Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) daurís delegacion en Barcelona entà reforçar era preséncia der occitan en Catalonha – Alidé Sans

Trobada de l'IEA-AALO a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
Autoria: IEA-AALO

Entà celebrar aguesta hita istorica, er IEA-AALO a programat tres actes ena sedença der Institut d’Estudis Catalans, començant damb era Inauguracion Institucionau eth 3 d’octobre, seguint damb era celebracion dera session Plenària dera Acadèmia eth dia 4 d’octobre, e acabant damb eth 12au acte de clauson dera institucion eth dia 18 de deseme.

Era lengua occitana seguís entorada d’un cèrt mistèri en territòri de Catalonha. Era majoria dera poblacion ei conscienta qu’es abitants dera Val d’Aran parlen ua lengua diferenta deth catalan e eth castelhan, coneishuda coma aranés, mès er aranés ei sonque ua petita pèça deth gran mosaïc dera lengua occitana. Alavetz, coma podem presentar aguesta lengua millenària, germana deth catalan?  Er occitan, ei ua des granes lengües istoriques d’Euròpa. Coneishuda coma era lengua des trobadors e des trobairitz, s’estenec pendent era Edat Mejana des der Atlantic enquiara Mediterranèa e des des Aups enquiàs Pirenèus. Er aranés n’ei era varietat pròpria dera Val d’Aran, oficiau en tota Catalonha des de 2006.

Llegeix més »

Andorra: la relació entre llengua i identitat – Jordi Serra i Massansalvador

Targeta amb signe d'interrogació blanc i marró
Font: Pexels

“El límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. La famosa frase de Wittgenstein ens recorda que la llengua no és només un fet comunicatiu, sinó que també expressa i estructura la identitat grupal de l’individu. A Andorra, comunitat multicultural i multilingüe, coexisteixen diversos espais de relació entre individus i grups en els quals es negocien usos lingüístics i es construeixen identitats diferents.

1. L’estudi 

Entre 2022 i 2023, un estudi antropològic dut a terme gràcies a un Ajut Lídia Armengol del Govern d’Andorra i publicat aquest 2025 va provar d’aproximar-se als processos de canvi lingüístic i de construcció d’identitats al Coprincipat, amb l’objectiu de veure quines relacions s’hi establien. L’estudi va incloure una enquesta a 764 persones, distribuïdes proporcionalment entre els diversos grups etnoligüístics (especificats a continuació), i entrevistes semidirigides a 96 persones d’aquests grups.

Llegeix més »

DIVERSILING: aprenentatge i compromís envers la diversitat lingüística i cultural – Mònica Pereña

Font: Projecte Diversiling

“Ens podem malentendre usant la mateixa llengua i ens podem comunicar usant llengües diferents. Tot depèn de si existeix o no un projecte d’entesa que vagi més enllà del llenguatge.”

Aquesta citació de l’obra La selva del lenguaje del professor José Antonio Marina, ens introdueix al projecte DIVERSILING, impulsat per les professores de Lingüística General de la Universitat de Salamanca Carla Amorós i Natividad Hernández, amb la finalitat de donar visibilitat a la diversitat lingüística mundial i naturalitzar el multilingüisme de les societats. El projecte pretén conscienciar l’estudiantat de la Universitat de la Salamanca i la societat castellanolleonesa sobre el valor de la riquesa lingüística i cultural del món i, mostrant que la coexistència de diverses llengües és la norma a la majoria de continents, regions i parlants del planeta, emfatitzar els beneficis del multilingüisme i de l’heterogeneïtat lingüística i cultural (totes les llengües són el resultat de la capacitat cognitiva de l’espècie humana), i contribuir a l’erradicació de mites i prejudicis lingüístics.

Llegeix més »

A propósito del libro No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística, de María del Carmen Méndez Santos – Jaime Altuna Ramírez

Font: Unsplash. Autoria: Alexander Grey

Aunque parezca paradójico, se habla más bien poco de la discriminación relacionada con el habla. La discriminación lingüística sigue siendo un debate silenciado fuera de los ámbitos especializados en lingüística o sociolingüística. Ante este panorama, el libro recién publicado No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística de María del Carmen Méndez Santos consigue romper ese silencio y nos ofrece una buena oportunidad para reflexionar sobre las ideologías lingüísticas asociadas a las diferentes formas de hablar. Partiendo del análisis sociolingüístico, Méndez Santos trata de cuestionar los prejuicios y juicios basados en las lenguas y sus usos. Muestra que tras estas valoraciones sociales sobre la forma de hablar de las personas o grupos se esconden relaciones de poder e injusticias que vienen de mucho tiempo atrás, pero que siguen estando muy presentes en el día a día.Llegeix més »

Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »