Le français, seule langue de l’Assemblée de Corse ? – Sébastien Quenot

Font: Mussklprozz amb llicència CC BY-SA 4.0

Saisi par le Préfet de Corse, le 9 mars 2023, le tribunal administratif de Bastia a annulé le règlement intérieur de l’Assemblée de Corse pourtant adopté à l’unanimité des 63 conseillers territoriaux le 16 décembre 2021.

Le motif avancé par l’Etat et son représentant en Corse repose sur un principe fondamental qui traverse tous les régimes politiques de la France, de l’Ancien régime monarchique précédant la Révolution française à la Ve République contemporaine. Depuis 1992, il est même gravé dans le marbre de la Constitution et dans un pays qui sacralise le monolinguisme, il s’énonce comme un psaume. « La langue de la République est le français ». Le singulier de l’énoncé n’admet point l’existence d’autres singularités. L’acception si insolite de l’universalisme français se fait au détriment de l’acceptation de la diversité linguistique de la France. La communauté politique surplombe les communautés linguistiques jusqu’à obtenir leur assimilation après un laminage aussi absolu que résolu visant à faire du français la seule langue de la Corse.Llegeix més »

What legal recognition? What does the official language declaration concerning sign language consist of? – Filipe Venade de Sousa

Font: ESM amb llicència Creative Commons BY-SA 4.0

Within the scope of the article “Essential framework of the legal status of sign language: recognition and officiality”, published in the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, this post aims to clarify the meaning and scope of legal recognition and, not least, the content inherent to an official language declaration. A central question is whether the legal status of a sign language regulated by a State in its respective national legal system complies with the parameters defined by international legal instruments such as the United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities (UNCRPD). What are the criteria for determining whether the legal status of a national sign language is compatible with these criteria? What does “recognition” mean under the UNCRPD? Is it equivalent to a polysemic concept of the term official language? What constitutes an official language?Llegeix més »

El Minority Safepack per a la promoció de les minories lingüístiques a Europa: 10 anys de litigi jurídic i polític sense treva – Vicent Climent-Ferrando

«Les accions de la UE per promoure les llengües regionals o minoritàries són suficients i no en calen de complementàries». Aquesta era la principal conclusió, el passat 9 de novembre de 2022, de la sentència T-158/21 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en resposta a la demanda presentada pel Minority Safepack. Un milió de signatures per a la diversitat a Europa, la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que proposava a la Comissió Europea l’adopció d’un paquet de mesures a favor de les minories lingüístiques a Europa. Un cop dur a la promoció de les llengües amb més necessitat de protecció a Europa i un litigi polític i jurídic que començava fa ara 10 anys (vegeu també l’apunt del 3 de febrer de l’any passat publicat pel mateix autor). Fem una repassada dels fets:Llegeix més »

Els límits dictats pels tribunals a la política lingüística valenciana – Cristòfol Badenes Goterris
Estudi de les sentències que van afectar els decrets 9/2017 i 61/2017

Autor: Pere López. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-SA-3.0

1. Introducció

Des del 2015, amb l’arribada al poder del Govern del Botànic −format pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Compromís, amb el suport extern de Podem−, es va donar un impuls a les polítiques lingüístiques favorables a l’ús del valencià. Aquestes actuacions van afectar diferents àmbits i, com ja havia succeït en etapes anteriors, van generar crítiques i reaccions en diferents sectors de la societat −tant per excés com per defecte. En concret, dues de les mesures més ambicioses en matèria lingüística van ser les dutes a terme en educació –Decret 9/2017,[1] conegut com a Decret de plurilingüisme– i en l’Administració pública –Decret 61/2017, d’usos institucionals i administratius.[2] D’una banda, el Decret 9/2017 implicava un canvi total del model lingüístic educatiu que afectava tot l’alumnat de centres educatius no universitaris. D’altra banda, el Decret 61/2017 va ser la primera regulació normativa, coherent i completa dels usos que desenvolupava les competències de la Generalitat en matèria d’autoorganització lingüística (Boix, 2020, p. 41).

Ambdós reglaments, a més de ser respostos amb certa crítica, van ser impugnats i parcialment anul·lats per la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) –les sentències sobre el Decret 61/2017 van ser objecte de diferents recursos de cassació que la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va desestimar. Tot allò exposat fa interessant analitzar els límits que van dictar els tribunals a la política lingüística valenciana. D’aquesta manera es podrà observar quin és el marge d’actuació autonòmic per al foment de la llengua pròpia.Llegeix més »

Les darreres resolucions judicials del TS i del TC sobre llengua – Agustí Pou

martillo-juezUs presentem les resolucions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem del primer semestre del 2016 que incideixen sobre el règim jurídic de les llengües a l’Estat espanyol. Per a una anàlisi més detallada us remetem a la crònica de la Revista núm. 66.

En primer lloc, destaquem tres resolucions del Tribunal Constitucional que afecten àmbits rellevants de la legislació lingüística, alhora que mostren la imbricació del dret internacional i europeu i de l’ordenament intern en la regulació del fet lingüístic.

1.Les llengües de l’ensenyament a les llles Balears

La STC 38/2016, de 3 de març, s’emmarca en el conflicte per la política del Govern balear d’implantar l’anomenat tractament integrat de llengües en el sistema escolar de les Illes, mitjançant el qual es pretenia modificar model de conjunció lingüística preexistent i substituir-lo per un sistema de percentatges d’ús docent del català, el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars. Un cop suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes el Decret balear 15/2013, de 19 d’abril, que establia el nou sistema, el Govern balear va dictar el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, que el substituïa, i que és la norma impugnada en aquest procediment. Els recurrents (parlamentaris de grups del Senat), addueixen que el decret llei infringeix el dret de participació de la comunitat educativa que recull l’article 27.5 de la Constitució, supera els límits materials establerts per al decret llei, que no concorre una situació d’extraordinària i urgent necessitat requerida per dictar-lo i que només té la voluntat d’evitar el compliment de les resolucions judicials que suspenen el que hi estableix. El TC declara inconstitucional el nucli més controvertit de la norma impugnada, però fonamenta la decisió només en consideracions relatives al sistema de fonts del dret i deixa de banda altres al·legacions dels recurrents. Llegeix més »