Etiqueta: llengua pròpia

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

eapcDeixa un comentari

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Reflexions sobre l’impacte d’un possible canvi d’adscripció lingüística de la ciutat d’Alacant – Jordi M. Antolí Martínez i Ferran Isabel i Vilar

eapcDeixa un comentari
Vista d'Alacant
Vista d’Alacant. Autor: Diego Delso, amb llicència CC BY-SA

El dia 26 de juny de 2025, el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional en què instava les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (des d’ara, LUEV)[i] i a adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà. Aquesta iniciativa, d’acord amb les declaracions que s’han conegut d’alguns membres del govern valencià, del partit en el govern o del president mateix, no tindrà per ara més recorregut. El que sí que ha aconseguit és generar el rebuig entre els partits de l’oposició, els sindicats i les entitats cíviques i acadèmiques d’Alacant, i una onada de solidaritat procedent de la resta del domini lingüístic català.

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana estableix en l’article sisè que el valencià és l’única llengua pròpia de l’autonomia (punt 1) i que hi és oficial juntament amb el castellà (punt 2). El valor d’aquestes disposicions, però, queda limitat en el mateix article, en el punt 7, el qual preveu la delimitació legal dels territoris en què predomine l’ús d’una llengua o de l’altra. L’oficialitat queda atenuada, doncs, en aquells municipis legalment considerats de predomini lingüístic castellà.

Llegeix més »

“Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell, Eloi Bellés i Sebastià Salvà

eapc1 comentari
Font: Universitat de les Illes Balears

En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.

L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.

Llegeix més »

La resposta jurídica envers les mesures regressives sobre els drets lingüístics – Marta Calafell Galiana

eapcDeixa un comentari

D’un temps ençà, entre els anys 2022 i 2025, diverses comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia han aprovat o impulsat mesures normatives que poden ser qüestionades per constituir un fre –o fins i tot un retrocés– en els processos de normalització lingüística. En els darrers anys també s’observa una evolució en la jurisprudència, que marca la mateixa tendència regressiva. Aquestes dues qüestions són objecte d’anàlisi a la secció monogràfica sobre “Protecció de les llengües i regressió” publicada recentment dins del número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD).

En aquest apunt volem presentar, sense ànim exhaustiu, alguns casos en què actuacions dels poders públics autonòmics i locals han estat objecte de controvèrsia o d’impugnació. En les distintes cròniques legislatives d’aquests darrers anys publicades a la RLD s’expliquen de manera més detallada les mesures regressives en matèria de llengua. Aquí es tracta de recollir una mostra de com l’impuls normatiu i les resolucions judicials recents poden condicionar els drets lingüístics i el principi de no regressió dins d’un context politicojurídic progressivament més complex.

Llegeix més »

Nou ús del català a Andorra: a l’Administració i a la justícia – Maria Cucurull Canyelles

eapcDeixa un comentari
Servei Fotogràfic del Consell General d’Andorra, CC0, via Wikimedia Commons

Ara fa un any es va aprovar la Llei 6/2024, de 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial a Andorra, un text que va tenir força repercussió més enllà de les nostres fronteres, sobretot per l’article 6, que fa referència a la integració de les persones no catalanoparlants. En aquest sentit, la Llei disposa que per poder renovar l’autorització de residència i treball cal acreditar un coneixement de català equivalent al nivell A1 al cap d’un any d’haver arribat a Andorra, i al nivell A2 al cap de dos anys (per obtenir la segona renovació).

Llegeix més »