Com garantir la preferència lingüística en el procediment sancionador – Lluís J. Segura Ginard

Font: Unsplash. Autoria: Volodymyr Hryshchenko

Les normes que regulen el dret d’opció lingüística que els ciutadans poden exercir davant les administracions públiques no preveuen regles concretes per al cas en què una notificació no respecti la preferència per una llengua oficial o una altra manifestada per la persona interessada en un procediment administratiu. És per això que l’aparició recent d’una garantia normativa de la preferència lingüística és mereixedora d’atenció i convida a plantejar algunes idees per a un debat més ampli i detingut.

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar un nou Reglament del procediment sancionador de l’Administració de la Comunitat Autònoma mitjançant el Decret 1/2024, de 5 de gener (BOIB, núm. 4, 06.01.2024), i posa fi així a una llarga tramitació iniciada en la legislatura anterior. Anem, doncs, a l’article 5 d’aquest Reglament i diguem, en primer lloc, que l’apartat 2 disposa el següent:

A fi de proporcionar al procediment les màximes garanties, s’ha de facilitar a les persones presumptament responsables, amb mesures adequades, l’exercici dels drets següents: […] m) El dret a usar qualsevol de les llengües oficials a la comunitat autònoma i a rebre resposta en la llengua oficial escollida quan se sol·liciti.Llegeix més »

L’estratègia internacional del Govern per l’oficialitat del català – Miquel Royo Vidal

La consellera Serret i el delegat davant la UE Ignasi Centelles van presentar la campanya EuropaEnCatala.eu al metro de Brussel·les

La defensa i promoció del català és una de les prioritats del Govern, també en l’àmbit de l’acció exterior. Treballem perquè la llengua catalana sigui reconeguda arreu del món. Des de fa uns mesos que s’ha intensificat l’estratègia internacional per assolir l’oficialitat del català a les institucions europees, un objectiu pel qual aquest Govern fa temps que treballa.

Des del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea estem traslladant els arguments de la Generalitat a favor de la defensa de l’oficialitat del català a tots els estats membres de la Unió Europea, i també a la ciutadania europea. Arguments treballats en col·laboració amb la Secretaria de Política Lingüística però pensats per a un públic internacional que no coneix la casuística de la situació lingüística a Catalunya. Ho fem de manera didàctica, directa i propera per explicar la nostra demanda i per esvair dubtes que puguin tenir sobre aquesta proposta.Llegeix més »

Què en sabem del Projecte de llei de la llengua oficial d’Andorra? – Maria Cucurull

Bandera d'Andorra
Font: Pexels. Autoria: Aboodi Vesakaran

L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.Llegeix més »

L’Administració electoral, encapçalada per les juntes electorals: subjecta a la legalitat lingüística i toponímica d’oficialitat del català? L’exemple de les Pitiüses (Eivissa i Formentera) el maig de 2023 – Ángel Custodio Navarro Sánchez

Font: Pexels

El grau de normalització lingüística del català a l’Administració de justícia a les Illes Balears, on el personal segueix essent gestionat pel Ministeri de Justícia, és, per dir-ho d’una manera senzilla, molt baix (tret de casos puntuals i excepcionals, sobretot d’òrgans ubicats a Mallorca i Menorca). I, si bé les administracions públiques territorials illenques (el Govern de les Illes Balears, els quatre consells insulars i els ens locals) actuen a tot l’arxipèlag, com a norma general, en català, i els lletrats que les defensen solen actuar també en aquesta llengua, les parts privades ho fan quasi sempre en castellà, i el personal al servei de l’Administració de justícia i el sistema en si ho fa, per defecte, també en castellà.Llegeix més »

Le français, seule langue de l’Assemblée de Corse ? – Sébastien Quenot

Font: Mussklprozz amb llicència CC BY-SA 4.0

Saisi par le Préfet de Corse, le 9 mars 2023, le tribunal administratif de Bastia a annulé le règlement intérieur de l’Assemblée de Corse pourtant adopté à l’unanimité des 63 conseillers territoriaux le 16 décembre 2021.

Le motif avancé par l’Etat et son représentant en Corse repose sur un principe fondamental qui traverse tous les régimes politiques de la France, de l’Ancien régime monarchique précédant la Révolution française à la Ve République contemporaine. Depuis 1992, il est même gravé dans le marbre de la Constitution et dans un pays qui sacralise le monolinguisme, il s’énonce comme un psaume. « La langue de la République est le français ». Le singulier de l’énoncé n’admet point l’existence d’autres singularités. L’acception si insolite de l’universalisme français se fait au détriment de l’acceptation de la diversité linguistique de la France. La communauté politique surplombe les communautés linguistiques jusqu’à obtenir leur assimilation après un laminage aussi absolu que résolu visant à faire du français la seule langue de la Corse.Llegeix més »