Les propostes del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació – Joan Manuel del Pozo

Nens i nenes en una visita aixecant una targeta verda
Autor: Curro Palacios. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

Aquest treball té com a objectiu presentar sintèticament el resultat final de les tasques del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació creat per l’acord de Govern de la Generalitat d’1 de març de 2022. El resultat es concreta en un document amb un preàmbul i cinquanta propostes, que va ser aprovat i presentat públicament en roda de premsa el dia 22 de juny de 2022.

L’estructura del document és simple: a més de l’esmentat preàmbul i abans de la part principal de les propostes, s’hi inclou una presentació dels catorze membres que el componen –presidits per la professora Carme Junyent–, on s’esmenten les raons de la seva creació: assolir l’objectiu de definir estratègies per a l’impuls de la llengua catalana –i, on cal, l’occitana– als centres educatius i proposar criteris per a la revisió dels projectes lingüístics de centre. Els catorze membres provenen d’àmbits diferents, com l’acadèmic, el divulgador, el tècnic educatiu de llengua, interculturalitat i cohesió social, del Consell Escolar de Catalunya, de les entitats i dels docents. També s’assenyala que el Consell –CLA d’ara endavant– actua amb independència i objectivitat en la seva única funció d’assessorar el Departament d’Educació.Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

Apuntes sobre la ponencia para definir las bases del acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco, germen de la nueva ley de educación – Paul Bilbao Sarria (Secretario General de Euskalgintzaren Kontseilua)

Font: Viquipèdia. Llicència CC BY-SA 3.0

El ámbito educativo está en el candelero de las políticas en las autonomías donde existe lengua propia. Es evidente que la educación es uno de los pilares en los procesos de normalización de lenguas minorizadas, en cuanto a que es una de las fuentes más productivas de neo-hablantes. Es por ello, que es uno de los primeros ámbitos en los que se incide en los procesos de normalización. En el caso del euskara también fue así, y hoy día sigue siendo uno de sus pilares, pero a su vez, es el más atacado por los sectores reacios a la normalización, como, de diferentes maneras, por ámbitos del poder ejecutivo, legislativo y judicial.

En el caso de la comunidad lingüística vasca, se está dando un debate interesante en una de las comunidades autónomas donde está establecida. Recientemente, concretamente el pleno del Parlamento Vasco, celebrado el 14 de octubre de 2021, inició el procedimiento de modificación de la Ley de la Escuela Pública Vasca actualmente en vigor (Ley 1/1993, de 19 de febrero, de la Escuela Pública Vasca). Dicho procedimiento tuvo como base una moción previa, en relación con la defensa de la libertad de elección del modelo educativo por parte de las familias. En aras de hacer una reflexión integral, el Pleno del Parlamento optó por constituir una ponencia, en el marco de la Comisión de Educación, que permita definir las bases para alcanzar un amplio acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco y en la cual puedan participar mediante comparecencias públicas, entre otros, expertos, agentes sociales y responsables de las administraciones.Llegeix més »

La llengua: espai de comunicació, de trobada i de comprensió a l’escola – Xavier Ureta i Buxeda
Doctor en Ciències de l’Educació

Les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avalades pel Tribunal Suprem espanyol, referent a la imposició d’un 25% de ús de la llengua castellana com a vehicular, ha generat al món escolar una crispació innecessària. L’explicació jurídica sobre aquesta qüestió ─les diferents lleis que hi convergeixen, i allò que és obviat per aquests tribunals─, la trobem en el brillant article de caire jurídic Per què un 25% de classes en castellà? del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, que es pot llegir en aquest mateix blog.

Però des d’una òptica pedagògica, no toca parlar de les causes sinó de les conseqüències que se’n deriven per a l’escola, arran d’aquesta escalada, cada cop més virulenta, que d’un temps ençà prové del món polític i judicial, i donar pistes per trobar algun motiu per a l’esperança.Llegeix més »

Per què un 25% de classes en castellà? – Jordi Nieva-Fenoll
Catedràtic de Dret Processal Universitat de Barcelona

Aplicar les matemàtiques a matèries inevitablement imprecises acostuma a ser una mala idea. L’aprenentatge, malgrat que ha de tenir lògicament les seves pautes i recorreguts curriculars, ha de ser quelcom flexible i adaptable en funció de les circumstàncies, perquè ni tots els estudiants són iguals, ni els entorns en els quals estudien són idèntics. Establir referents matemàtics, per tant, no és només un error, sinó que revela un voluntarisme inacceptable per part de qui en el fons desitja canviar la realitat a base d’introduir aparents factors de racionalitat que només desvelen una ideologia, i no una realitat docent.

En context de democràcia, tal com l’entenem des del segle XVIII aproximadament, tenim com a bases del nostre sistema polític la protecció dels drets fonamentals i la divisió de poders. Aquesta segona es basa en el repartiment del poder entre diferents institucions per tal d’evitar que cap dirigent incorri en el totalitarisme, acumulant tots els poders en les seves mans. Així es parteix de l’existència del poder legislatiu expressat a través d’una assemblea popular –el Parlament–, que fa que els representants escollits pel poble siguin els que marquin les directrius generals del comportament de la resta de poders. Així s’assegura que tots els poders de l’Estat segueixen la voluntat de la gent.Llegeix més »