La publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.
Etiqueta: ensenyament
Es publica el Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe el 2040 – Ramon Faura i Ausiàs Vera
“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà
En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.
L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.
Reforçar el castellà en l’escola valenciana. A propòsit de la Llei valenciana de llibertat educativa – Vicenta Tasa Fuster
Introducció
El 28 de juny de 2024 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. La Llei, presentada com a proposició de llei conjunta pels grups parlamentaris de PP i Vox en les Corts Valencianes el 28 de febrer, es tramità per via d’urgència.
Es tracta d’un canvi regressiu en l’orientació d’una legislació educativa valenciana que, pràcticament mai en els 41 anys de governs autonòmics, no ha comptat amb consensos polítics amples. En termes generals, la Llei reforça les polítiques educatives lingüístiques de demanda i ignora la doble obligació de tota llei lingüística en l’àmbit educatiu: aconseguir el coneixement igual real de les llengües oficials i impulsar la recuperació de l’ús social de la llengua minoritzada.
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la sol·licitud d’imposar un 25 % de càrrega lectiva en castellà – Maria Ballester Cardell
Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Model de llengua, variació, ensenyament i realitat Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, 4 i 5 de novembre de 2021 – Teresa Tort Videllet
Filòloga i tècnica de normalització lingüística
Seguint l’estil de les edicions anteriors, la Càtedra Pompeu Fabra ens ha ofert aquesta tardor una Jornada en dos dies al voltant d’un tema substancial en el debat sobre la llengua catalana. Dijous dia 4, des de la tarima de la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, directora de la Càtedra i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, donava la benvinguda als presents i als que seguien la jornada en línia. I explicitava com l’objectiu inicial de reflexionar sobre quin model de llengua calia vehicular en els diferents estadis de l’educació va quedar afectat després per la preocupació dels docents per l’ús efectiu del català i per les dificultats de fer front a la hibridació a què està sotmès pel contacte tan freqüent amb el castellà.Llegeix més »