El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »
El grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia a les Illes Balears, on el personal segueix essent gestionat pel Ministeri de Justícia, és, per dir-ho d’una manera senzilla, molt baix (tret de casos puntuals i excepcionals, sobretot d’òrgans ubicats a Mallorca i Menorca). I, si bé les administracions públiques territorials illenques (el Govern de les Illes Balears, els quatre consells insulars i els ens locals) actuen a tot l’arxipèlag, com a norma general, en català, i els lletrats que les defensen solen actuar també en aquesta llengua, les parts privades ho fan quasi sempre en castellà, i el personal al servei de l’Administració de justícia i el sistema en si ho fa, per defecte, també en castellà.Llegeix més »
Imatge corporativa de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut de les Illes Balears. Font: Govern de les Illes Balears
La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu
La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.
La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »
La Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 14 de novembre de 2022 resol una peça separada en relació amb un recurs contenciós administratiu formulat el 9 de juny de 2022. L’objecte del recurs és la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud realitzada per l’interessat davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears. La resolució és adoptada per majoria de la Sala i dues magistrades hi formulen un vot particular.
Els fets que donen lloc a la resolució judicial són els que s’indiquen tot seguit. El recurrent pretén que la seva filla, matriculada a tercer curs d’ESO en un institut d’educació secundària de la localitat mallorquina de Marratxí, rebi, almenys, el 25 per cent de les assignatures troncals en llengua castellana, tant en el curs en què es troba com en els successius. En el recurs es demana que s’estableixi la mesura de forma provisional per evitar la conculcació d’interessos públics o de terceres persones. S’argumenta que es produiria un perjudici irreparable per a la part interessada si, finalment, s’estimés el recurs i no s’adopta la mesura cautelar.Llegeix més »
El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid.infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »
