Al mes de desembre de 2023 va veure la llum Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística. De la teoria a la pràctica, el darrer llibre del pedagog Vicent Pascual i Granell, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre compta amb un pròleg del professor de la Universitat d’Alacant Josep M. Baldaquí. Aquest volum ha estat publicat per l’editorial Octaedro, dins de la col·lecció “Horitzons Universitat”, i s’ofereix en versió electrònica gratuïta al web de la mateixa editorial. La publicació ha estat possible gràcies al suport de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat d’Alacant.
Etiqueta: llengua pròpia
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la sol·licitud d’imposar un 25 % de càrrega lectiva en castellà – Maria Ballester Cardell
Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Quins canvis comporta la Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra? – Maria Cucurull Canyelles
Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16 de desembre de 1999, el dia 25 d’abril de 2024 es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General d’Andorra per una majoria molt àmplia: 25 vots a favor i 3 en contra. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, dura uns quatre mesos i en aquest cas s’ha dilatat fins a nou mesos. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens.[i] Per tant, podem dir que aquesta Llei és una fita important i ambiciosa.Llegeix més »
Les febleses del Pla de lliure elecció de llengua aprovat a partir d’un fals pretext i de la idea tergiversada de llibertat – Maria Ballester Cardell
Professora titular (acreditada) de dret constitucional, Universitat de les Illes Balears
Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple la situació legal del català. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament.Llegeix més »
El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública – Maria Ballester Cardell
De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.