Els últims anys s’està produint una regressió en la protecció de les llengües oficials diferents del castellà, pròpies de diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Això és fruit principalment de les sentències del Tribunal Constitucional i de la normativa d’alguns governs autonòmics contraris al pluralisme lingüístic. És en aquest context que el pròxim 3 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Protecció jurídica de les llengües i regressió”.
Etiqueta: català
El Pacte Nacional per la Llengua, un acord per la llengua a Catalunya – Anna Torrijos
El Pacte Nacional per la Llengua és un acord que pretén establir un marc de consens entre diferents agents polítics, socials, econòmics i culturals per tal de donar una resposta coordinada, planificada i adaptada als temps actuals als reptes a què s’enfronta el català. Aquesta voluntat sorgeix d’una creixent preocupació social per la situació de la llengua, una preocupació que ha tornat a manifestar-se amb força durant els últims anys. Tot i que Catalunya és reconeguda com un referent internacional en polítiques lingüístiques i s’han aconseguit avenços significatius en la recuperació del català, la inquietud per l’evolució de la llengua és àmplia i justificada, ja que alguns dels objectius bàsics dels primers anys 1980 –el domini de la llengua per part de tota la població i l’ús en tots els àmbits socials, per exemple– no s’han assolit completament.
L’oficialitat del català a Europa. Mort lenta per inanició o possibilitats reals? Una anàlisi política i jurídica – Vicent Climent-Ferrando
“Davant la manca d’unanimitat de part dels 27 estats membres, la decisió d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc s’ajorna”. Aquestes eren les paraules d’Adam Szlapka, ministre d’Afers Europeus de Polònia, després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE), el 27 de maig. Era la sisena vegada que la decisió s’ajornava. Què passa amb el català a Europa? Què fa que els estats membres no prenguin cap decisió –a favor o en contra– de l’oficialitat? Quins motius addueixen? En fem una anàlisi.
Journée des langues autochtones à l’Université de Montréal : recherche participative et revitalisation linguistique – Fanny Boutrouille
Le 27 mars 2025 ont eu lieu à la la Faculté des arts et des sciences de l’Université de Montréal plusieurs événements publics dans le cadre de la Journée des langues autochtones, dont une conférence publique sur les langues autochtones et une table ronde sur les langues minoritaires.
La conférence publique, intitulée « Langues autochtones, recherche particip-action et les défis de l’IA », a été prononcée par la professeure Marie-Odile Junker de l’Université Carleton. La présentation s’articulait autour de trois axes : l’importance de la recherche participative dans la documentation des langues autochtones, le rôle des technologies pour soutenir ces démarches et les risques que pose l’intelligence artificielle dans ce contexte. Organisée dans le cadre de la Journée des langues autochtones, la présentation a rassemblé un public varié et enthousiaste, témoignant de l’intérêt grandissant pour les questions liées à ce sujet.
Famílies i llengües minoritzades: estratègies per a la transmissió i la socialització. Crònica de la jornada CLUB 33 – Mariona Albareda Sambola
El 9 de maig, la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona va acollir el trenta-tresè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 33). Aquesta edició, organitzada per la secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, el Grup d’Estudi de la Variació (GEV) i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i impulsada per l’equip investigador del projecte “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu” (AMRELSE) (PID2021-125859NB-I00), es va centrar en les “Estratègies familiars per a la socialització d’infants i adolescents en llengües minoritzades”.Llegeix més »