Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Read More »

Bibliografia sobre dret lingüístic a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea – Elena Heidepriem

 

El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, ensenyament de llengües i altres matèries afins, elabora periòdicament diversos productes documentals per facilitar als recercadors, estudiosos i persones interessades en aquests temes eines que els facilitin arribar a informació de qualitat en diferents àmbits i suports.

Destaquem avui les Bibliografies selectives sobre temes d’actualitat.  Aquestes inclouen referències bibliogràfiques d’articles de revista, monografies i obres multiautoria, com ara  reculls de ponències presentades a jornades i congressos o handbooks en matèries concretes, en les quals generalment intervenen autors destacats d’arreu.

Les darreres bibliografies apareixen regularment com a novetat al web del Centre. A l’apartat Bibliografies selectives trobareu en primer lloc les més recents cronològicament. Per consultar-ne d’anteriors o per blocs temàtics concrets accediu a l’apartat Totes les bibliografies.

Avui us presentem les darreres tres bibliografies que s’han confeccionat sobre Dret lingüístic. La gran quantitat d’obres de què disposa el Centre de Documentació en Política Lingüística ens obliga a presentar-les fraccionades, segons dos criteris: un de cronològic i un de territorial.

Així, us posem a les mans tres bibliografies, cronològicament coincidents, referides a tres territoris que comparteixen història i civilització i disposen de legislacions comparables: Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea.Read More »

Prejutgem en funció de la llengua? Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma – Anna Tudela

Les dades de les enquestes de les darreres dècades mostren que els coneixements de català han augmentat tant a Catalunya com a les Illes Balears. Tanmateix, aquest augment no es veu reflectit directament en els usos de la llengua catalana, cosa que indicaria que l’estancament a l’hora de fer servir el català no és una conseqüència del desconeixement, sinó que la causa d’aquest fet serien raons ideològiques, representacionals o actitudinals (Vila i Moreno, 2006). La tesi Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma se centra, precisament, en aquests últims factors, els actitudinals, que són decisius en la tria lingüística. Read More »

El coneixement lingüístic dels descendents de migrats a Catalunya – Clara Sansó Galiay

Les dinàmiques migratòries han modificat significativament la composició sociodemogràfica i sociolingüística de Catalunya. Consegüentment, també ho ha fet el sistema educatiu, on un 12,4% del conjunt d’escolars en l’ensenyament català no universitari és immigrant.

La convivència en aquests contextos plurilingües i pluriculturals planteja reptes a diferents nivells, dels quals la integració socioeducativa n’és un dels més significatius. Aquesta sol estar condicionada pel coneixement lingüístic que adquireixen els nouvinguts en les llengües de la societat d’acollida. I és en aquest punt on les dades no són gaire encoratjadores. Ja fa uns vint anys Siguan (1998) constatava que el rendiment educatiu de l’alumnat immigrant, en aquelles assignatures estretament relacionades amb la llengua, era inferior a l’esperat per la seva edat cronològica. Estudis més recents, evidencien que el coneixement lingüístic de català i castellà de l’alumnat d’origen immigrant se situa en uns nivells inferiors respecte als seus parells autòctons (Navarro i Huguet, 2010). I aquest fet, a l’ensems, es tradueix en un fracàs escolar molt superior a l’esperat (Huguet i Navarro, 2006).Read More »

El moment de la llengua? Algunes previsions sobre el paper públic dels debats lingüístics durant el curs 2015-16 (sobretot a Catalunya) – F. Xavier Vila

Comença un nou curs

El curs 2015-2016 ha començat amb una cita electoral, la del 27S, en la qual es posava damunt de la taula el futur del més gran dels territoris catalanòfons. Un cop passades les eleccions i apaivagat el soroll mediàtic destinat a condicionar la lectura de qui havia guanyat la contesa, la victòria electoral de les forces independentistes permet augurar que aquestes intentaran tirar endavant els seus plans de desconnexió i de construcció de la República catalana. No és difícil d’intuir que aquest procés tindrà transcendència per a la llengua. La qüestió és: de quina manera es materialitzarà això durant aquest curs?Read More »