Les primeres motivacions de l’escriptura: la llei divina i la llei humana. A propòsit de la publicació del llibre Lletres que parlen – Jesús Alturo i Tània Alaix

L’aparició de l’escriptura, abans de permetre la comunicació no presencial entre humans, ja fos entre coetanis allunyats en l’espai o entre generacions distants en el temps, serví, de primer, de salvaguarda de la memòria, facultat aquesta sempre limitada i làbil. Era útil per portar els comptes: de guanys i de deutes, d’adquisicions i de vendes, de béns acumulats i de propietats annexionades. Hom podria ben dir que l’escriptura és el primer disc dur extern que permet d’emmagatzemar el que la memòria individual és incapaç de preservar per ella mateixa.

I, semblantment, també per a conservar, abans que per a difondre, nasqueren els primers llibres escrits. Uns llibres que, d’antuvi, eren simples cofres per a estotjar-hi textos considerats d’alt valor; no eren un mitjà per a llur transmissió. La seva divulgació era confiada a la veu de cantants i recitadors. No cal sinó fixar-nos en el primer monument de la nostra literatura occidental, que prou podem simbolitzar en la superba epopeia atribuïda a un incògnit Homer, la Ilíada. Aquesta obra, composta segurament al segle VIII aC, era transmesa de viva veu pel cant dels aedes que l’havien memoritzada en les diverses variants de llur retentiva. I, si n’hi hagué alguna còpia escrita en aquella primera hora de feliç fecunditat, no seria pas per a difondre’n el text per a eventuals i, probablement, inexistents lectors, sinó per a servar millor la fidelitat dels cants èpics que els bards havien après oralment i reduir així la inevitable desviació de l’exactitud mot a mot. De fet, no tenim altre coneixement d’un primer exemplar escrit anterior al de la còpia “oficial” que el tirà Pisístrat (o algun dels seus immediats successors) manà de fer al segle VI aC per a conservar-la al temple d’Atena, i garantir d’aquesta manera la seva perdurabilitat i literalitat per a les recitacions que se’n feien amb motiu de la celebració de les festes panatenees.

Llegeix més »

“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

Façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona.
Facultat de Dret. Universitat de Girona

“Què en saps, dels drets lingüístics?”, així s’anomena la nova iniciativa que ha impulsat el Deganat de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG) per via de Colomer Advocats.

La iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació docent “Dret & Rol” de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, dirigit pel degà de la Facultat, Dr. Albert Ruda González, i coordinat per la Dra. Maria Elena Boet Serra. El projecte, que és possible gràcies a un ajut concedit pel Rectorat de la UdG, persegueix l’objectiu d’acostar l’alumnat i professorat del grau en Dret i del màster de l’Advocacia a la Pràctica Jurídica i està constituït per diferents eixos. En cada un d’aquests eixos –que s’ocupen d’algunes de les branques del Dret– es desenvolupen activitats on els participants han d’adoptar i desenvolupar un rol actiu davant de situacions jurídiques, d’aquí l’origen del nom del projecte.Llegeix més »

Els advocats catalans han estat enquestats: negociem en català però l’amaguem a la sala i a les demandes – Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté i Marina Pellín Aznar

Coberta de la publicació "Enquesta als professionals de l'advocacia de Catalunya sobre l'ús del català a la justícia. Primers resultats, juliol 2022" de Plataforma per la LlenguaPlataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »

El blog de la Revista de Llengua i Dret us recomana 10 lectures per Sant Jordi

Quan ja comencen a quedar lluny les vacances de Pasqua, ens trobem a les envistes de la diada de Sant Jordi, la festa de la rosa i del llibre. Com cada any, el blog ens afegim a la celebració amb deu recomanacions de lectures, que comparteixen el fet d’haver estat publicades recentment (totes són aparegudes entre 2022 i 2023) i de tractar algun dels temes d’interès de la Revista de Llengua i Dret i de les tres seccions que n’integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

   Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, hi fa èmfasi amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya.

Com és habitual, la selecció fa especial èmfasi en llibres que aborden la realitat de la llengua catalana des de diferents angles. Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, ho fa amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya. A banda d’aquestes coincidències, hi trobareu força diversitat: des del punt de vista temàtic (des dels primers documents escrits en català fins a l’argot juvenil actual, passant pel paper de l’ús lingüístic en la construcció de desigualtats entre homes i dones en el camp polític), però també de l’idioma de publicació (català, castellà, gallec i anglès) o de l’orientació (més acadèmica i orientada a un públic expert, o més divulgativa i orientada al públic general).

El Consell de Redacció i la coordinació del blog aprofitem aquest apunt per agrair de manera sincera totes les aportacions que investigadors i professionals ens feu arribar. Gràcies a la vostra col·laboració desinteressada, el blog de la Revista de Llengua i Dret pot continuar exercint la seva funció d’espai de referència per al seguiment de l’actualitat de la llengua catalana (dins del món jurídic i des d’un punt de vista jurídic –i sociolingüístic), i també esdevenir una finestra oberta a la realitat d’altres llengües (des de l’any passat, llengües orals com el cors, l’eslovè, l’èuscar, el gaèlic irlandès, el gallec o el guaraní, llengües de signes com la catalana, la italiana i la portuguesa, i fins i tot una llengua construïda com l’esperanto).

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment: us desitgem una bona diada de Sant Jordi!Llegeix més »

Codi de drets lingüístics a Catalunya dins de la col·lecció “Codis de Legislació” – Raimon Alamany i Sesé

S’ha publicat recentment un nou Codi de drets lingüístics a Catalunya, novè volum de la col·lecció “Codis de legislació”. Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics i la ciutadania en general.

El Codi de drets lingüístics a Catalunya reuneix més de cent normes sobre drets lingüístics a Catalunya. A l’apartat inicial, “Normativa general”, hi trobem tant els preceptes de la Constitució espanyola com de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i les lleis de política lingüística, de l’occità, de la llengua de signes catalana o sobre l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els quatres apartats següents es dediquen als drets lingüístics a les administracions públiques: a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració de justícia, l’Administració local i l’Administració militar, per passar tot seguit a les normes que afecten els àmbits sectorials: economia i empresa, funció i contractació públiques, mitjans de comunicació i indústries culturals, registres estatals i noms i cognoms, toponímia i retolació, documents notarials, ensenyament, traducció i interpretació, tecnologies de la informació i àmbit penal.Llegeix més »