Etiqueta: educació

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

eapcDeixa un comentari
Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Interaccions i llengües a l’aula: factors que expliquen l’ús desigual del català – Roger Campdelacreu i Sibina

eapc2 comentaris

Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.

Llegeix més »

“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà

eapc1 comentari
Font: Universitat de les Illes Balears

En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.

L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.

Llegeix més »

Journée des langues autochtones à l’Université de Montréal : recherche participative et revitalisation linguistique – Fanny Boutrouille

eapcDeixa un comentari

Le 27 mars 2025 ont eu lieu à la la Faculté des arts et des sciences de l’Université de Montréal plusieurs événements publics dans le cadre de la Journée des langues autochtones, dont une conférence publique sur les langues autochtones et une table ronde sur les langues minoritaires.

La conférence publique, intitulée « Langues autochtones, recherche particip-action et les défis de l’IA », a été prononcée par la professeure Marie-Odile Junker de l’Université Carleton. La présentation s’articulait autour de trois axes : l’importance de la recherche participative dans la documentation des langues autochtones, le rôle des technologies pour soutenir ces démarches et les risques que pose l’intelligence artificielle dans ce contexte. Organisée dans le cadre de la Journée des langues autochtones, la présentation a rassemblé un public varié et enthousiaste, témoignant de l’intérêt grandissant pour les questions liées à ce sujet.

Llegeix més »

Reforçar el castellà en l’escola valenciana. A propòsit de la Llei valenciana de llibertat educativa – Vicenta Tasa Fuster

eapc1 comentari
Font: Unsplash

Introducció

El 28 de juny de 2024 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. La Llei, presentada com a proposició de llei conjunta pels grups parlamentaris de PP i Vox en les Corts Valencianes el 28 de febrer, es tramità per via d’urgència.

Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.

Llegeix més »