Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços.

Com especificat a l’art. 2, paràgraf 1, la Consulta Cívica «és sede de participació pública amb expressions i representances dels subjectes institucionals». Les associacions sense ànim de lucre, que la componen, han fet política lingüística durant aqueix buit administratiu, garantint una presència viva de la llengua a l’Alguer. Ara que el poder polític ha decidit treballar-hi és inevitable que les associacions hi col·laborin i donguin lo just aport, amb un diàleg continu, considerat fondamental.Read More »

Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol

Amb l’objectiu de passar revista a la situació de les dues llengües minoritàries a Aragó, l’aragonès i el català, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el passat 4 de maig un seminari entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística d’Aragó des de 2015. Membre de la CHA (Chunta Aragonesista), partit que ocupa la Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, dins del govern socialista de Javier Lambán, la seua presència pretenia informar de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora desenvolupada durant l’actual legislatura, successora de l’encapçalada per Luisa Fernanda Rudi: coneguda és la seua Ley de Lenguas de 2013, la qual, derogant la de Marcelino Iglesias (2009), denominà les llengües comunitàries amb perífrasis, de seguida convertides en los acrònims LAPAO i LAPAPYP. També es pretenia debatre sobre els reptes encara pendents de la mà de tres experts, professors a la URV vinculats amb la Franja aragonesa. Així, llengua, política i ciència se van donar la mà, amb la coordinació de Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una ponència titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dues llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (comarca de les Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost.

Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, López Susín va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i, alhora, la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües mencionades i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova llei, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament amb la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’Administració.  Read More »

IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Un balanç – Anton Ferret, Joan Solé i Anna Torrijos

IV_jornada_LiS.jpg_1568319604Introducció

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va organitzar el dia 7 de juliol de 2016, a l’Ateneu Barcelonès, la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana: “Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur”.

A la Jornada, representants institucionals de tots els territoris hi van exposar les polítiques lingüístiques que hi duen a terme. Així mateix, s’hi van presentar per primera vegada des del 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt dels territoris de parla catalana, a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015. Finalment, es va fer una anàlisi global, tenint en compte els punts forts i els punts febles que té el català, i se’n van traçar les perspectives de futur.Read More »

La unitat proclamada però no practicada – Francesc Esteve

La publicació del Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’equiparació explícita de valencià i català com a denominacions de la llengua, ha significat l’enèsima reobertura del debat onomàstic al País Valencià. La immediata i vociferant ingerència del Govern valencià i del partit que el sustenta, el PP, contra aquesta equiparació i “en defensa de la llengua valenciana” ha donat una notable publicitat al Diccionari i a l’equiparació onomàstica, una popularitat que no hauria tingut altrament. Al final, la decisió de l’AVL de no modificar les definicions de valencià i català, malgrat les pressions, ha representat un gest d’independència i de dignitat dels membres d’aquesta institució que cal valorar en la justa mesura, sobretot vista la seua trajectòria anterior.

Hi ha, en primer lloc, un fet realment important i positiu i és que, tretze anys després de la constitució efectiva, l’AVL manifesta obertament en una publicació declarada “normativa” que valencià i català són dos noms equivalents per a la mateixa llengua i, implícitament, que català és la denominació general en tots els territoris tret del País Valencià: “Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià”.Read More »

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.Read More »