El 27 d’abril de 2026, la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va acollir una jornada per commemorar els quaranta anys de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (LNL). Aquest esdeveniment va ser organitzat de manera conjunta per les facultats de Dret, d’Educació, i de Filosofia i Lletres, juntament amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i l’equip del projecte d’innovació docent “Sembrant paraules, construint drets” de l’Institut de Recerca i Innovació Educatives (IRIE).
Etiqueta: drets lingüístics
“Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària”, jornada de la Revista de Llengua i Dret (1 d’octubre de 2026)
Els últims anys s’ha posat en relleu una realitat que cada cop més persones començaven a denunciar: la dificultat de ser ateses en català al sistema sanitari de Catalunya. La qüestió lingüística en l’àmbit de la salut, lluny de ser un aspecte accessori, és un component estructural de la qualitat assistencial, de la igualtat d’oportunitats i del respecte a la dignitat de tothom qui ha de fer ús dels serveis sanitaris. És en aquest context que el pròxim 1 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària”.Llegeix més »
“La justícia, també en català”: avançant cap a un sistema judicial que també s’expressi en català – Llorenç Perelló Rosselló
L’àmbit jurídic és, sens dubte, un espai en què la precisió lèxica i lingüística són essencials, de la mateixa manera que la solidesa jurídica dels arguments. És per això, entre molts altres motius, que resultava preocupant que en el sistema judicial de les Illes Balears la presència de la llengua pròpia, el català, tingués un caràcter tan residual.
Per tal de capgirar aquest desequilibri, l’any 2021 el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Lingüística (i després, des de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i les principals institucions i entitats del món del dret i del foment de la llengua catalana a les Illes Balears –el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia, el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, el Col·legi de Graduats Socials, el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, el Col·legi Notarial i l’Obra Cultural Balear–, van decidir impulsar una sèrie d’actuacions emmarcades en la campanya “La justícia, també en català”. Posteriorment, l’any 2024, també s’hi va sumar la Universitat de les Illes Balears.
Aquesta campanya té entre els seus objectius incentivar l’ús de la llengua catalana dins l’Administració de justícia, millorar les competències dels professionals de l’àmbit jurídic, i fomentar el coneixement i el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans.Llegeix més »
La decisió del TEDH sobre el cas de l’escola de Canet: ni aval del 25 % de castellà ni motius d’alarmisme – Joan Ridao
En el llarg compàs d’espera de les decisives sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre el marc legal lingüístic educatiu (el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, i la Llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari), ha recaigut fa uns dies la Decisió de la Secció Cinquena del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que inadmet una demanda contra Espanya presentada per Stéphanie Pérez Farin i altres, de 28 de maig de 2026 (notificada el 18 de juny).[i]Llegeix més »
La contractació pública lingüísticament responsable – Jordi Saurina Cros
La diversitat lingüística d’un país és un tresor (una “riquesa” i “patrimoni cultural”, en termes de l’article 3.3 de la Constitució espanyola) que, com no podia ser d’altra manera, mereix “especial respecte i protecció”. Aquest “especial respecte i protecció”, amb tota la plenitud de la significança dels termes, s’ha quedat diluït en molts aspectes de la vida econòmica, cultural i social, sense brillar com ho fa quan hom llegeix el títol preliminar de la norma normarum. En aquest sentit, el principal garant de la constitucionalitat ha anat tenyint de llums i ombres l’especial respecte i protecció que mereix la diversitat lingüística d’un territori. Ha fet reiterada omissió al principi de discriminació positiva que cal aplicar en àmbits on el català pot trobar-se en situació de clara postergació o necessitat d’especial protecció (principi a què precisament al·ludeix la STC 31/2010), i ha acollit, en canvi, de forma sistemàtica, el principi d’equilibri entre llengües oficials com a punt de partida, com si la igualtat entre aquestes fos la realitat actual. Precisament amb aquesta finalitat última de preservar el màxim equilibri de les llengües oficials (en el camp teòric, és clar), la doctrina del Tribunal Constitucional ha efectuat en els darrers temps equilibrismes conceptuals i terminològics que, lluny d’aportar seguretat jurídica i contribuir a una evolució sociolingüística que cuidi situacions d’ús minoritari d’una llengua en un territori o àmbit en concret, només generen una ambigüitat i una incertesa que a Catalunya té un principal damnificat: la llengua catalana.Llegeix més »