Aquest treball té com a objectiu presentar sintèticament el resultat final de les tasques del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació creat per l’acord de Govern de la Generalitat d’1 de març de 2022. El resultat es concreta en un document amb un preàmbul i cinquanta propostes, que va ser aprovat i presentat públicament en roda de premsa el dia 22 de juny de 2022.

L’estructura del document és simple: a més de l’esmentat preàmbul i abans de la part principal de les propostes, s’hi inclou una presentació dels catorze membres que el componen –presidits per la professora Carme Junyent–, on s’esmenten les raons de la seva creació: assolir l’objectiu de definir estratègies per a l’impuls de la llengua catalana –i, on cal, l’occitana– als centres educatius i proposar criteris per a la revisió dels projectes lingüístics de centre. Els catorze membres provenen d’àmbits diferents, com l’acadèmic, el divulgador, el tècnic educatiu de llengua, interculturalitat i cohesió social, del Consell Escolar de Catalunya, de les entitats i dels docents. També s’assenyala que el Consell –CLA d’ara endavant– actua amb independència i objectivitat en la seva única funció d’assessorar el Departament d’Educació.

Aquí convé recordar, com a dada de context, que pràcticament al mateix temps, i en registres diferents, es generava des del Govern català una iniciativa amb l’objectiu d’assolir un Pacte Nacional per la Llengua i que, al Parlament, els grups treballaven en clau política per aprovar peces legislatives apressadament a conseqüència de la situació creada a partir de determinades decisions judicials. El treball del CLA, però, sense el plantejament més social i polític de les altres dues iniciatives, ha transcorregut sense interacció amb elles. El CLA ha assumit, com se n’esperava, un paper específicament de suport “tècnic” al Departament en l’orientació de les seves decisions sobre l’impuls de la llengua catalana als centres educatius.

Aquesta síntesi s’estructura, seguint els dos capítols del document anomenats: preàmbul i propostes; i en el mateix ordre dels seus sis subapartats: idees generals, professors i mestres, el projecte lingüístic, avaluació, entorn, xarxes i plataformes i acollida. Tant la síntesi, treballada amb el màxim d’objectivitat possible, com especialment els breus comentaris a cada apartat –amb l’única intenció de remarcar algun aspecte d’interès, d’aclariment o de contextualització– són responsabilitat única de qui signa.

Preàmbul
Es constata, primerament, la davallada progressiva del català en els usos lingüístics dels centres i la insuficient competència lingüística en acabar els ensenyaments obligatoris. Es considera la necessitat d’aprofundir en el model d’escola catalana i potenciar l’ús del català com a llengua de confluència en el context multicultural que vivim. El català, com a llengua pròpia del país, ha de ser una eina útil per lluitar contra les desigualtats socials o a favor de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

La situació obliga a fer un esforç especial, dins i fora de l’aula, a l’etapa obligatòria, però també fer molta atenció a les altres etapes; i, específicament, a cuidar els programes de formació inicial dels docents.

Tanquen el preàmbul tres idees importants: la necessitat que hi hagi la implicació de tota la comunitat educativa i el compromís del Departament de fer complir les mesures previstes; la consideració del paper clau dels plans educatius d’entorn, encara més deficitaris que l’escola mateixa en l’ús del català, i la consideració que les propostes del CLA tenen sentit només en el marc educatiu i curricular, on els percentatges temporals no tenen sentit.

Advertim que els preàmbuls tenen una utilitat pròpia, de menor rang o pes que les parts dispositives, però d’una rellevància conceptual notable: si són congruents amb la feina feta, proporcionen claus interpretatives, de caire històric, contextual, filosòfic, social o altres d’anàlegs, que permeten copsar millor o justificar el sentit de les parts dispositives o concretes que constitueixen el corpus del document de referència, en el nostre cas les cinquanta propostes del CLA. En aquesta síntesi es remarquen, entre d’altres, aquestes ‘claus’: reconeixement del dèficit actual de l’ús del català, vinculació de la llengua a la cohesió social, la idea del necessari compromís per al seu impuls i la millor formació dels docents, especialment.

