La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena), de 8 de setembre de 2025 (Recurs 1333/2024) és l’última resolució dictada per aquest Tribunal que torna a afeblir i desdibuixar el tradicional model lingüístic de l’escola catalana implantat des dels anys 80. Aquesta sentència resol un recurs contenciós administratiu d’una entitat, en el marc del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals, interposat contra el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari (DOGC, núm. 9164, 16.05.2024)[i]
La judicialització de les decisions sobre el model lingüístic educatiu català no és un fenomen nou. Tanmateix, des de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), s’han anat succeint resolucions jurisdiccionals que, de mica en mica, l’han anat erosionant. Per entendre la situació convé fer unes pinzellades del context jurídic conformat des de la STC 31/2010.
D’acord amb l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), de 2018, un 81,2 % de la població de Catalunya sap parlar en català en major o menor mesura. La xifra, però, davalla 45 punts quan se n’observa la intensitat d’ús: el percentatge de la població que l’usa força o molt de manera diària és del 36,1 %. El desacord entre coneixement i ús no és novetat, sinó una vella cançó entre la gent del ram que duu per títol “El coneixement no comporta necessàriament l’ús”, de la qual s’ha parlat molt i potser hem abordat poc eficaçment.