Pas a pas. Diuen que així, de mica en mica, es fa camí. No sovinteja, però, constatar que es fan passos ferms i decidits en defensa de la llengua catalana. En aquesta ocasió, i per molt que pugui sobtar, qui n’ha fet un ha estat el legislador estatal; tot i que afecta totes les llengües oficials diferents del castellà, és clar. En essència: una lectura conjunta dels articles 7.2 i 13.6 de la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela, permet concloure que en determinades empreses, si el client es queixa o formula una consulta en català, li hauran de respondre també en català.Llegeix més »
En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.
L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.
Novament una mala notícia per a la protecció dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública balear, l’efectivitat dels quals pot ser minvada fins i tot per decret llei amb el pretext que, si s’exigeix al personal sanitari que acrediti coneixements de català, mancaran metges i infermeres.
Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de la Sentència del Tribunal Constitucional 118/2025, de 14 de maig de 2025, en què es va desestimar el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats dels grups parlamentaris Socialista i Sumar del Congrés dels Diputats contra el Decret llei 5/2023, de 28 d’agost, dictat pel Govern de les Illes Balears. El recurs respon a l’impuls donat per l’entitat Obra Cultural Balear.
Els últims anys s’està produint una regressió en la protecció de les llengües oficials diferents del castellà, pròpies de diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Això és fruit principalment de les sentències del Tribunal Constitucional i de la normativa d’alguns governs autonòmics contraris al pluralisme lingüístic. És en aquest context que el pròxim 3 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Protecció jurídica de les llengües i regressió”.