La llengua de la llibertat. Aplec de textos i parlaments sobre llengua i cultura de Joan Triadú – Carles Duarte i Montserrat

Joan Triadú és una personalitat clau per entendre i explicar la resistència cultural a Catalunya durant la grisor opressiva i repressiva del franquisme. Va realitzar una labor capdavantera i decisiva en la formació clandestina de professorat de català i en l’organització de cursos per a la població adulta, singularment des de la responsabilitat que en aquest camp va assumir dins d’Òmnium Cultural des del primer moment de la seva constitució, l’any 1961, i des de les escoles que va fundar i dirigir. És impossible obviar la figura i l’aportació de Joan Triadú quan volem referir-nos a la capacitat de defensa i de reconstrucció de la llengua i la cultura catalanes en un dels períodes més durs per a la seva supervivència.

De ben jove va exercir de mestre a l’escola Francesc Ferrer i Guàrdia de Granollers, nomenat per la Generalitat en plena Guerra Civil, per cobrir les absències dels qui havien estat cridats a combatre amb l’exèrcit republicà. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, Joan Triadú es va formar a la Universitat de Barcelona i va emprendre una tasca educativa que el duria des d’un lectorat a la Universitat de Liverpool a l’ensenyament del català a Catalunya començant per aules improvisades i arribant a centres de prestigi que va contribuir a desenvolupar. Impulsor, amb altres companys universitaris, de la revista Ariel, es va involucrar en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i en tota mena d’espais des d’on s’obrien finestres a la presència pública del català. Lector i crític exigent, va publicar antologies que van constituir fites indispensables per a una visió ambiciosa i exigent de la literatura catalana, en diàleg amb les millors literatures europees.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua.

   La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, algunes tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren en el que sovint anomenem “situació del català”

Per a aquest dia tan especial, des del blog de la Revista no ens podem estar de suggerir-vos unes quantes lectures. En un blog d’una publicació com aquesta la tria que us presentem hauria de respondre a criteris acadèmics ben definits. En aquesta ocasió, però, no és ben bé així. La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, tot i que algunes són de fa dos anys. Alguns llibres tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren, sota diferents perspectives i amb diferents metodologies i disciplines, en el que sovint anomenem “situació del català”; no debades la comunitat lingüística catalana sol reflexionar molt sovint sobre la salut de la seva llengua. Per això també incloem en la tria dos llibres que recuperen el pensament i la tasca de dues personalitats en l’estudi i la defensa del català com el professor Badia i Margarit i el notari J. M. Puig i Salellas. Entre els llibres que us presentem també hem fet un lloc al nostre occità amb un treball molt visual que retrata de manera sintètica l’aranès, una de les llengües oficials a Catalunya.Llegeix més »

El català a Europa: 40 anys d’il·lusió i d’erosió – Antoni Torras Estruch

Després de segles de persecució, decadència i arraconament, els responsables contemporanis del foment i de la tutela de la llengua catalana no acaben/m de deslliurar-la d’un sostre de vidre imponent: la qüestió de l’oficialitat europea, que s’interposa entre el seu present extremament dinàmic, tot i que sota pressió, i el seu futur esponerós.

La llengua catalana és la pròpia i oficial de Catalunya (pròpia juntament amb l’occità, aranès a l’Aran, i oficial juntament amb el castellà i amb l’aranès a tot el Principat). A més, és oficial i/o parlada a d’altres comunitats autònomes administrades per Espanya i a 3 estats europeus més). Malgrat aquesta condició, no està inclosa entre les llengües de la UE que compten amb el triple estatut de llengua dels tractats, llengua oficial i de treball de la UE. Tanmateix, l’article 6.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) obliga formalment la Generalitat i l’Estat espanyol a fer les gestions necessàries per reconduir aquesta situació.Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària: una nova eina de consulta especialitzada – Margarida Sanjaume i Roser Serra

“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”

Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]

Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.Llegeix més »

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.Llegeix més »