D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD).
En aquest apunt volem presentar, sense ànim exhaustiu, alguns casos en què actuacions dels poders públics autonòmics i locals han estat objecte de controvèrsia o d’impugnació. En les distintes cròniques legislatives d’aquests darrers anys publicades a la RLD s’expliquen de manera més detallada les mesures regressives en matèria de llengua. Aquí es tracta de recollir una mostra de com l’impuls normatiu i les resolucions judicials recents poden condicionar els drets lingüístics i el principi de no regressió dins d’un context politicojurídic progressivament més complex.
