De moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació secundària – Maria Ballester Cardell

Font: Paula Jaume amb llicència (CC BY-NC-ND 4.0)

La Interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 14 de novembre de 2022 resol una peça separada en relació amb un recurs contenciós administratiu formulat el 9 de juny de 2022. L’objecte del recurs és la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud realitzada per l’interessat davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears. La resolució és adoptada per majoria de la Sala i dues magistrades hi formulen un vot particular.

Els fets que donen lloc a la resolució judicial són els que s’indiquen tot seguit. El recurrent pretén que la seva filla, matriculada a tercer curs d’ESO en un institut d’educació secundària de la localitat mallorquina de Marratxí, rebi, almenys, el 25 per cent de les assignatures troncals en llengua castellana, tant en el curs en què es troba com en els successius. En el recurs es demana que s’estableixi la mesura de forma provisional per evitar la conculcació d’interessos públics o de terceres persones. S’argumenta que es produiria un perjudici irreparable per a la part interessada si, finalment, s’estimés el recurs i no s’adopta la mesura cautelar.Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

L’anul·lació judicial del decret del català a la salut reforça l’exigència de la competència lingüística als empleats públics del Servei Balear de Salut – Maria Ballester Cardell
Professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears

Font: Infosalut.com

Les dificultats que hi ha a les Illes Balears per establir un règim jurídic, estable i consolidat, que reguli la competència lingüística del personal que presta els seus serveis a l’àmbit de la salut fan palesa la complexitat de recuperar els usos del català en l’espai públic. Recentment, amb la confirmació per part del Tribunal Suprem de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·la el Decret que regula la capacitació lingüística en l’àmbit sanitari, assistim a una nova etapa en d’aquesta controvèrsia.Llegeix més »

Nacionalisme espanyol i llengua catalana – Josep Grau Mateu

A propòsit del llibre de Daniel Escribano (2020). El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República, Palma: Lleonard Muntaner, 198 pàgines.

 

Com ha tractat l’Estat espanyol la llengua catalana? Aquest és el tema de fons dels diversos treballs sobre la història del català que ha publicat Daniel Escribano (Palma, 1978). Doctor en sociologia per la Universitat de Barcelona, el 2017 Escribano va presentar un breu volum, extret de la seva tesi doctoral, que vam ressenyar en aquest blog. Ara es publica, en edició pulcra i elegant de Lleonard Muntaner, la tesi sencera, amb el títol El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República. El llibre descriu amb claredat i rigor la dialèctica entre els governs de la República i els diferents territoris dels Països Catalans entorn d’una qüestió sensible: l’oficialitat del català. Sensible perquè, com va dir Rovira i Virgili, la llengua és una “bandera sonora”. Les llengües, com sap tothom, no són només eines de comunicació. Són també símbols, banderes. A les batalles per la identitat, com les que relata el llibre d’Escribano, cada bàndol oneja la seva llengua i la planta, a manera de bandera, en els espais que conquereix, com a signe de victòria.Llegeix més »

L’Administració de justícia a les Illes Balears, també en català – Antoni Llabrés Fuster
Professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

L’Administració de justícia constitueix fora de dubte l’àmbit que s’ha mostrat més impermeable al procés de normalització lingüística d’ençà que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, adquirís, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, la condició d’idioma oficial. Aviat en farà quaranta anys.

Dades imprecises i un ús residual

No disposem de dades precises sobre l’ús real del català en actuacions judicials practicades a les Illes Balears. Tot i que l’article 563.2.c) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix que el Consell General del Poder Judicial, en la ‘Memòria’ que anualment remet a les Corts Generals, ha d’incloure preceptivament, com a capítol específic, un “Informe sobre l’ús de les llengües cooficials en la justícia i, en particular, per part dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions”[1], ni en la de 2020 ni en la de 2021, corresponents als exercicis de 2019 i 2020, respectivament, no hi figura cap esment[2]. Tampoc en trobem cap indicació en les memòries del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a diferència del que ocorre amb les del de Catalunya, que incorporen estadístiques sobre el nombre de resolucions judicials redactades en català a partir de la informació facilitada pel Departament de Justícia de la Generalitat.Llegeix més »