Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.Llegeix més »

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Llegeix més »

Bibliografia sobre dret lingüístic a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea – Elena Heidepriem

 

El Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, especialitzat en sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, ensenyament de llengües i altres matèries afins, elabora periòdicament diversos productes documentals per facilitar als recercadors, estudiosos i persones interessades en aquests temes eines que els facilitin arribar a informació de qualitat en diferents àmbits i suports.

Destaquem avui les Bibliografies selectives sobre temes d’actualitat.  Aquestes inclouen referències bibliogràfiques d’articles de revista, monografies i obres multiautoria, com ara  reculls de ponències presentades a jornades i congressos o handbooks en matèries concretes, en les quals generalment intervenen autors destacats d’arreu.

Les darreres bibliografies apareixen regularment com a novetat al web del Centre. A l’apartat Bibliografies selectives trobareu en primer lloc les més recents cronològicament. Per consultar-ne d’anteriors o per blocs temàtics concrets accediu a l’apartat Totes les bibliografies.

Avui us presentem les darreres tres bibliografies que s’han confeccionat sobre Dret lingüístic. La gran quantitat d’obres de què disposa el Centre de Documentació en Política Lingüística ens obliga a presentar-les fraccionades, segons dos criteris: un de cronològic i un de territorial.

Així, us posem a les mans tres bibliografies, cronològicament coincidents, referides a tres territoris que comparteixen història i civilització i disposen de legislacions comparables: Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea.Llegeix més »

Prejutgem en funció de la llengua? Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma – Anna Tudela

Les dades de les enquestes de les darreres dècades mostren que els coneixements de català han augmentat tant a Catalunya com a les Illes Balears. Tanmateix, aquest augment no es veu reflectit directament en els usos de la llengua catalana, cosa que indicaria que l’estancament a l’hora de fer servir el català no és una conseqüència del desconeixement, sinó que la causa d’aquest fet serien raons ideològiques, representacionals o actitudinals (Vila i Moreno, 2006). La tesi Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma se centra, precisament, en aquests últims factors, els actitudinals, que són decisius en la tria lingüística. Llegeix més »

El coneixement lingüístic dels descendents de migrats a Catalunya – Clara Sansó Galiay

Les dinàmiques migratòries han modificat significativament la composició sociodemogràfica i sociolingüística de Catalunya. Consegüentment, també ho ha fet el sistema educatiu, on un 12,4% del conjunt d’escolars en l’ensenyament català no universitari és immigrant.

La convivència en aquests contextos plurilingües i pluriculturals planteja reptes a diferents nivells, dels quals la integració socioeducativa n’és un dels més significatius. Aquesta sol estar condicionada pel coneixement lingüístic que adquireixen els nouvinguts en les llengües de la societat d’acollida. I és en aquest punt on les dades no són gaire encoratjadores. Ja fa uns vint anys Siguan (1998) constatava que el rendiment educatiu de l’alumnat immigrant, en aquelles assignatures estretament relacionades amb la llengua, era inferior a l’esperat per la seva edat cronològica. Estudis més recents, evidencien que el coneixement lingüístic de català i castellà de l’alumnat d’origen immigrant se situa en uns nivells inferiors respecte als seus parells autòctons (Navarro i Huguet, 2010). I aquest fet, a l’ensems, es tradueix en un fracàs escolar molt superior a l’esperat (Huguet i Navarro, 2006).Llegeix més »