Obtenir el C1 de valencià, tràmit ràpid i sense haver de demostrar-ne el coneixement – Alfons Esteve i Alícia Martí-Climent

diploma
Autora: Tara Winstead. Font: píxels.com

Fa poc el PP i Vox van aprovar en les Corts Valencianes una llei d’educació a la seua mida, anomenada significativament “de llibertat educativa”: la Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa. Amb aquesta llei es posa a votació en cada centre la llengua de la docència i s’estableix indissimuladament l’objectiu de restringir al màxim l’ensenyament de la llengua pròpia. I una de les mesures estel·lars que inclou és la concessió del nivell C1 de valencià a tot l’alumnat que en aquesta matèria haja obtingut una nota igual o superior a un 7 en els cursos de batxillerat o en les proves d’accés a la universitat (article 16.2 de la Llei). Doncs ara aquesta mesura s’ha fet efectiva mitjançant una Resolució de 26 de setembre de 2024, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i, a més, amb caràcter retroactiu des del curs 2009-2010 (disposició transitòria tercera de la Llei).

Aquesta decisió, com moltes altres de la llei, no té la més mínima justificació ni en el preàmbul ni en l’articulat. De fet, en el preàmbul ni s’esmenta el motiu d’aquest reconeixement. Només justifiquen, en la disposició transitòria tercera, el moment des que es fa el reconeixement i que fixen “a partir de l’ordenació acadèmica establerta en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”.

Llegeix més »

Quines són les necessitats i els coneixements lingüístics dels metges a Catalunya? – Jordi Aligué

(Font: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Conèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va realitzar fa uns mesos entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col·lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra estava formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona, el 20,8 % de Girona, el 14,6 % de Tarragona i el 6 % de Lleida.Llegeix més »

El perfil lingüístico del Uruguay: el español lengua oficial de facto y el portuñol un debe en términos de derecho – Yliana V. Rodríguez y Carla Custodio

Autor: hernansuarez28 Font: Pixabay

Uruguay, ubicado en la región sur de América del Sur, es reconocido por su estabilidad política, su compromiso con los derechos humanos y su sistema legal progresista. A lo largo de los años, el país ha realizado avances significativos en materia legislativa, promoviendo la igualdad y el estado de derecho. En términos de avances legislativos, Uruguay ha adoptado una serie de leyes de avanzada que reflejan su compromiso con la justicia social.

A modo de ejemplo: la poetisa Delmira Agustini hizo uso del derecho al divorcio por sola voluntad de la mujer en 1913; en 1927, las mujeres uruguayas ejercieron el voto por primera vez, convirtiéndose en el primer voto femenino en Sudamérica, y en 2013 el país se convirtió en el primero en América Latina en legalizar el matrimonio entre personas del mismo sexo, marcando un hito en la lucha por los derechos LGBTQ+ en la región. Además, Uruguay ha implementado políticas y leyes orientadas a promover la igualdad de género y combatir la violencia doméstica y de género. La Ley integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, aprobada en 2002, establece mecanismos para evitar y erradicar la violencia contra las mujeres, incluyendo la creación de servicios de apoyo y protección para las víctimas.Llegeix més »

Les propostes del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació – Joan Manuel del Pozo

Nens i nenes en una visita aixecant una targeta verda
Autor: Curro Palacios. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

Aquest treball té com a objectiu presentar sintèticament el resultat final de les tasques del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació creat per l’acord de Govern de la Generalitat d’1 de març de 2022. El resultat es concreta en un document amb un preàmbul i cinquanta propostes, que va ser aprovat i presentat públicament en roda de premsa el dia 22 de juny de 2022.

L’estructura del document és simple: a més de l’esmentat preàmbul i abans de la part principal de les propostes, s’hi inclou una presentació dels catorze membres que el componen –presidits per la professora Carme Junyent–, on s’esmenten les raons de la seva creació: assolir l’objectiu de definir estratègies per a l’impuls de la llengua catalana –i, on cal, l’occitana– als centres educatius i proposar criteris per a la revisió dels projectes lingüístics de centre. Els catorze membres provenen d’àmbits diferents, com l’acadèmic, el divulgador, el tècnic educatiu de llengua, interculturalitat i cohesió social, del Consell Escolar de Catalunya, de les entitats i dels docents. També s’assenyala que el Consell –CLA d’ara endavant– actua amb independència i objectivitat en la seva única funció d’assessorar el Departament d’Educació.Llegeix més »