Nou ús del català a Andorra: a l’Administració i a la justícia – Maria Cucurull Canyelles

Servei Fotogràfic del Consell General d’Andorra, CC0, via Wikimedia Commons

Ara fa un any es va aprovar la Llei 6/2024, de 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial a Andorra, un text que va tenir força repercussió més enllà de les nostres fronteres, sobretot per l’article 6, que fa referència a la integració de les persones no catalanoparlants. En aquest sentit, la Llei disposa que per poder renovar l’autorització de residència i treball cal acreditar un coneixement de català equivalent al nivell A1 al cap d’un any d’haver arribat a Andorra, i al nivell A2 al cap de dos anys (per obtenir la segona renovació).

Llegeix més »

L’ús del llenguatge planer per facilitar la comprensió dels textos jurídics a la ciutadania – Joan Abad i Esteve

Font: Pexels. Autoria: Jan van der Wolf

Molt sovint, el llenguatge jurídic és una barrera que impedeix a la ciutadania entendre fàcilment els textos legals. Per eliminar aquest obstacle, s’han posat a disposició dels usuaris del Portal Jurídic de Catalunya els resums de normes de dret català en llenguatge planer, obtinguts a partir de la intel·ligència artificial (IA) generativa.

Aquest projecte va néixer com un projecte d’innovació impulsat per la Secretaria del Govern, l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) i la Direcció Executiva de Consultoria i Innovació Digital del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), interessades a testar les noves eines d’intel·ligència artificial generativa en l’àmbit de la difusió del dret.Llegeix més »

Quins canvis comporta la Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra? – Maria Cucurull Canyelles

Font: pixabay; autoria: jorono

Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »

Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera – Antonio Bianco

Font: Unsplash. Autoria: Tigney Injury Law Firm

Recentemente in Italia si è sviluppato un intenso dibattito in materia di politica linguistica scaturito dalla pubblicazione di due proposte di legge: il disegno di legge costituzionale 337, presentato nel novembre 2022 e finalizzato all’inserimento di un comma nella Costituzione che riconosca l’italiano come lingua ufficiale della Repubblica italiana, e la proposta di legge C-734 (Disposizioni per la tutela e la promozione della lingua italiana e istituzione del Comitato per la tutela, la promozione e la valorizzazione della lingua italiana) presentata nel dicembre 2022. Quest’ultima è stata oggetto di riflessione del seminario “Proteggere l’italiano per legge: autarchia culturale o democrazia linguistica? L’esperienza svizzera”, organizzato dal Gruppo di Studio sulle Politiche Linguistiche della Società di Linguistica Italiana, il 31 maggio 2023, e il cui contenuto è riassunto in questo articolo. Al seminario hanno partecipato Angela Ferrari (Università di Basilea), Sabine Christopher (OLSI, Osservatorio Linguistico della Svizzera Italiana) e Verio Pini (Presidente di Coscienza Svizzera).Llegeix més »

La negativa judicial a traduir al castellà una resolució en llengua pròpia oficial no sempre es pot considerar causa d’indefensió: exposició d’un cas recent – Maria Ballester Cardell

Martell de jutge
Font: Pexels. Autoria: Sora Shimazaki

El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »