritat procedent de la resta del domini lingüístic català.

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana estableix en l’article sisè que el valencià és l’única llengua pròpia de l’autonomia (punt 1) i que hi és oficial juntament amb el castellà (punt 2). El valor d’aquestes disposicions, però, queda limitat en el mateix article, en el punt 7, el qual preveu la delimitació legal dels territoris en què predomine l’ús d’una llengua o de l’altra. L’oficialitat queda atenuada, doncs, en aquells municipis legalment considerats de predomini lingüístic castellà.

Llegeix més »

Cursos de francès del govern del Quebec per a empreses: massa pocs, massa cars – Benoît Dubreuil i Marilou Jetté

Font: Unsplash

Al Quebec, la Carta de la Llengua Francesa, adoptada el 1977, va establir el francès com a llengua oficial de l’Administració, el món del treball, els negocis i l’educació, en un context canadenc i nord-americà majoritàriament anglòfon.

La Llei sobre la llengua oficial i comuna del Quebec, el francès, aprovada el juny de 2022, va modernitzar aquesta legislació i va crear el càrrec de commissaire à la langue française (CLF) per garantir el compliment de la Carta i supervisar l’evolució de la situació lingüística al Quebec.

Llegeix més »

“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà

Font: Universitat de les Illes Balears

En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.

L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.

Llegeix més »