La llengua a la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela – Lídia Arnau Raventós

Imatge és un telèfon vermell amb fons blanc
Autor: Negative Space. Font: Pexels

Pas a pas. Diuen que així, de mica en mica, es fa camí. No sovinteja, però, constatar que es fan passos ferms i decidits en defensa de la llengua catalana. En aquesta ocasió, i per molt que pugui sobtar, qui n’ha fet un ha estat el legislador estatal; tot i que afecta totes les llengües oficials diferents del castellà, és clar. En essència: una lectura conjunta dels articles 7.2 i 13.6 de la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela, permet concloure que en determinades empreses, si el client es queixa o formula una consulta en català, li hauran de respondre també en català.Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 sobre el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari: l’enèsim sotrac jurisdiccional al model lingüístic educatiu de Catalunya – Josep Martí i Pons

Foto del Palau de la Justícia, carrer Almogàvers
Font: commons.wikimedia.org

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena), de 8 de setembre de 2025 (Recurs 1333/2024)  és l’última resolució dictada per aquest Tribunal que torna a afeblir i desdibuixar el tradicional model lingüístic de l’escola catalana implantat des dels anys 80. Aquesta sentència resol un recurs contenciós administratiu d’una entitat, en el marc del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals, interposat contra el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari (DOGC, núm. 9164, 16.05.2024)[i]

La judicialització de les decisions sobre el model lingüístic educatiu català no és un fenomen nou. Tanmateix, des de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), s’han anat succeint resolucions jurisdiccionals que, de mica en mica, l’han anat erosionant. Per entendre la situació convé fer unes pinzellades del context jurídic conformat des de la STC 31/2010.

Llegeix més »

“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà

Font: Universitat de les Illes Balears

En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.

L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.

Llegeix més »

El Tribunal Constitucional es pronuncia sobre el decret llei del Govern balear que eliminà el requisit de català per accedir a un lloc de treball a la sanitat pública – Lluís J. Segura Ginard

Font: Unplash

Novament una mala notícia per a la protecció dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública balear, l’efectivitat dels quals pot ser minvada fins i tot per decret llei amb el pretext que, si s’exigeix al personal sanitari que acrediti coneixements de català, mancaran metges i infermeres.

Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de la Sentència del Tribunal Constitucional 118/2025, de 14 de maig de 2025, en què es va desestimar el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats dels grups parlamentaris Socialista i Sumar del Congrés dels Diputats contra el Decret llei 5/2023, de 28 d’agost, dictat pel Govern de les Illes Balears. El recurs respon a l’impuls donat per l’entitat Obra Cultural Balear.

Llegeix més »

“Protecció jurídica de les llengües i regressió”, jornada de la Revista de Llengua i Dret (3 d’octubre de 2025)

Logotip Revista Llengua i DretEls últims anys s’està produint una regressió en la protecció de les llengües oficials diferents del castellà, pròpies de diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Això és fruit principalment de les sentències del Tribunal Constitucional i de la normativa d’alguns governs autonòmics contraris al pluralisme lingüístic. És en aquest context que el pròxim 3 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Protecció jurídica de les llengües i regressió”.

Llegeix més »