El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

L’Administració de justícia a les Illes Balears, també en català – Antoni Llabrés Fuster
Professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

L’Administració de justícia constitueix fora de dubte l’àmbit que s’ha mostrat més impermeable al procés de normalització lingüística d’ençà que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, adquirís, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, la condició d’idioma oficial. Aviat en farà quaranta anys.

Dades imprecises i un ús residual

No disposem de dades precises sobre l’ús real del català en actuacions judicials practicades a les Illes Balears. Tot i que l’article 563.2.c) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix que el Consell General del Poder Judicial, en la ‘Memòria’ que anualment remet a les Corts Generals, ha d’incloure preceptivament, com a capítol específic, un “Informe sobre l’ús de les llengües cooficials en la justícia i, en particular, per part dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions”[1], ni en la de 2020 ni en la de 2021, corresponents als exercicis de 2019 i 2020, respectivament, no hi figura cap esment[2]. Tampoc en trobem cap indicació en les memòries del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a diferència del que ocorre amb les del de Catalunya, que incorporen estadístiques sobre el nombre de resolucions judicials redactades en català a partir de la informació facilitada pel Departament de Justícia de la Generalitat.Llegeix més »

Vers une réforme de la Loi sur les langues officielles du Canada – Pierre Foucher

Le 19 février 2021, la ministre responsable des langues officielles au gouvernement du Canada, l’Honorable Mélanie Joly, dévoilait un document de travail en vue de la modernisation de la Loi sur les langues officielles du Canada. On aurait envie de dire : enfin ! Car l’idée circule depuis plusieurs années. En 2018, le Premier ministre déclarait dans un discours que le temps était venu de moderniser la loi; en 2019, il déclarait que cela pourrait se faire dans les 6 premiers mois de son nouveau mandat de gouvernement minoritaire ; et dans le discours du Trône de 2020 (un document officiel qui annonce les priorités gouvernementales pour la session parlementaire à venir), le gouvernement en prenait l’engagement. Un comité du Sénat et un comité de la Chambre des communes avaient rendu des rapports à ce sujet en juin 2019. Le Commissaire aux langues officielles y était allé de ses recommandations le mois précédent ; la Fédération des communautés francophones et acadienne du Canada avait même fait rédiger par un groupe d’experts un projet de loi modèle.Llegeix més »

La situació del portuguès d’Olivença el 2021 – Manuel Jesús Sánchez Fernández

Foto del Castell d'Olivença
Autoria: Alfons024 (2006). Castell d’Olivença. Recuperat de Wikimedia Commons

Introducció
Avui, a Olivença i Táliga (província de Badajoz), gairebé només es parla l’espanyol o castellà. El portuguès, a les aldees (Villarreal/Vila Real, San Benito de la Contienda/São Bento da Contenda, Santo Domingo de Guzmán/São Domingo de Gusmão i San Jorge de Alor/São Jorge da Lor) encara són lusoparlants els habitants de 75 o més anys. A Olivença i als pobles de colonització (San Francisco i San Rafael), podem calcular que els de 85 anys. És a dir, quasi està extingit. Això succeeix, si fa no fa, als altres enclavaments de llengua portuguesa que hi ha a Espanya.

Només és viva l’anomenada fala de Jálima/Xálima i el gallec (a Galícia, a una part d’Astúries i a alguns llocs lleonesos, com per exemple a la comarca del Bierzo). La fala i el gallec els parlen els nens. En canvi, el portuguès fa uns setanta anys que no el parlen, els nens.

Llegeix més »

Els drets lingüístics dels ciutadans a l’àmbit de la justícia – Maria Josep Feliu Morell

06.1 martell jutgeEls drets lingüístics a l’àmbit judicial i les normes que els regulen[i]
La normativa que recull els usos i els drets lingüístics a la justícia és el punt de partida per analitzar la situació del català en aquest àmbit. Comencem, doncs, amb una breu ressenya de la legislació bàsica aprovada en els àmbits europeu, estatal i autonòmic, amb una especial referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006.

La Carta europea de llengües regionals o minoritàries és una disposició que cal tenir especialment en compte. Va entrar en vigor l’any 1998 i, un cop ratificada per l’Estat, és vigent a Espanya a partir de l’1 d’agost de 2001. El text té rang de convenció i, doncs, forma part de l’ordenament jurídic intern. És, fonamentalment, una norma destinada a la protecció de les llengües minoritàries i, de retruc, dels drets lingüístics de les minories nacionals.Llegeix més »