L’embrió del que esdevindria l’actual sistema de les Escoles Europees sorgí a Luxemburg els anys cinquanta, a instàncies dels funcionaris de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer. Aspiraven a disposar d’escoles des de les quals poder garantir als fills, per ventura lluny dels països d’origen, una educació dels currículums nacionals de referència i alhora una obertura, sobretot lingüística, a la resta de nacions que aleshores configuraven el pinyol de la integració europea.Llegeix més »
Kosovo’s complex history is reflected in its diverse linguistic landscape, where several languages are spoken by different ethnic communities, including Albanians, Serbs, Bosniaks, Turks, Roma, Ashkali, Egyptians, Gorani, and Croats. Albanian is spoken by the majority of the population (approximately 91 percent of the total population of 1,589,659), Serbian by about 4–6 percent, while other languages are spoken by smaller communities. In many countries, the presence of such small communities might be considered of limited political relevance. However, in Kosovo, linguistic issues, like the status and use of the Serbian language, carry significant political weight given the historical context, and are closely linked to interethnic relations. In such a linguistically diverse environment, effective interethnic communication and the implementation of language policies rely heavily on translation and interpreting services.Llegeix més »
Per què estudiar la pronunciació del català avui?
Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).
Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.
La orden ejecutiva firmada por el presidente Trump en marzo de 2025, donde declaraba el inglés como la lengua oficial de los Estados Unidos, junto con el asesinato reciente del activista político de la derecha estadounidense Charlie Kirk (1993-2025) en septiembre de este mismo año, resaltó las coincidencias entre las premisas políticas de Kirk y la política lingüística de Trump. La orden trumpista resuena profundamente con el discurso que el difunto Kirk venía promoviendo desde hacía años en su programa The Charlie Kirk Show y en sus debates con estudiantes en campus universitarios, pues Kirk insistía en que el inglés debía ser la lengua oficial de los Estados Unidos, retomando un argumento ya formulado por el locutor y escritor conservador Michael Savage, quien acuñó el célebre lema “Borders, Language, Culture”. Savage sostiene que sin fronteras no hay país (“Without borders, there is no country”) y que sin una lengua común –entendida inequívocamente como el inglés– solo puede haber confusión y desintegración. Este credo fue recuperado por Kirk el mismo día en que se promulgó la oficialización del inglés, cuando celebró la decisión como una reafirmación de la unidad nacional estadounidense. La propia orden ejecutiva repite ese principio en clave tecnocrática al declarar que “establecer el inglés como idioma oficial no solo agilizará la comunicación, sino que también reforzará los valores nacionales compartidos y creará una sociedad más cohesionada y eficiente”.
