Els advocats catalans han estat enquestats: negociem en català però l’amaguem a la sala i a les demandes – Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté i Marina Pellín Aznar

Coberta de la publicació "Enquesta als professionals de l'advocacia de Catalunya sobre l'ús del català a la justícia. Primers resultats, juliol 2022" de Plataforma per la LlenguaPlataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »

El dret de les persones amb sordesa a la comunicació oral – David Prujà

Font: Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

Sovint, quan pensem en persones amb sordesa, tenim un seguit d’idees preconcebudes que ens porten a equivocar-nos, a fer-nos una idea errònia del que suposa la sordesa i del perfil de les persones amb sordesa que conviuen amb nosaltres.

Això suposa que, per exemple, en l’àmbit de la justícia, quan cal posar mesures de suport a la comunicació per a les persones amb sordesa, ens equivoquem i no respectem els seus drets lingüístics i el seu dret a la informació i a la comunicació. Cal desmuntar algunes idees preconcebudes sobre la sordesa.

La primera idea que cal evitar és identificar persona amb sordesa amb persona que es comunica en llengua de signes.Llegeix més »

La violència de gènere: comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere – Esther Monzó-Nebot

Els anys 2018 i 2019, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (anteriorment, Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques) de la Generalitat Valenciana va signar, amb la Universitat Jaume I, dos plans anuals per finançar la formació especialitzada en gènere del personal al servei de la Conselleria, inclòs l’estudiantat amb interès per treballar, en un futur, com a agents contra la violència de gènere en les administracions. En el marc d’aquesta col·laboració, va tenir lloc, entre l’11 d’octubre i el 8 de novembre de 2019, el curs “La violència de gènere: Comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere”.Llegeix més »

Els drets lingüístics dels ciutadans a l’àmbit de la justícia – Maria Josep Feliu Morell

06.1 martell jutgeEls drets lingüístics a l’àmbit judicial i les normes que els regulen[i]
La normativa que recull els usos i els drets lingüístics a la justícia és el punt de partida per analitzar la situació del català en aquest àmbit. Comencem, doncs, amb una breu ressenya de la legislació bàsica aprovada en els àmbits europeu, estatal i autonòmic, amb una especial referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006.

La Carta europea de llengües regionals o minoritàries és una disposició que cal tenir especialment en compte. Va entrar en vigor l’any 1998 i, un cop ratificada per l’Estat, és vigent a Espanya a partir de l’1 d’agost de 2001. El text té rang de convenció i, doncs, forma part de l’ordenament jurídic intern. És, fonamentalment, una norma destinada a la protecció de les llengües minoritàries i, de retruc, dels drets lingüístics de les minories nacionals.Llegeix més »

L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador – Josep Canício

20161228162746-1024x768L’ús i la valoració del català en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador ha estat objecte de controvèrsia des de l’inici d’aquestes proves, l’any 2014.  Tot seguit s’analitzen els termes i l’evolució d’aquesta qüestió.

 

  1. Les llengües dels exàmens d’accés a la professió

En la seva edició del 9 de maig de 2016, el diari El Punt Avui publicava una notícia amb el títol El Suprem imposa l’ús del castellà en la prova d’advocacia on, referint-se a una aleshores recent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sentència 754/2016, de 25 de febrer), parlava del recurs presentat per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia  “contra el reglament que normativitza aquestes proves [les d’accés a les professions d’advocat i procurador] amb l’objectiu de fer prosperar la inclusió del català en els exàmens”.

La lectura del titular feia pensar que la Sentència resolia de manera explícita, confirmant-ho, el que havia estat ocorrent fins a aquell moment, això és: que els exàmens d’accés a l’advocacia només es podien fer en castellà. Una anàlisi més acurada de la resolució des del punt de vista jurídic, però, ens ajudarà a veure que no era així. La Sentència, certament, desestimava el recurs de l’Associació de Juristes, però el que resultarà aclaridor és determinar què és el que concretament es demanava.Llegeix més »