L’ús de la llengua no sexista de la CUP: un trencament efectiu? – Carme Bach i Mireia Tomàs

Introducció

L’ús de criteris no sexistes en la llengua és força habitual en la nostra societat, i encara més en els discursos polítics, en especial, en els partits d’esquerres. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és un dels partits del Parlament de Catalunya més reivindicatiu pel que fa a l’ús de la llengua no sexista.

Tot i que el tema de la relació entre gènere i planificació lingüística ja ha suscitat moltes reflexions i polèmiques, l’aportació que fem en aquest apunt del blog pretén aportar una mica més de llum en l’anàlisi del tractament de gènere que fa la CUP i en què hi ha darrere de l’ús que fa de la llengua. Per aprofundir en aquesta qüestió, us convidem a llegir l’article titulat «Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP» que apareixerà al núm. 67 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law aquest mes de juny.

Planificació lingüística i anàlisi crítica del discurs: l’estat de la qüestió

És sabut que en la societat hi ha una certa confusió entre la definició dels termes sexe i gènere, que fan al·lusió a dues realitats diferents. De fet, ja s’han fet força estudis sobre el tema. Fem ara una petita ressenya del que s’ha dit fins ara.

Junyent (2013) assenyala que el problema ve del fet que el terme gènere s’utilitza per referir-se a fenòmens diferents que engloben tant el gènere gramatical com el sexe de les persones i que és aquesta confusió la que ha portat a reivindicacions per a una llengua no sexista esbiaixades, com han demostrat els treballs de Morales (2017), al voltant de la creació del terme monomarental, o l’apunt d’Espallargas (2014) en aquest mateix blog.Llegeix més »