Seguint l’estil de les edicions anteriors, la Càtedra Pompeu Fabra ens ha ofert aquesta tardor una Jornada en dos dies al voltant d’un tema substancial en el debat sobre la llengua catalana. Dijous dia 4, des de la tarima de la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, directora de la Càtedra i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, donava la benvinguda als presents i als que seguien la jornada en línia. I explicitava com l’objectiu inicial de reflexionar sobre quin model de llengua calia vehicular en els diferents estadis de l’educació va quedar afectat després per la preocupació dels docents per l’ús efectiu del català i per les dificultats de fer front a la hibridació a què està sotmès pel contacte tan freqüent amb el castellà.Llegeix més »
Etiqueta: ensenyament
Model de llengua, variació, ensenyament i realitat Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, 4 i 5 de novembre de 2021 – Teresa Tort Videllet
La llengua: espai de comunicació, de trobada i de comprensió a l’escola – Xavier Ureta i Buxeda
Doctor en Ciències de l’Educació
Les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avalades pel Tribunal Suprem espanyol, referent a la imposició d’un 25% de ús de la llengua castellana com a vehicular, ha generat al món escolar una crispació innecessària. L’explicació jurídica sobre aquesta qüestió ─les diferents lleis que hi convergeixen, i allò que és obviat per aquests tribunals─, la trobem en el brillant article de caire jurídic Per què un 25% de classes en castellà? del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, que es pot llegir en aquest mateix blog.
Però des d’una òptica pedagògica, no toca parlar de les causes sinó de les conseqüències que se’n deriven per a l’escola, arran d’aquesta escalada, cada cop més virulenta, que d’un temps ençà prové del món polític i judicial, i donar pistes per trobar algun motiu per a l’esperança.Llegeix més »
Era carta europèa e es perilhs der occitan – Jusèp Loís Sans Socasau
En 2006 damb era declaracion der occitan coma lengua oficiau en Catalonha, en Estatut d’autonomia, era lengua occitana passaue d’èster sonque en apartat 2 dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries a incorporar-se en apartat 3, damb ua proteccion parelha en Estat espanhòl ara qu’auie de recéber eth catalan, er euskèra o eth galhèc.
Eth darrèr Informe, de deseme de 2019, des delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa per Estat espanhòl deishaue clarament senhalat qu’existissen uns punts febles enes que calerie intervier. Es mancances en ensenhament, en sistèma educatiu, venguien destacades coma un punt fòrça feble. A mès, destacaue er Informe, que cau hèr esfòrci entà garantir er emplec der occitan ena Justícia e especialament enes procèssi judiciaus. E finalament insistie sus era manca d’emplec der occitan ena administracion publica en Catalonha.Llegeix més »
La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña
Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.
Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.
Que en el món interconnectat on vivim els alumnes puguin argumentar, negociar i explicar el coneixement en diferents llengües és donar resposta a la nova alfabetització global.
Que el domini i l’ús de diferents llengües esdevé una eina clau per a l’accés al coneixement, és un recurs imprescindible per a la internacionalització i per a la participació en entorns digitals i un requisit bàsic per a la inserció sociolaboral i cultural, és una realitat contrastada.
I que la llengua de referència de la societat i, per tant, del sistema educatiu de qualsevol territori històric no pot ser altra que la pròpia, és innegable.
L’educació avui té com a objectiu preparar els alumnes per viure, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, complex, dinàmic i difícil de preveure, i ha de garantir-los l’assoliment d’unes competències que els permetin viure i participar en societats plurals i desenvolupar-se amb èxit en l’àmbit personal, acadèmic o professional que triïn.
Aquest és el debat que ens hauria d’interessar: com l’escola dona resposta a les necessitats d’una societat en constant evolució i com donem als alumnes els recursos i les eines necessàries perquè hi puguin viure i conviure amb plenitud.Llegeix més »
Nou curs escolar, nous i vells reptes lingüístics – F. Xavier Vila
Comença un nou curs, i milers d’infants, professionals i progenitors (re)prenen el camí cap als seus centres escolars. A més del neguit pel desconegut, l’alegria pel retrobament i la il·lusió per les novetats, com cada any, als territoris de llengua catalana, el nou curs també arriba carregat de reptes politicolingüístics que fan que la ja prou complexa tasca pedagògica tingui un plus, sovint no benvingut, de dificultats externes a l’escola.
En realitat, no és pas que els conflictes i les polèmiques s’hagin esvaït durant l’estiu. Ben al contrari, igual com el curs anterior, també els darrers mesos han estat moguts en el camp de la llengua i l’escola. [1] A Madrid, l’11 de juliol, i desoint les peticions fetes sobretot des de Catalunya, el Govern d’Espanya va aprovar el Reial Decret que permet demanar una “compensació” de 6.000 € —o fins i tot més, si així es jutja oportú des de l’Administració central (art. 5.2)— als pares que, residint en una comunitat autònoma amb més d’una llengua oficial, desitgin educació bàsica en castellà per als seus fills. Llegeix més »