1 Introducció
La reforma de l’apartat 3 de l’article 69 de la Constitució espanyola (CE), ja és una realitat (BOE, núm. 123, 20.05.2026). Prové de la iniciativa legislativa formulada davant les Corts Generals per part del Parlament de les Illes Balears a l’efecte que l’illa de Formentera triï un senador propi, amb independència del que triï l’illa d’Eivissa. La qüestió no només té repercussions institucionals i representatives, estrictament d’igualtat territorial i d’assoliment del que tenien la resta d’illes de l’Estat, sinó que també inclou una derivada lingüística, toponímica i identitària. La proposta fou la de substituir en el text constitucional el topònim emprat l’any 1978 “Ibiza”, pel d’“Eivissa”, com correspon, en català, en ser l’originari en la llengua pròpia de l’illa, oficial des de 1983, en virtut del que diu l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (EAIB), aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, però no ha prosperat.
Ara com ara, som davant d’un supòsit inèdit en el panorama constitucional perquè es tracta de la primera reforma de la CE que prové d’una iniciativa feta des de fora de Madrid i que ha anat endavant, però no exactament com es promovia des de les Illes Balears.[i]
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la 
La relació entre el català i les noves generacions és un dels grans reptes per al futur de la llengua. Amb aquest punt de partida, el passat 4 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir a la seva seu la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, dedicada a analitzar els usos lingüístics del jovent i a debatre possibles vies d’actuació per reforçar la presència del català en els espais de socialització.