La llengua catalana a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat: ressenya de l’11a Jornada Juristes per la Llengua – Rafel Torner

Aquesta jornada ha estat organitzada per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP), amb el suport del Departament de Cultura i la Plataforma per la Llengua. Ha tingut lloc el 6 de novembre de 2015 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Barcelona).

Benvinguda

Mireia Casals, presidenta de l’AJDLP, presenta la Jornada i explica que es tracta de reflexionar sobre el tema a partir de les aportacions dels ponents.

Germà Gordó, conseller de Justícia (vegeu el contingut de la intervenció del conseller tal com el recull aquesta notícia, publicada al web del Departament de Justícia). Pel que fa al tema de la jornada, Gordó no parla d’oficialitat ni de cooficialitat, sinó de la possibilitat de partir de les idees del català com a «llengua pròpia i [per tant] vehicular de les administracions», la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» i l’«emparament dels drets lingüístics de tots els ciutadans que viuen a Catalunya». D’acord amb la notícia esmentada, les referències de Gordó a la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» s’han d’entendre en el context de l’ús d’una o altra llengua en les comunicacions del ciutadà amb les administracions catalanes.Read More »

Per una nova política lingüística catalana – Rafel Torner

1. A desgrat d’expressions triomfalistes, com les del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que l’any 2014 va declarar que “[…] ens portarà [sic] un quinquenni o dos, però anem cap a la normalitat plena”, la realitat és que la llengua catalana, també al Principat de Catalunya, es troba, com a mínim, amb grans dificultats que n’afecten l’ús, el coneixement i la qualitat. [El mateix serveix per a l’occità a la Vall d’Aran; l’esment a l’occità val per a tot el text.] En els pròxims anys el català hauria de superar reptes molt importants i avançar en gairebé tots els àmbits d’ús, en alguns per a recuperar el terreny perdut, en altres per a consolidar-s’hi i en altres, senzillament, per a entrar-hi o no ser-hi residual. La política lingüística catalana (PLC) haurà d’incidir especialment en els àmbits de l’administració de justícia, l’ensenyament mitjà i universitari, l’empresa i el món laboral (un sector clau), el lleure juvenil, el cinema i altres consums culturals i la gestió de la immigració; es tracta d’àmbits molt importants en què l’ús del català és especialment feble o inestable. A més, el català hauria d’avançar com a llengua de comunicació intergrupal, cosa que implicaria una modificació progressiva de les normes socials d’ús de les llengües. Finalment, caldria també incidir en la qualitat de la llengua.

2. [Aquí, abans de continuar amb el fil d’aquest apunt, farem un excurs.] Potser devem bona part de les dificultats amb què es troba el català arreu del territori a un error d’apreciació en el moment fundacional de l’actual règim espanyol. En els anys de la Transició franquista a l’actual democràcia, i durant els anys següents, el catalanisme polític hegemònic –i el catalanisme cultural i lingüístic corresponent, a Catalunya i a la resta del territori– no va saber, o no va poder, preveure la gran influència que l’Estat que sorgia després de la dictadura acabaria exercint sobre la cultura i la identitat catalana, començant per la llengua. No cal dir, atesa la tradició espanyola en la matèria, en quina línia ha anat aquesta influència.Read More »