La Carta de les llengües regionals o minoritàries a les Balears: incompliments i propostes – Bernat Joan

Mapa Illes Balears
Font: Joan M. Borràs (ebrenc) CC-BY-SA-2.5

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix el marc dins el qual s’ha de dur a terme la regulació de les actuacions dels estats membres en relació amb les llengües que s’hi recullen. No entrarem en la discussió de si la CELRM constitueix una eina per facilitar la “mort dolça” de les llengües minoritàries i/o minoritzades, o si l’eina realment es pot utilitzar per millorar la situació d’aquestes llengües (i, per tant, de les respectives comunitats lingüístiques). Soc plenament conscient, emperò, que probablement una part important dels que la varen promoure no la pensaven com a eina per aconseguir la plena normalitat per a les llengües involucrades, mentre que una minoria la veia com una eina per avançar en aquesta línia. Avui voldria pensar que la minoria s’ha eixamplat considerablement.Read More »

In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés

Germà Colón i Domènech
Font: Enciclopèdia Catalana

Diumenge passat la Filologia Catalana s’endolà. Havia faltat als noranta-un anys Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020). Figura indiscutible de la lingüística romànica, Colón forma part d’una generació de filòlegs que aconseguiren, en ple franquisme, de (re)situar els estudis de catalanística a primera línia acadèmica internacional. Alguns ho feren, heroicament, des de dins del país, com el mestre de Colón, Antoni M. Badia i Margarit, o Joan Veny. D’altres, des de l’exili polític, com Joan Coromines. I d’altres, com Colón, des de la diàspora acadèmica. Llicenciat a Barcelona el 1951 i doctorat a Madrid el 1952, aconseguí una beca per ampliar estudis a Lovaina i a Zuric. El 1954 s’instal·là a Basilea, universitat en la qual desenvolupà tota la carrera acadèmica fins a la jubilació, el 1998: professor assistent, lector, privat-dozent, professor extraordinari, catedràtic numerari i director del departament.

Read More »

Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014) – Joaquim Torres Pla

Mapa d'Andorra amb la bandera andorranaAquest apunt sintetitza els principals resultats i conclusions de l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat al número 72 de la Revista de Llengua i Dret.

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional
Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació  és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable” (Torres, 2019: 132).Read More »

Jornada “La presència del català en el sector digital” – Teresa Tort Videllet

L’Ateneu Barcelonès va acollir un interessant fòrum d’idees sobre l’estat del català en l’àmbit digital durant el matí del 3 de desembre passat. L’organitzava el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Fundació puntCAT. La jornada es va estructurar en tres taules rodones que van aplegar enfocaments complementaris per part de representants de l’activisme, l’Administració pública i el sector empresarial.

Al primer debat, la periodista Xantal Llavina va demanar posar nota a l’estat del català en l’entorn digital; segons Àlex Hinojo, coordinador digital de l’Institut Ramon Llull i exdirector d’Amical Wikimedia, la nostra llengua hi progressa adequadament, mentre que per a Maite Melero, established researcher al Barcelona Supercomputing Center, el català destacava en la primera etapa d’internet però ara està baixant de posicionament. Segons Melero, els motius d’aquest descens són els canvis en l’accés al coneixement, que representen un nou paradigma. Hinojo ho va corroborar afegint, a més, que ara mateix la xarxa pot ajudar a promoure la diversitat o bé fer desaparèixer una gran part de les llengües accessibles. Així mateix, va remarcar com la força del mercat incideix en la rellevància de les llengües, però també la regulació de què disposen: ser llengua oficial de la Unió Europea representa beneficis evidents en aquest sentit. L’avantatge del cas català és que tenim un teixit social a favor de la llengua i va insistir que l’Administració ha de fomentar recursos oberts perquè els activistes en puguin crear de nous. En la seva rèplica, Melero assenyalà que és vital poder disposar de repositoris de dades, però que cal un acord de país perquè es plantegen problemes de privacitat a l’hora d’aprofitar-les per a la creació de sistemes d’assistents de veu, per exemple. En aquest sentit, es va fer explícita la necessitat que els programadors estiguin preparats per prendre decisions a partir de formació humanística i no només tecnològica, ja que en el futur immediat s’hauran d’afrontar els perills de la mercantilització de la privacitat i el control ciutadà.Read More »

La contractació pública i les noves clàusules lingüístiques, instruments de normalització per a un futur digital de la llengua – Xavier Moral i Ajado

El Govern de la Generalitat ha adoptat diversos acords de Govern, recomanacions administratives i mesures per al foment de l’ús de la llengua catalana per mitjà de la contractació pública de l’Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen o hi estan adscrites. Més enllà de garantir l’ús normal del català a l’Administració de la Generalitat, aquestes mesures permeten també incrementar la disponibilitat de productes i serveis en català al conjunt de la societat, d’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Així, l’Acord de Govern de 4 de febrer de 2003, de mesures per impulsar l’ús de la llengua catalana, va disposar la necessitat d’incorporar una clàusula lingüística en els contractes administratius d’adquisició de productes i serveis. L’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004 va reforçar l’Acord anterior amb la previsió d’incloure també clàusules lingüístiques en els mateixos plecs administratius en el procés de licitació pública dels contractes.

Aquests acords, com els posteriors en la matèria sobre clàusules lingüístiques, els podeu consultar en línia en el portal de la Direcció General de Política Lingüística.

Els acords de 2003 i 2004 van ser un important estímul per a les empreses i proveïdors per fer ofertes que tinguin en compte la llengua del país i avançar en la disponibilitat de productes i serveis en català, gràcies al fet que en la contractació pública s’incorporava la consideració de l’element lingüístic com a element a ponderar. A tall genèric —però il·lustratiu— d’un àmbit en què aquests acords de Govern de 2003 i 2004 han tingut incidència és el de les aigües minerals embotellades, de manera que on quasi cap empresa etiquetava en català, ara ja en són unes quantes.Read More »