Etiqueta: diversitat lingüística

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

eapcDeixa un comentari

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) daurís delegacion en Barcelona entà reforçar era preséncia der occitan en Catalonha – Alidé Sans

eapcDeixa un comentari
Trobada de l'IEA-AALO a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
Autoria: IEA-AALO

Entà celebrar aguesta hita istorica, er IEA-AALO a programat tres actes ena sedença der Institut d’Estudis Catalans, començant damb era Inauguracion Institucionau eth 3 d’octobre, seguint damb era celebracion dera session Plenària dera Acadèmia eth dia 4 d’octobre, e acabant damb eth 12au acte de clauson dera institucion eth dia 18 de deseme.

Era lengua occitana seguís entorada d’un cèrt mistèri en territòri de Catalonha. Era majoria dera poblacion ei conscienta qu’es abitants dera Val d’Aran parlen ua lengua diferenta deth catalan e eth castelhan, coneishuda coma aranés, mès er aranés ei sonque ua petita pèça deth gran mosaïc dera lengua occitana. Alavetz, coma podem presentar aguesta lengua millenària, germana deth catalan?  Er occitan, ei ua des granes lengües istoriques d’Euròpa. Coneishuda coma era lengua des trobadors e des trobairitz, s’estenec pendent era Edat Mejana des der Atlantic enquiara Mediterranèa e des des Aups enquiàs Pirenèus. Er aranés n’ei era varietat pròpria dera Val d’Aran, oficiau en tota Catalonha des de 2006.

Llegeix més »

La resposta jurídica envers les mesures regressives sobre els drets lingüístics – Marta Calafell Galiana

eapcDeixa un comentari

D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD).

En aquest apunt volem presentar, sense ànim exhaustiu, alguns casos en què actuacions dels poders públics autonòmics i locals han estat objecte de controvèrsia o d’impugnació. En les distintes cròniques legislatives d’aquests darrers anys publicades a la RLD s’expliquen de manera més detallada les mesures regressives en matèria de llengua. Aquí es tracta de recollir una mostra de com l’impuls normatiu i les resolucions judicials recents poden condicionar els drets lingüístics i el principi de no regressió dins d’un context politicojurídic progressivament més complex.

Llegeix més »

L’oficialitat del català a Europa. Mort lenta per inanició o possibilitats reals? Una anàlisi política i jurídica – Vicent Climent-Ferrando

eapc1 comentari
Font: Unplash

“Davant la manca d’unanimitat de part dels 27 estats membres, la decisió d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc s’ajorna”. Aquestes eren les paraules d’Adam Szlapka, ministre d’Afers Europeus de Polònia, després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE), el 27 de maig. Era la sisena vegada que la decisió s’ajornava. Què passa amb el català a Europa? Què fa que els estats membres no prenguin cap decisió –a favor o en contra– de l’oficialitat? Quins motius addueixen? En fem una anàlisi.

Llegeix més »

Parlar una llengua d’herència minoritzada a Catalunya: un diàleg per a l’amazic, el fula i el panjabi – Carla Ferrerós Pagès

eapc1 comentari

Un seminari i tres llengües d’herència

El fula, l’amazic i el panjabi són tres llengües parlades en àmbits geogràfics molt diferents però que comparteixen, com a mínim, tres aspectes fonamentals. D’una banda, totes tres tenen un nombre molt elevat de parlants. D’altra banda, i malgrat aquesta vitalitat demogràfica, són llengües minoritzades als seus territoris d’origen per altres idiomes dominants amb què estan en contacte. Finalment, totes tres tenen una presència significativa a Catalunya, on la seva situació de minorització s’agreuja pel fet que la majoria dels seus parlants formen part de col·lectius migrants, sovint més vulnerables.

Llegeix més »