Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. Com a éssers relacionals, la convivència és inherent a la nostra condició humana i la comunicació esdevé una necessitat bàsica. Sembla que aquesta necessitat, derivada del nostre caràcter gregari, és, precisament, la que ens va diferenciar dels grans primats i va propiciar el desenvolupament del llenguatge en els humans.
Tots sabem que les relacions humanes ens permeten crear connexions emocionalment significatives, desenvolupar habilitats socials i trobar un sentit de pertinença i suport en la nostra vida. No podem ignorar, però, que igualment tots hem experimentat que la interacció dels uns amb els altres malauradament també pot ser una font de conflictes quan es fan prevaler les diferències i els interessos personals, quan hi ha falta de flexibilitat o desequilibri de poder, o quan la comunicació és deficient.Llegeix més »
Recordo amb satisfacció la taula rodona que, com a cloenda del Dia Europeu de la Mediació, va tenir lloc el 21 de gener de 2015 en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. En ella, un dels ponents, Francesc Torralba, va afirmar que el treball del mediador és fonamentalment un treball de tipus lingüístic, atès que li correspon construir ponts de diàleg i de comunicació basats en l’escolta i en l’ús d’un llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment, per poder, així, ajudar les parts a arribar per elles mateixes a un acord que els permeti superar la situació de confrontació en què es troben. I ho recordo amb satisfacció perquè fins a aquell moment jo, lingüista de formació, no acabava de saber ben bé quin rol professional podria arribar a tenir en l’apassionant món de la mediació que començava a descobrir, després d’un primer trimestre de classes en el màster de l’ICAB, envoltada d’excel·lents companys pràcticament tots ells advocats.