La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.

Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Que en el món interconnectat on vivim els alumnes puguin argumentar, negociar i explicar el coneixement en diferents llengües és donar resposta a la nova alfabetització global.

Que el domini i l’ús de diferents llengües esdevé una eina clau per a l’accés al coneixement, és un recurs imprescindible per a la internacionalització i per a la participació en entorns digitals i un requisit bàsic per a la inserció sociolaboral i cultural, és una realitat contrastada.

I que la llengua de referència de la societat i, per tant, del sistema educatiu de qualsevol territori històric no pot ser altra que la pròpia, és innegable.

L’educació avui té com a objectiu preparar els alumnes per viure, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, complex, dinàmic i difícil de preveure, i ha de garantir-los l’assoliment d’unes competències que els permetin viure i participar en societats plurals i desenvolupar-se amb èxit en l’àmbit personal, acadèmic o professional que triïn.

Aquest és el debat que ens hauria d’interessar: com l’escola dona resposta a les necessitats d’una societat en constant evolució i com donem als alumnes els recursos i les eines necessàries perquè hi puguin viure i conviure amb plenitud.Read More »

Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

En aquest sentit caldria constatar que, a més del fet que la seva aplicació s’hagi demostrat ineficaç en la pràctica, la seva aprovació ha pogut reforçat la falsa impressió que el dret de la Unió atorga a la llengua catalana una posició i un estatus ajustat pacíficament a la realitat jurídica i política de Catalunya en el marc espanyol i europeu. D’altra banda, el moment crític i incert que viu actualment el projecte d’integració europea ha fet que el plantejament per part de les diferents instàncies polítiques i cíviques de Catalunya d’un reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea sigui vist, en termes generals, amb una major incomprensió i considerat com un nou obstacle als problemes als quals la Unió Europea ha de fer front.Read More »

L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador – Josep Canício

20161228162746-1024x768L’ús i la valoració del català en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador ha estat objecte de controvèrsia des de l’inici d’aquestes proves, l’any 2014.  Tot seguit s’analitzen els termes i l’evolució d’aquesta qüestió.

 

  1. Les llengües dels exàmens d’accés a la professió

En la seva edició del 9 de maig de 2016, el diari El Punt Avui publicava una notícia amb el títol El Suprem imposa l’ús del castellà en la prova d’advocacia on, referint-se a una aleshores recent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sentència 754/2016, de 25 de febrer), parlava del recurs presentat per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia  “contra el reglament que normativitza aquestes proves [les d’accés a les professions d’advocat i procurador] amb l’objectiu de fer prosperar la inclusió del català en els exàmens”.

La lectura del titular feia pensar que la Sentència resolia de manera explícita, confirmant-ho, el que havia estat ocorrent fins a aquell moment, això és: que els exàmens d’accés a l’advocacia només es podien fer en castellà. Una anàlisi més acurada de la resolució des del punt de vista jurídic, però, ens ajudarà a veure que no era així. La Sentència, certament, desestimava el recurs de l’Associació de Juristes, però el que resultarà aclaridor és determinar què és el que concretament es demanava.Read More »

La llengua catalana a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat: ressenya de l’11a Jornada Juristes per la Llengua – Rafel Torner

Aquesta jornada ha estat organitzada per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP), amb el suport del Departament de Cultura i la Plataforma per la Llengua. Ha tingut lloc el 6 de novembre de 2015 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Barcelona).

Benvinguda

Mireia Casals, presidenta de l’AJDLP, presenta la Jornada i explica que es tracta de reflexionar sobre el tema a partir de les aportacions dels ponents.

Germà Gordó, conseller de Justícia (vegeu el contingut de la intervenció del conseller tal com el recull aquesta notícia, publicada al web del Departament de Justícia). Pel que fa al tema de la jornada, Gordó no parla d’oficialitat ni de cooficialitat, sinó de la possibilitat de partir de les idees del català com a «llengua pròpia i [per tant] vehicular de les administracions», la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» i l’«emparament dels drets lingüístics de tots els ciutadans que viuen a Catalunya». D’acord amb la notícia esmentada, les referències de Gordó a la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» s’han d’entendre en el context de l’ús d’una o altra llengua en les comunicacions del ciutadà amb les administracions catalanes.Read More »

El moment de la llengua? Algunes previsions sobre el paper públic dels debats lingüístics durant el curs 2015-16 (sobretot a Catalunya) – F. Xavier Vila

Comença un nou curs

El curs 2015-2016 ha començat amb una cita electoral, la del 27S, en la qual es posava damunt de la taula el futur del més gran dels territoris catalanòfons. Un cop passades les eleccions i apaivagat el soroll mediàtic destinat a condicionar la lectura de qui havia guanyat la contesa, la victòria electoral de les forces independentistes permet augurar que aquestes intentaran tirar endavant els seus plans de desconnexió i de construcció de la República catalana. No és difícil d’intuir que aquest procés tindrà transcendència per a la llengua. La qüestió és: de quina manera es materialitzarà això durant aquest curs?Read More »