Conferència sobre les bones pràctiques lingüístiques a la justícia – Rosa Lizandra

El passat 10 de desembre va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la conferència Bones pràctiques lingüístiques a la justícia, en el marc del cicle de conferències que organitza aquesta entitat sota el títol Espais d’actualitat. Aquesta sessió ja venia precedida de la V Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, trobada organitzada pel Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya i que ja s’ha convertit en un fòrum habitual on es tracten diferents aspectes del català en el món jurídic i judicial.

La conferència va comptar amb la intervenció de quatre ponents amb diferents responsabilitats en l’entorn judicial: M. Josep Feliu, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia; Anna M. Terradas, degana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Mataró; Josep Canício, degà del l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tortosa, i Francesc Xavier González de Rivera, magistrat del Jutjat Social 3 de Barcelona.Read More »

Debat sobre els grans reptes actuals dels mitjans audiovisuals en llengua catalana – Joan Ramon Solé i Durany

En el marc dels seminaris que regularment organitza l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) sobre els drets lingüístics i la seva projecció sobre diferents àmbits competencials i sectorials, sota la coordinació del doctor Antoni Milian, director de la Revista de Llengua i Dret, el dia 26 de novembre proppassat va tenir lloc l’edició d’enguany. En aquesta avinentesa l’IEA l’ha organitzat conjuntament amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i s’ha centrat en la llengua catalana i els mitjans de comunicació audiovisual per tal d’analitzar els reptes actuals que s’han d’afrontar en aquest àmbit, tant de tipus tècnic, com també els derivats de normes europees o de límits jurídics i competencials.Read More »

Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan

Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món?Read More »

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.Read More »

Homologació europea dels certificats de llengua – Montserrat Serra

Des d’aquest mes de gener les proves oficials de català de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ja estan del tot adaptades al Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (MERC). Aquest és un document elaborat pel Consell d’Europa que estableix les bases d’un sistema europeu comú d’aprenentatge i avaluació de llengües. El Marc proporciona unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües, de manera que els cursos, els programes i les qualificacions expliciten d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva. La descripció també inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua.Read More »