Quan ens preguntem quina és la nostra llengua materna, per a algunes persones la resposta és evident; per a d’altres, no gaire. Qui ha crescut en un entorn on predomina una sola llengua probablement ni tan sols s’ha plantejat aquesta qüestió. Sense anar més lluny, en una societat com el Japó, on ha estat arrelada una ideologia monolingüista que tendeix a equiparar nacionalitat, llengua materna i llengua de l’Estat, el concepte de llengua materna es percep com una realitat simple: si ets japonès o japonesa, la teva llengua materna és el japonès. L’ús sovint indistint dels termes bogo (‘llengua materna’) i bokokugo (‘llengua del país d’origen’) n’és una mostra clara.Llegeix més »
La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. A la Universitat de Barcelona, aquesta realitat lingüística és objecte d’una línia de treball clara per contribuir a crear una institució més oberta, equitativa i compromesa amb la diversitat de la comunitat universitària. Entre les últimes actuacions en matèria d’LSC, que han rebut el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, destaquen la creació d’un portal específic d’eines i recursos i un projecte pioner de fixació de terminologia signada per garantir l’accés dels usuaris de l’LSC al llenguatge d’especialitat.