 

Propostes del Consell

Idees generals
S’hi estableix la consideració del català com a eix del projecte educatiu dels centres i, a més, s’espera que aquests actuïn amb esperit ‘compensatori’ –respecte als dèficits de presència social del català.

Una idea força és la de l’ineludible compromís de tota la comunitat educativa i, específicament, el compromís professional docent i no docent amb l’ús del català o aranès. També la defensa del servei que fa la llengua catalana a la cohesió social i el rebuig a la separació en centres o grups per raó de llengua.

Es referma l’objectiu, mitjançant la conjunció lingüística, de la plena competència en català i castellà al final de l’etapa obligatòria; amb reconeixement de les llengües d’origen dels alumnes i mesures en català adequades als nouvinguts i l’acollida educativa als 0-6 en català.

Tal com es concretarà més endavant, s’insisteix que la formació competencial lingüística ha d’incloure tots els registres per a una plena capacitat comunicativa dels estudiants.

Aquest primer apartat conté tot sol el nombre més alt de propostes, catorze de les cinquanta, la qual cosa indica la seva importància: en efecte, com si fos una extensió més detallada del preàmbul, s’hi concentren aquelles idees que constitueixen l’‘ànima’ del document, la part de més sentit global o fonamental. Els objectius bàsics a remarcar són: la idea del català com a eix i l’assoliment d’una plena competència en català i castellà –a més de ser exigència legal–; també cal recordar el valor de cohesió social i la no separació educativa per raó de llengua: són necessitats consensuades del país. Convé observar, d’altra banda, la connotació ètica del mot ‘compromís’, que va més enllà de la simple obligació: hi ha, doncs, una apel·lació implícita a millorar les actituds, per damunt del compliment estricte dels actes deguts.

Professors i mestres
La llengua que usin els docents als centres no pot respondre a una tria personal.

Per tal de poder complir amb les previsions de la llei, s’haurà de millorar la formació inicial dels docents i avaluar-ne la competència lingüística en els procediments de selecció. Això ha d’anar acompanyat de plans de millora contínua.

La garantia de formació bàsica en el camp de la sociolingüística dependrà del Departament.

En aquest sentit, el paper clau dels docents en qualsevol ensenyament resulta de major rellevància en allò que pertoca a la llengua vehicular –per l’exemplaritat sobretot, a més de l’acompanyament del seu aprenentatge– i, en conseqüència, l’exigència ha de ser ferma. El fet de començar establint que la llengua d’ús dels docents al centre no pot ser una tria personal és, ben segur, una obvietat que, malauradament, necessita ser recordada.

El projecte lingüístic
El projecte lingüístic de centre (PLC) s’ajustarà tant al marc de referència que haurà fixat el Departament com a les particularitats del context sociolingüístic. El Departament acompanyarà en l’elaboració del PLC, que serà objecte de revisions i avaluacions.

El català –o occità– és llengua vehicular, el castellà llengua d’aprenentatge i una llengua estrangera llengua auxiliar d’aprenentatge. Es generalitzaran els enfocaments competencials orals i escrits.

La regulació de les llengües al centre no pot cenyir-se a percentatges prefixats.

En aquest aspecte, el CLA proposa que el PLC, que és l’instrument més directe de regulació dels usos lingüístics a cada centre, no pot ni ser el mateix arreu –per inadaptació a circumstàncies tan variades com hi ha al país– ni pot perdre referències bàsiques o comunes del sistema en nom d’un circumstancialisme extrem. La gradació llengua vehicular-d’aprenentatge-auxiliar d’aprenentatge s’ajusta a la normativa.

Avaluació
Una comissió específica farà el seguiment i l’avaluació dels PLC, juntament amb la inspecció.

S’avaluarà específicament l’assoliment del ple domini oral i escrit del català i del castellà a finals de primària i secundària. També, però, en períodes sense avaluació específica els centres establiran models d’avaluació interna de competència lingüística.

