El TIL a l’atzucac – Joan Melià

La llengua catalana, després d’un procés lent i incomplet de recuperació de funcions socials i prestigi al llarg dels darrers trenta anys, pateix ara el pitjor període de regressió en l’espai institucional. Aquesta inversió en el procés és resultat de la política lingüística del Govern balear, que segons la legislació té, contràriament, la responsabilitat de normalitzar-la. Els àmbits en què aquesta política regressiva es manifesta són aquells en què el català havia aconseguit avançar més, l’Administració pública, els mitjans de comunicació creats pel Govern i el Consell de Mallorca i, naturalment, l’ensenyament. En el darrer cas, la mostra més evident és el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears  (“decret TIL”), que amb l’argument d’estendre el coneixement de l’anglès redueix la presència del català en el sistema educatiu. L’aplicació del TIL, però, ha trobat tantes dificultats que ha estat finalment interrompuda. En l’article provarem d’explicar-ne les causes.Read More »

La introducció de l’article salat en els programes formals de la radiotelevisió balear – Antoni Nadal

El proppassat 22 d’abril el Ple del Parlament de les Illes Balears va aprovar per 32 vots a favor (Grup Parlamentari Popular) i 20 en contra (Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari Més i la diputada formenterenca) el Mandat marc de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquest Mandat marc és l’instrument normatiu previst en l’article 5 de la Llei de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mitjançant el qual s’estableixen els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual).

Segons l’article 9 del Mandat, el model de llengua de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, tant a la televisió com a la ràdio, ha de reflectir les modalitats lingüístiques pròpies del català de les Illes Balears. S’ha de seguir un model amb el qual se sentin identificats tots els parlants de les Illes i que alhora serveixi d’element cohesionador de tot el territori balear. Larticle esmentat possibilita que els mitjans de comunicació públics de les Illes emetin a partir dara els informatius i altres programes de registre formal en un català dialectal, especialment amb la introducció de larticle salat –dús col·loquial– en aquests registres. El Partit Popular de les Illes Balears propugna aquest canvi de model lingüístic i els grupuscles anticatalanistes lhan ovacionat (qüestió que no tractarem aquí).Read More »

La unitat proclamada però no practicada – Francesc Esteve

La publicació del Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’equiparació explícita de valencià i català com a denominacions de la llengua, ha significat l’enèsima reobertura del debat onomàstic al País Valencià. La immediata i vociferant ingerència del Govern valencià i del partit que el sustenta, el PP, contra aquesta equiparació i “en defensa de la llengua valenciana” ha donat una notable publicitat al Diccionari i a l’equiparació onomàstica, una popularitat que no hauria tingut altrament. Al final, la decisió de l’AVL de no modificar les definicions de valencià i català, malgrat les pressions, ha representat un gest d’independència i de dignitat dels membres d’aquesta institució que cal valorar en la justa mesura, sobretot vista la seua trajectòria anterior.

Hi ha, en primer lloc, un fet realment important i positiu i és que, tretze anys després de la constitució efectiva, l’AVL manifesta obertament en una publicació declarada “normativa” que valencià i català són dos noms equivalents per a la mateixa llengua i, implícitament, que català és la denominació general en tots els territoris tret del País Valencià: “Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià”.Read More »

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.Read More »

La política del Partit Popular contra la llengua pròpia de les Illes – Antoni Nadal

People’s Party concerted effort against Catalan in Balearic Islands (publicat a VilaWeb English).

Els mitjans de comunicació social, l’Administració pública i l’ensenyament formen el trípode de la ròtula que sustenta una comunitat. Si una de les tres cames falla, la societat no s’aguanta.

Poc temps després de ser investit, el president de les Illes Balears José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) ja ho tenia clar com l’aigua: «El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial.» I d’ençà de les eleccions autonòmiques del 22 de maig de 2011, la política lingüística del Govern balear en mans del Partit Popular, que només va obtenir el suport del 26,8 % dels ciutadans amb dret a vot (194.680 vots dels 726.265 possibles), s’ha orientat a desmuntar aqueix trípode.

Vegem-ho a grans trets:Read More »