Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

La Linguistic Justice Society: una porta oberta a la col·laboració internacional i interdisciplinària en l’àmbit de la recerca sobre política lingüística – Sergi Morales-Gálvez
Investigador postdoctoral Marie Sklodowska-Curie Department of Politics and Public Administration University of Limerick (Ireland) / Ollscoil Luimnigh (Ireland / Éire)

Com haurien de regular la diversitat lingüística les nostres institucions polítiques democràtiques? Quins principis de justícia les haurien de guiar per gestionar la complexa i diversa realitat lingüística que ens envolta? Aquestes, i moltes altres preguntes, són al centre dels debats que proposa la justícia lingüística, una discussió acadèmica interdisciplinària que pretén establir criteris sobre com hauríem de gestionar la realitat lingüística de les nostres societats.

La justícia lingüística, com a subàrea que podríem situar preliminarment dins la disciplina de la filosofia política normativa, ha esdevingut una preocupació rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en la vida política real a causa de nous reptes que afrontem com a societat: la qüestió de la diversitat i les identitats a les societats multiculturals fruit de les migracions o de l’existència de minories nacionals i pobles indígenes; el creixent predomini de l’anglès com a llengua franca global en alguns àmbits de les nostres vides; qüestions de dominació i d’injustícies estructurals; discussions sobre com i quan s’ha de reconèixer la diversitat lingüística en una era on la mobilitat està esdevenint la norma en alguns àmbits laborals; o quin rol juguen els accents i els dialectes en relació amb les llengües estàndard.Llegeix més »

Model de llengua, variació, ensenyament i realitat Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, 4 i 5 de novembre de 2021 – Teresa Tort Videllet
Filòloga i tècnica de normalització lingüística

Seguint l’estil de les edicions anteriors, la Càtedra Pompeu Fabra ens ha ofert aquesta tardor una Jornada en dos dies al voltant d’un tema substancial en el debat sobre la llengua catalana. Dijous dia 4, des de la tarima de la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, directora de la Càtedra i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, donava la benvinguda als presents i als que seguien la jornada en línia. I explicitava com l’objectiu inicial de reflexionar sobre quin model de llengua calia vehicular en els diferents estadis de l’educació va quedar afectat després per la preocupació dels docents per l’ús efectiu del català i per les dificultats de fer front a la hibridació a què està sotmès pel contacte tan freqüent amb el castellà.Llegeix més »

La llengua: espai de comunicació, de trobada i de comprensió a l’escola – Xavier Ureta i Buxeda
Doctor en Ciències de l’Educació

Les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avalades pel Tribunal Suprem espanyol, referent a la imposició d’un 25% de ús de la llengua castellana com a vehicular, ha generat al món escolar una crispació innecessària. L’explicació jurídica sobre aquesta qüestió ─les diferents lleis que hi convergeixen, i allò que és obviat per aquests tribunals─, la trobem en el brillant article de caire jurídic Per què un 25% de classes en castellà? del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, que es pot llegir en aquest mateix blog.

Però des d’una òptica pedagògica, no toca parlar de les causes sinó de les conseqüències que se’n deriven per a l’escola, arran d’aquesta escalada, cada cop més virulenta, que d’un temps ençà prové del món polític i judicial, i donar pistes per trobar algun motiu per a l’esperança.Llegeix més »