Aproximació a l’estat actual del llenguatge judicial — Mercè Ferrer i José Francisco Escudero

Porta de la Ciutat de la Justícia

No veiem el món tal com és, veiem el món tal com som

(Talmud)

La Sra. Maria ha estat citada al jutjat de pau del seu poble perquè li ha arribat una comunicació procedent d’un jutjat d’instrucció. El funcionari li diu: “Bon dia, Sra. Maria, ens ha arribat un exhort del jutjat d’instrucció per tal de fer-li oferiment d’accions, en el procediment obert de diligències prèvies, per si es vol personar a la causa amb advocat i procurador, caldrà que demani cita per fer una compareixença apud acta i la citarem al jutjat perquè la visiti el forense”.

La Sra. Maria no sap què és un exhort, unes diligències prèvies, un oferiment d’accions, una causa, ni tampoc una compareixença apud acta. Ella va tenir una topada amb el cotxe i es va fer mal al coll, i després d’uns mesos, es troba en aquesta situació.

Els professionals del dret ens expressem amb un llenguatge molt tècnic, gairebé científic, respecte del llenguatge que utilitza de manera no formal la resta de la societat. Igualment, aquest tipus de llenguatge existeix en altres col·lectius o professions, com ara els metges o els biòlegs, que també s’expressen en un estil tècnic o científic en l’àmbit de la seva professió. En el llenguatge jurídic s’utilitzen alguns vocables arcaics com ara, en castellà, “suplico” o “otrosí”, un estil molt retòric i algunes frases fetes o paraules que provenen del llatí i que emprem per donar nom a figures jurídiques, com ara el nasciturus, o bé a situacions legals com ara presumpció iuris tantum, compareixença apud acta, habeas corpus, entre molts d’altres.Llegeix més »