L’observació dels usos i dinàmiques lingüístiques del centre formarà part de l’avaluació anual del PLC. Els centres s’han de comprometre a col·laborar en el procés de seguiment i avaluació del PLC.

Cal tenir en compte que observacions vàries del context escolar constaten que hi ha una creixent consciència de la poca eficàcia actual dels PLC; es recomana, doncs, insistir en la seva importància, que s’incrementarà gràcies al compromís avaluador del Departament –via comissió i inspecció– i autoavaluador del mateix centre. Amb suport i acompanyament, que són requisits previs per a la posterior exigència.

Entorn, xarxes i plataformes
Seguint el model dels plans educatius d’entorn, s’introduiran activitats i iniciatives en català pròpies de les xarxes i plataformes d’ús generalitzat entre el jovent.

Es promouran visites de referents comunicatius i influenciadors als centres; i concursos i activitats interescolars relacionades amb produccions comunicatives dels diversos formats digitals.

S’incrementarà l’oferta de materials audiovisuals en català com a suport a la docència.

S’aproparan els continguts de la CCMA a les aules a través d’un òrgan de coordinació amb el Departament d’Educació i la Secretaria de Política Lingüística.

Cal observar que la creixent i potent influència del món de les xarxes i plataformes digitals en el jovent i la migrada presència del català en aquests espais recomanen potenciar al màxim la seva aproximació, amb productes en català, al sistema educatiu. Els usos lingüístics en aquests entorns acaben tenint un gran pes que, ara com ara, no afavoreix el català.

Acollida
Les llengües familiars han de ser punt de partida per a l’aprenentatge i ús del català. El PLC ha d’assegurar-ho.

L’ús de la transferència plurilingüe permetrà establir ponts i relacions entre les llengües inicials i el català en els nouvinguts.

Caldrà formació dels docents sobre llengües inicials i transferència plurilingüe enfocada a l’ús del català.

Per intervenir en aquests contextos, les propostes elaborades pel CLA preveuen l’arribada al país de famílies de procedències tan diverses demana alhora el respecte a les seves llengües i la seva capacitació per a la comprensió i ús de la llengua pròpia del país on han vingut. La tasca de bona acollida lingüística, ja prou experimentada al nostre sistema educatiu, és decisiva.

Per acabar, cal recordar que el treball del CLA, simultani amb la iniciativa del Pacte Nacional per la Llengua i amb el treball dels grups parlamentaris urgits per determinada decisió judicial, ha transcorregut sense interacció amb aquestes. El CLA assumia, com se n’esperava, un paper específicament de suport tècnic al Departament en l’orientació de les seves decisions sobre l’impuls de la llengua catalana als centres educatius. Però, a més d’altres elements importants ja remarcats, va tenir sempre la voluntat de no deixar l’impuls del català a l’escola només a mans de millores intraescolars sinó vinculant-lo a circumstàncies d’entorn i a activitats no estrictament curriculars, molt especialment les de xarxes i plataformes digitals. És també notable la insistència que cada PLC combini les perspectives compartides o de país amb una forma singularitzada o sociolingüísticament adaptada a la seva realitat immediata. O la voluntat d’assegurar l’objectiu del domini del català i castellà en acabar l’ensenyament obligatori i, amb això, vincular l’impuls de la llengua catalana a la integració i la cohesió social. També la reiteració, en diversos moments i per a diferents agents, docents i no docents, de la necessitat de compromís, és a dir, d’actituds ètiques generoses que com a mínim compleixin i facin complir allò que la legalitat vigent i els acords expressats en els PLC estableixen i, a més, hi afegeixin dimensió educadora transversal i social. Aquestes darreres consideracions voldrien facilitar una lectura comprensiva que superi la merament reglamentista d’aquest document, sobretot perquè no ha estat pensat ni vol ser o assemblar-se a un reglament.

Joan Manuel del Pozo
Professor emèrit de Filosofia de la Universitat de Girona i membre del Consell Lingüístic Assessor