El Pacte Nacional per la Llengua és un acord que pretén establir un marc de consens entre diferents agents polítics, socials, econòmics i culturals per tal de donar una resposta coordinada, planificada i adaptada als temps actuals als reptes a què s’enfronta el català. Aquesta voluntat sorgeix d’una creixent preocupació social per la situació de la llengua, una preocupació que ha tornat a manifestar-se amb força durant els últims anys. Tot i que Catalunya és reconeguda com un referent internacional en polítiques lingüístiques i s’han aconseguit avenços significatius en la recuperació del català, la inquietud per l’evolució de la llengua és àmplia i justificada, ja que alguns dels objectius bàsics dels primers anys 1980 –el domini de la llengua per part de tota la població i l’ús en tots els àmbits socials, per exemple– no s’han assolit completament.
Etiqueta: llengua comuna
“Linguistic justice against multiculturalism?”, conferència de Philippe van Parijs, a Girona – Joan Vergés Gifra
Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani - Universitat de Girona
El passat 14 d’octubre, i aprofitant que era un dels ponents convidats al Symposium on Rawls, que va tenir lloc a la Universitat de Girona per commemorar el centenari del naixement del filòsof nord-americà, Philippe van Parijs va pronunciar al Centre Cultural La Mercè la conferència “Linguistic justice against multiculturalism?”. El contingut principal de la xerrada va quedar un pèl lluny del problema que el títol de la conferència anunciava. Al final, certament, hi va fer referència. Però va ser, això, al final i de pressa. La part del lleó se la va endur l’explicació del que va intentar fer a Linguistic Justice (2011), el llibre que ha convertit P. van Parijs en un dels fundadors de la subdisciplina homònima que en aquests últims deu anys ha guanyat carta de naturalesa en el sempre embullat univers del pensament polític. Val a dir que es tractava d’una conferència per al públic en general, no pas un seminari acadèmic.Llegeix més »