L’embrió del que esdevindria l’actual sistema de les Escoles Europees sorgí a Luxemburg els anys cinquanta, a instàncies dels funcionaris de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer. Aspiraven a disposar d’escoles des de les quals poder garantir als fills, per ventura lluny dels països d’origen, una educació dels currículums nacionals de referència i alhora una obertura, sobretot lingüística, a la resta de nacions que aleshores configuraven el pinyol de la integració europea.Llegeix més »
1. L’establiment del model
Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.
El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »
La legislatura actual de les Corts Generals (la XV) va començar amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del reglament també es va poder fer en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la presidenta de la cambra, que exercia la funció de suplència reglamentària.
Vist amb perspectiva històrica, es tracta d’un canvi molt substancial en els usos lingüístics del treball parlamentari. Cal fer notar que l’ús del català al Congrés dels Diputats és més ampli que al Senat, amb la incoherència que això comporta si tenim en compte que aquesta darrera cambra és definida per la Constitució espanyola (art. 69) com a cambra de representació territorial. Aquesta situació es produeix per l’absència d’una política lingüística plurilingüe per part de l’Estat espanyol, la qual cosa s’expressa aquí en regulacions únicament deutores de l’aritmètica parlamentària, sense cap model estructural.
El concepte de seguretat cultural s’ha invocat en diferents contextos: per a la inserció de clàusules d’excepció cultural en acords comercials internacionals (Bélanger, 1999), les peticions de protecció del patrimoni cultural material durant els conflictes armats (Nemeth, 2015) i les garanties intel·lectuals davant l’occidentalització de l’ensenyament universitari a la resta del món (Samier, 2015). El tema de la seguretat cultural ha estat sovint de l’Estat, com ho demostra un treball col·lectiu recent en l’àmbit dels estudis de seguretat (Szyszlak, Wiśniewski i Zenderowski, 2023a). En aquest sentit, la seguretat cultural implica determinar els símbols identitaris i les especificitats culturals de l’Estat que s’han de promoure i defensar contra les amenaces externes en el context homogeneïtzador de la globalització, però també contra les amenaces internes, encara que “hi pugui haver una dissonància entre la seguretat cultural de l’Estat i [la d’]els seus ciutadans” (Szyszlak, Wiśniewski et Zenderowski, 2023b, p. 12). La seguretat cultural és, per tant, una noció alhora ofensiva i defensiva, segons Sebastian Wojciechowski (2023), la qual cosa implica per als estats un dilema entre la promoció de la seva identitat col·lectiva –de facto la del grup dominant– en detriment de la d’altres entitats, incloses les minories.
No marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.
A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.
