21 de febrer, Dia de la Llengua Materna. 2019 Any Internacional de les Llengües Autòctones: reconeixement i defensa de la diversitat lingüística – Mònica Perenya

“Les llengües autòctones són importants per al desenvolupament, la construcció de la pau i la reconciliació”, Any Internacional de les Llengües Autòctones 2019

“Les llengües són els instruments més poderosos per conservar i desenvolupar el nostre patrimoni, tant el tangible com l’intangible. Promoure-les i divulgar-les serveix, no només per preservar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó per fer-nos conscients de la riquesa lingüística i cultural del món i per afavorir la solidaritat entre les persones i els pobles a través de la comprensió, la tolerància i el diàleg”, Nacions Unides, Dia de la Llengua Materna

Entre 1951 i 1952 a l’antic Bengala Oriental, avui Bangladesh, van tenir lloc diverses reivindicacions a favor de l’oficialització de la llengua bengalí. Tot i que el bengalí era parlat per la majoria de la població de Bengala Oriental, l’urdú era legalment l’única llengua nacional del domini del Pakistan. El dia 21 de febrer de 1952 diversos estudiants i activistes van ser tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dacca. Cinc estudiants van morir i centenars de persones van resultar ferides.

Per recordar aquests fets, el novembre de 1999 la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia de la Llengua Materna amb l’objectiu de reconèixer el valor de la diversitat lingüística i cultural i promoure el plurilingüisme.

Les llengües tenen un paper fonamental en la vida quotidiana de les persones. No només perquè són l’eina bàsica per a la comunicació, l’educació, la integració social i el desenvolupament personal i col·lectiu, sinó també perquè és a través d’elles que salvaguardem i conservem la nostra identitat i el nostre patrimoni cultural, les nostres tradicions i els nostres records.Read More »

Les llengües a Internet: cap a la diversitat lingüística – Sandra Rius

Infografia “Les llengües a Internet”. Creada per Sandra Rius. Llicència: CC by-nc-sa
Infografia “Les llengües a Internet”. Creada per Sandra Rius. Llicència: CC by-nc-sa

Prop del 40% de la població mundial té accés a Internet. Connectar-se a la Xarxa, ja sigui des de casa, la feina, des de la tauleta digital o des del mòbil s’ha convertit en una rutina d’allò més habitual. Cada dia hi cerquem informació, hi publiquem dades i ens hi comuniquem. Però, en quina llengua ho fem? Com ha variat la presència de les llengües a Internet des dels seus inicis? Quina influència hi han tingut els internautes en tot plegat? Tot seguit us proposo fer una ullada a l’evolució del World Wide Web en relació amb el multilingüisme i l’activisme lingüístic.

El web 1.0: Internet ja és aquí!

A l’inici, Internet parlava bàsicament en anglès. La xarxa virtual havia estat, fins llavors, restringida a enginyers i militars d’origen nordamericà, i l’ús majoritari de l’anglès com a llengua vehicular era el més predictible.

A mitjan dels 80, Internet s’introduí progressivament a moltes llars que ja disposaven d’un ordinador personal.  A finals dels 90, al voltant d’un 5% de la població del planeta ja podia accedir a un nou mitjà d’informació lliure i sense normatives, que permetia consultar dades de les biblioteques, o bé enviar i rebre correus sense necessitat de paper. En el cas de les comunicacions interpersonals (correu electrònic o xat), les llengües vehiculars eren, en la mesura que ho permetia la tecnologia dels teclats, les dels participants. Però per a la cerca d’informació, l’anglès seguia essent indispensable si hom volia trobar el que buscava. Érem, doncs, davant d’una primera barrera lingüística per a milers d’usuaris potencials de la Xarxa. Read More »

Diversitat cultural i lingüística a la península ibèrica: XVI Forum for Iberian Studies a la Universitat d’Oxford – Marina Massaguer

Els passats dies 20 i 21 de març va tenir lloc la setzena edició del Forum for Iberian Studies a la Taylor Institution de la Universitat d’Oxford, amb la diversitat lingüística i cultural a la Península com a eix vertebrador. Al llarg de dos dies una quarantena de participants van exposar les seves recerques en qüestions que van des del multilingüisme i la planificació lingüística fins a l’ensenyament de llengües, passant per literatura i les migracions.

Entre els ponents plenaris del FIS, van destacar Joan Pujolar (UOC), que va impartir la conferència “New speakers: profiles, attitudes and practices in the Iberian peninsula”, i Daniel Cassany (UPF), que va oferir la ponència “Apropiación y usos de la escritura latina en contextos plurialfabéticos”.

Pujolar va definir, en primer lloc, el concepte “new speakers”: “individuals with little or no home or community exposure to a minority language but who instead acquire it through immersion or bilingual educational programs, revitalization projects or as adult language learners” (O’Rouke, Pujolar i Ramallo, 2015, en premsa). Tot seguit, va oferir una perspectiva ibèrica sobre aquest concepte i va analitzar el significat i les connotacions −més aviat positives i més aviat negatives, respectivament− dels termes neofalantes, per als nous parlants de gallec, i d’euskaldunberri, per als d’euskera, així com les motivacions d’aquests nous parlants per adoptar una llengua que no és la que van adquirir durant la infantesa.

Tot seguit, el ponent es va centrar en el cas català. Entre les dades que va oferir, en va destacar una: en l’actualitat el 41,6% de parlants de català no són natius. En el cas català, el perfil d’aquests nous parlants és molt divers: fills de parlants natius d’espanyol, espanyols procedents de diverses regions de l’Estat, residents de la UE, migrants d’una multiplicitat de països. Read More »