La política lingüística del govern valencià (2015-2019) – Cristòfol Badenes Goterris

El resultat de les eleccions autonòmiques valencianes de 2015 va provocar un canvi en els partits que ocupaven el govern. Aquest, després de 20 anys de domini conservador, va passar a estar integrat per una coalició de forces progressistes favorables al foment i ús del valencià. El nou executiu, conegut com I Govern del Botànic, realitzà una actuació en matèria lingüística que no va aconseguir generar consensos i va ser criticada des de diferents sectors socials, per excés o per defecte. Aquest apunt mira d’esclarir quin nivell d’impuls es va donar a la llengua i quins són els objectius subjacents de la política lingüística aplicada pel govern autonòmic valencià entre 2015 i 2019.

Llegeix més »

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.Llegeix més »

Oficina Pública de la Llengua Catalana: el primer organisme públic de política lingüística a favor del català a l’Estat francès – Alà Baylac Ferrer

L’any 2020 marca en matèria de llengua —catalana— a Catalunya Nord un tombant històric: per primera vegada les institucions han acordat de posar en marxa un organisme públic de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Office Public de la Langue Catalane, en francès) o OPLC. L’àrea catalanòfona del nord de la frontera era una de les poques regions amb llengua “regional”[1] que encara no tenia oficina pública de la llengua; ja existien un Office Public de la Langue Bretonne (Ofis Publik ar Brezhoneg),[2] un Office Public de la Langue Basque (Euskararen Erakunde Publikoa),[3] un Office Public de la Langue Occitane (Ofici Public de la Lenga Occitana),[4] un Office pour la Langue et les Cultures d’Alsace et de Moselle (Elsassisches Sprochàmt),[5] i un Office de la Langue Créole de la Réunion (Lofis la Lang Kréol La Rényon).[6]Llegeix més »

El artículo 8 en la Carta de las lenguas regionales o minoritarias en Galicia: historia de un incumplimiento – Martín Vázquez Fernández

El Consejo de Europa publicó el pasado octubre el quinto informe del Comité de Expertos de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias respecto a la situación de la lengua gallega en sus diversos territorios, esto es, Galicia, Asturias, Castilla y León y Extremadura. Las situaciones sociolingüísticas y los compromisos adquiridos por el Estado para ellas son lo suficientemente diferentes para dedicarle un apartado a cada una. En esta ocasión, nos centraremos en el caso de Galicia y lo haremos desde una visión que prima la reflexión sociolingüística y glotopolítica.[1]Llegeix més »

Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Per primera vegada en els darrers cent anys, el basc torna a ser la llengua més utilitzada als carrers de Tolosa, segons les dades aportades pel mesurament d’ús que es realitza des de 1985.

Les dades que presentarem s’han recaptat seguint el mètode d’observació directa dissenyat per la cooperativa de recerca sociològica SIADECO, i que podeu consultar en la publicació de Soziolinguistika Klusterra  A guide to language use observation survey methods. Aquest mètode consisteix a mesurar l’ús real dels idiomes al carrer. No hi ha preguntes; s’escolta i s’anota la dada. Les variables que normalment s’utilitzen són idioma utilitzat (basc, castellà o altres), edat i sexe dels parlants, presència o no de nens en la conversa, zona i moment de la recollida de dades.

Aquest mesurament de l’ús dels idiomes, que es realitza també cada quatre anys a tot  Euskal Herria, en el cas de Tolosa el realitza des de l’any 1985 l’organització Galtzaundi Euskara Taldea en col·laboració amb l’Ajuntament de Tolosa, i és una de les sèries més llargues de dades d’aquesta mena de tot Euskal Herria.Llegeix més »