L’embrió del que esdevindria l’actual sistema de les Escoles Europees sorgí a Luxemburg els anys cinquanta, a instàncies dels funcionaris de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer. Aspiraven a disposar d’escoles des de les quals poder garantir als fills, per ventura lluny dels països d’origen, una educació dels currículums nacionals de referència i alhora una obertura, sobretot lingüística, a la resta de nacions que aleshores configuraven el pinyol de la integració europea.Llegeix més »
1. L’establiment del model
Les parets mestres del model plurilingüístic de l’Estat espanyol es troben en el títol preliminar de la Constitució, juntament amb la resta de valors superiors i principis fonamentals del sistema constitucional. L’article 3 de la Constitució declara el castellà llengua oficial de l’Estat i remet als estatuts d’autonomia la declaració de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles.
El constituent assumeix un compromís amb l’heterogeneïtat lingüística com un valor que ha de ser reconegut i promogut per tots els poders públics (STC 82/1986), tant els estatals com els autonòmics (STC 56/2016). Ara bé, la Constitució presenta el fet lingüístic de forma oberta i indeterminada, i indica que s’ha d’adaptar a la realitat de cada territori a partir de les voluntats polítiques que es conformin en cada moment (STC 75/2021).Llegeix més »
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.
El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.
La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »
Kosovo’s complex history is reflected in its diverse linguistic landscape, where several languages are spoken by different ethnic communities, including Albanians, Serbs, Bosniaks, Turks, Roma, Ashkali, Egyptians, Gorani, and Croats. Albanian is spoken by the majority of the population (approximately 91 percent of the total population of 1,589,659), Serbian by about 4–6 percent, while other languages are spoken by smaller communities. In many countries, the presence of such small communities might be considered of limited political relevance. However, in Kosovo, linguistic issues, like the status and use of the Serbian language, carry significant political weight given the historical context, and are closely linked to interethnic relations. In such a linguistically diverse environment, effective interethnic communication and the implementation of language policies rely heavily on translation and interpreting services.Llegeix més »
La relació entre el català i les noves generacions és un dels grans reptes per al futur de la llengua. Amb aquest punt de partida, el passat 4 de març l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir a la seva seu la jornada L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, dedicada a analitzar els usos lingüístics del jovent i a debatre possibles vies d’actuació per reforçar la presència del català en els espais de socialització.
La trobada es va emmarcar en el projecte “Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona”, que l’IEC desenvolupa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Durant la jornada es van presentar els resultats preliminars obtinguts en la fase de diagnosi del projecte, que constitueixen el punt de partida per a les fases següents: intervenció, seguiment i avaluació. Les dades procedeixen de 7 clubs esportius i 4 equipaments juvenils, amb la participació de 720 joves i 113 entrenadors i monitors.Llegeix més »
