Etiqueta: justícia

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

eapcDeixa un comentari

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Intèrprets judicials i accés a la justícia en l’àmbit penal a Catalunya – Ester Blay i Ignacio González Sánchez

eapcDeixa un comentari
Foto de finestra de vidre amb marc de fusta negre
Font: unsplash

Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.

Llegeix més »

Anónimos y plagiadores bajo la lupa – Mireia Hernández

eapcDeixa un comentari
Autor: Andrys. Font: Pixabay

En la antigüedad, se corroboraba la autenticidad de un documento basándose en la veracidad de su contenido y en el testimonio de los testigos; de hecho, el alegato de un reputado ciudadano romano llevaba al traste las intenciones de cualquier delincuente; tanto es así, que la oratoria ciceroniana convenció al auditorio que, indudablemente, Catilina sí era un conspirador. Y aquella acusación le valió al orador una fama inigualable, alcanzando el título de Pater patriae. Pero no siempre la palabra era fiable ni las prebendas del testigo, suficientes. Se requerían lacres en la misiva real y un sello de un león rampante junto a la rúbrica para dar fe que su contenido era veraz. Pero aquellos precintos también podían ser manipulados, de ahí que la tarea de los expertos en caligrafía fue, desde tiempos inmemorables, confirmar que un documento pertenecía o no al sujeto cuya autoría se presumía.Llegeix més »

Els efectes socioeconòmics del coneixement de llengües i de les polítiques lingüístiques a Catalunya – Antonio Di Paolo

eapc2 comentaris
XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (Tortosa)
Font: CICAC

El passat 15 de març vaig tenir ocasió de donar a conèixer els resultats de la meva recerca sobre l’economia de la llengua per al cas de Catalunya en el marc de la XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, organitzada per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La jornada es va centrar en la rellevància i la necessitat dels incentius econòmics per estimular l’ús del català en l’àmbit de la justícia a Catalunya. En aquesta entrada, us presento un resum dels elements principals de la meva ponència.

Durant les darreres dècades els economistes han manifestat un interès creixent en la relació entre llengua i resultats socioeconòmics, fet que resulta en un nombre cada vegada més gran d’estudis científics que, de manera general, tracten aquesta relació (Aparicio-Fenoll i Di Paolo, 2023). A què es deu aquest interès? En primer lloc, es pot considerar que els coneixements lingüístics representen un factor de capital humà que genera un impacte positiu en els resultats laborals, així com en altres aspectes socials. En segon lloc, les habilitats lingüístiques poden tenir impactes econòmics positius fins i tot si no es fan servir de manera directa dins de l’àmbit laboral, atès que poden representar senyals positius d’altres capacitats des de la perspectiva dels empresaris. En tercer lloc, el multilingüisme s’associa amb millores en diferents aspectes cognitius, que poden incrementar la productivitat individual.

Llegeix més »

Els advocats catalans han estat enquestats: negociem en català però l’amaguem a la sala i a les demandes – Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté i Marina Pellín Aznar

eapcDeixa un comentari

Coberta de la publicació "Enquesta als professionals de l'advocacia de Catalunya sobre l'ús del català a la justícia. Primers resultats, juliol 2022" de Plataforma per la LlenguaPlataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »