Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 76

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 76 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb set articles aplegats sota el títol El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol. El número també inclou quatre articles més que es distribueixen en les seccions de llenguatge administratiu i jurídic, i de política lingüística i sociolingüística; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i dues recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Juan Jiménez-Salcedo i Rémi Carbonneau, i analitza les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol a partir del concepte de bilingüisme de sentit únic proposat pel politòleg canadenc Jean Laponce. A més d’un article introductori a càrrec dels coordinadors, la secció inclou estudis sobre ideologia, jerarquia i jurisprudència constitucional a Espanya; sobre la llengua asturiana; sobre el cas de les llengües no oficials; sobre les cròniques periodístiques del nacionalisme espanyol; sobre els discursos d’oposició a la normalització del català a l’ensenyament; i sobre els discursos de deslegitimació del basc.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la representació de la dona i els usos lingüístics, un altre sobre la popularització del discurs jurídic en línia i un altre sobre la semàntica de la vulnerabilitat dels migrants. La secció de política lingüística i sociolingüística conté un estudi sobre les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà a Catalunya i les Illes Balears. I el número presenta també dues notes, una sobre la figura del traductor i intèrpret jurat a Espanya i Bèlgica i l’altra sobre el lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV.

Finalment, aquest número inclou catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, de Mireia Galindo, Carles Rosselló i Francesc Bernat; i Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc, d’Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea (eds.).

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Llegeix més »

Nacionalisme espanyol i llengua catalana – Josep Grau Mateu

A propòsit del llibre de Daniel Escribano (2020). El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República, Palma: Lleonard Muntaner, 198 pàgines.

 

Com ha tractat l’Estat espanyol la llengua catalana? Aquest és el tema de fons dels diversos treballs sobre la història del català que ha publicat Daniel Escribano (Palma, 1978). Doctor en sociologia per la Universitat de Barcelona, el 2017 Escribano va presentar un breu volum, extret de la seva tesi doctoral, que vam ressenyar en aquest blog. Ara es publica, en edició pulcra i elegant de Lleonard Muntaner, la tesi sencera, amb el títol El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República. El llibre descriu amb claredat i rigor la dialèctica entre els governs de la República i els diferents territoris dels Països Catalans entorn d’una qüestió sensible: l’oficialitat del català. Sensible perquè, com va dir Rovira i Virgili, la llengua és una “bandera sonora”. Les llengües, com sap tothom, no són només eines de comunicació. Són també símbols, banderes. A les batalles per la identitat, com les que relata el llibre d’Escribano, cada bàndol oneja la seva llengua i la planta, a manera de bandera, en els espais que conquereix, com a signe de victòria.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.Llegeix més »

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Llegeix més »

Bibliografia sobre dret lingüístic a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea – Elena Heidepriem

 

El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, ensenyament de llengües i altres matèries afins, elabora periòdicament diversos productes documentals per facilitar als recercadors, estudiosos i persones interessades en aquests temes eines que els facilitin arribar a informació de qualitat en diferents àmbits i suports.

Destaquem avui les Bibliografies selectives sobre temes d’actualitat.  Aquestes inclouen referències bibliogràfiques d’articles de revista, monografies i obres multiautoria, com ara  reculls de ponències presentades a jornades i congressos o handbooks en matèries concretes, en les quals generalment intervenen autors destacats d’arreu.

Les darreres bibliografies apareixen regularment com a novetat al web del Centre. A l’apartat Bibliografies selectives trobareu en primer lloc les més recents cronològicament. Per consultar-ne d’anteriors o per blocs temàtics concrets accediu a l’apartat Totes les bibliografies.

Avui us presentem les darreres tres bibliografies que s’han confeccionat sobre Dret lingüístic. La gran quantitat d’obres de què disposa el Centre de Documentació en Política Lingüística ens obliga a presentar-les fraccionades, segons dos criteris: un de cronològic i un de territorial.

Així, us posem a les mans tres bibliografies, cronològicament coincidents, referides a tres territoris que comparteixen història i civilització i disposen de legislacions comparables: Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea.Llegeix més »