Etiqueta: diversitat lingüística

Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

eapcDeixa un comentari
Font: unsplash. Autoria: Guillaume Perigois

“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció.Llegeix més »

La pèrdua de visibilitat del català en els resultats de cerca web: resum de l’informe de l’Aliança per la presència digital del català – Fundació puntCAT

eapcDeixa un comentari
Font: Pexels. Autoria: Evg Kowalievska

El 21 de març de 2023, 10 entitats que promouen i defensen el català (Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i Wiccac) vàrem presentar l’Aliança per la presència digital del català. L’objectiu d’aquesta iniciativa és vetllar perquè la llengua catalana tingui en tots els àmbits del món digital la presència que li correspon per nombre de parlants. La nostra preocupació inicial s’ha centrat en la pèrdua de rellevància del català en els resultats de cerca web. En resposta a una petició del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Aliança ha posat en marxa una acció concreta: fer un estudi per quantificar aquesta pèrdua de visibilitat del català en les cerques web durant els últims mesos. Aquest estudi ha estat dut a terme per la Fundació puntCAT, que ha assumit la seva realització.Llegeix més »

No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana – Marina Massaguer Comes

eapcDeixa un comentari
Font: Pexels. Autoria: Shvets

La majoria de la població de Catalunya –un 56,6 % segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2018– declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo. Viure a Catalunya sense parlar català no tan sols és possible, sinó que és el cas de la majoria de persones que hi han arribat en edat adulta i això té conseqüències ben tangibles en l’ús social de la llengua (Massaguer, Flors-Mas i Vila, 2023). Ara bé, el rol dels no-catalanoparlants en la configuració de les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya no es limita a una qüestió estrictament demogràfica. No parlar català té conseqüències per als individus perquè comporta limitacions a l’hora de circular socialment (estudiar, trobar feina, participar en la vida pública, etc.) i, a més, se’n desprèn significat social.Llegeix més »

La negativa judicial a traduir al castellà una resolució en llengua pròpia oficial no sempre es pot considerar causa d’indefensió: exposició d’un cas recent – Maria Ballester Cardell

eapc1 comentari
Martell de jutge
Font: Pexels. Autoria: Sora Shimazaki

El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »

L’Administració electoral, encapçalada per les juntes electorals: subjecta a la legalitat lingüística i toponímica d’oficialitat del català? L’exemple de les Pitiüses (Eivissa i Formentera) el maig de 2023 – Ángel Custodio Navarro Sánchez

eapc2 comentaris
Font: Pexels

El grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia a les Illes Balears, on el personal segueix essent gestionat pel Ministeri de Justícia, és, per dir-ho d’una manera senzilla, molt baix (tret de casos puntuals i excepcionals, sobretot d’òrgans ubicats a Mallorca i Menorca). I, si bé les administracions públiques territorials illenques (el Govern de les Illes Balears, els quatre consells insulars i els ens locals) actuen a tot l’arxipèlag, com a norma general, en català, i els lletrats que les defensen solen actuar també en aquesta llengua, les parts privades ho fan quasi sempre en castellà, i el personal al servei de l’Administració de justícia i el sistema en si ho fa, per defecte, també en castellà.Llegeix més »