Reforçar el castellà en l’escola valenciana. A propòsit de la Llei valenciana de llibertat educativa – Vicenta Tasa Fuster

Font: Unsplash

Introducció

El 28 de juny de 2024 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. La Llei, presentada com a proposició de llei conjunta pels grups parlamentaris de PP i Vox en les Corts Valencianes el 28 de febrer, es tramità per via d’urgència.

Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.

Llegeix més »

Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »

Les febleses del Pla de lliure elecció de llengua aprovat a partir d’un fals pretext i de la idea tergiversada de llibertat – Maria Ballester Cardell
Professora titular (acreditada) de dret constitucional, Universitat de les Illes Balears

Manifestació
Font: Obra Cultural Balear

Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple la situació legal del català. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 81, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.

Llegeix més »

La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús. Crònica de la XX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) – Teresa Tort Videllet

La formació és un camí que no s’acaba mai. Es bifurca, fa pujades, després rampes costa avall i també revoltes difícils. T’hi has d’aturar, de tant en tant. No és un circuit agraït, de vegades. El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.

En aquesta ocasió, el tema triat va ser els termes en l’àmbit pedagògic, ja que es percep un descontentament general en els entorns educatius, que afecta fins i tot els aspectes relacionats amb la nomenclatura que cal usar per designar els conceptes didàctics. No hi ha calma als centres educatius; ni als llibres, tampoc. Us expliquem com va anar.Llegeix més »