El 27 d’abril de 2026, la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va acollir una jornada per commemorar els quaranta anys de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (LNL). Aquest esdeveniment va ser organitzat de manera conjunta per les facultats de Dret, d’Educació, i de Filosofia i Lletres, juntament amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i l’equip del projecte d’innovació docent “Sembrant paraules, construint drets” de l’Institut de Recerca i Innovació Educatives (IRIE).
Etiqueta: normalització lingüística
Llengües sense parlants: què fan el còrnic i el bretó quan ningú no els parla – James Costa i Maelenn Talvat
Donem per fet que una llengua viu si la parlen i mor quan deixen de fer-ho. La política lingüística de gairebé tot Europa s’organitza al voltant d’aquesta intuïció: comptem parlants, mesurem la transmissió intergeneracional, ens preocupem quan els nombres baixen. És un marc raonable, i en bona mesura funciona. Però hi ha una altra cosa que les llengües minoritzades fan, una cosa que aquest marc no veu, i que potser explica per què certes llengües continuen tenint pes molt després que els seus parlants hagin desaparegut, o continuen tenint autoritat fins i tot allà on amb prou feines es parlen. Considerem dos casos.Llegeix més »
“La justícia, també en català”: avançant cap a un sistema judicial que també s’expressi en català – Llorenç Perelló Rosselló
L’àmbit jurídic és, sens dubte, un espai en què la precisió lèxica i lingüística són essencials, de la mateixa manera que la solidesa jurídica dels arguments. És per això, entre molts altres motius, que resultava preocupant que en el sistema judicial de les Illes Balears la presència de la llengua pròpia, el català, tingués un caràcter tan residual.
Per tal de capgirar aquest desequilibri, l’any 2021 el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Lingüística (i després, des de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i les principals institucions i entitats del món del dret i del foment de la llengua catalana a les Illes Balears –el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia, el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, el Col·legi de Graduats Socials, el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, el Col·legi Notarial i l’Obra Cultural Balear–, van decidir impulsar una sèrie d’actuacions emmarcades en la campanya “La justícia, també en català”. Posteriorment, l’any 2024, també s’hi va sumar la Universitat de les Illes Balears.
Aquesta campanya té entre els seus objectius incentivar l’ús de la llengua catalana dins l’Administració de justícia, millorar les competències dels professionals de l’àmbit jurídic, i fomentar el coneixement i el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans.Llegeix més »
La contractació pública lingüísticament responsable – Jordi Saurina Cros
La diversitat lingüística d’un país és un tresor (una “riquesa” i “patrimoni cultural”, en termes de l’article 3.3 de la Constitució espanyola) que, com no podia ser d’altra manera, mereix “especial respecte i protecció”. Aquest “especial respecte i protecció”, amb tota la plenitud de la significança dels termes, s’ha quedat diluït en molts aspectes de la vida econòmica, cultural i social, sense brillar com ho fa quan hom llegeix el títol preliminar de la norma normarum. En aquest sentit, el principal garant de la constitucionalitat ha anat tenyint de llums i ombres l’especial respecte i protecció que mereix la diversitat lingüística d’un territori. Ha fet reiterada omissió al principi de discriminació positiva que cal aplicar en àmbits on el català pot trobar-se en situació de clara postergació o necessitat d’especial protecció (principi a què precisament al·ludeix la STC 31/2010), i ha acollit, en canvi, de forma sistemàtica, el principi d’equilibri entre llengües oficials com a punt de partida, com si la igualtat entre aquestes fos la realitat actual. Precisament amb aquesta finalitat última de preservar el màxim equilibri de les llengües oficials (en el camp teòric, és clar), la doctrina del Tribunal Constitucional ha efectuat en els darrers temps equilibrismes conceptuals i terminològics que, lluny d’aportar seguretat jurídica i contribuir a una evolució sociolingüística que cuidi situacions d’ús minoritari d’una llengua en un territori o àmbit en concret, només generen una ambigüitat i una incertesa que a Catalunya té un principal damnificat: la llengua catalana.Llegeix més »
Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears: quaranta anys d’avenços i sotragades en el procés normalitzador – Maria Ballester Cardell
1. L’establiment del model
Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.
El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »