El 25 de gener d’aquest any va desaparèixer un gran amic dels catalans, Jean-Claude Corbeil, principal artífex de la política lingüística quebequesa contemporània i lingüista eminent, especialment en el camp lexicogràfic i terminològic.[1] El seu traspàs ha estat objecte, lògicament, d’un gran nombre de reconeixements a Quebec mateix.[2] Els articles necrològics del diari quebequès de referència, Le Devoir, el qualifiquen de gran savi modest i infatigable al servei de la societat, generós, equànime i optimista; edificador i “desanglicitzador” del francès del Quebec, impulsor de les dues grans lleis lingüístiques de 1974 i 1977, i artífex principal de la francesització o francisation –l’adopció del francès en el món del treball. Diversos d’aquests articles destaquen, a més, l’especial vinculació que va tenir amb la política lingüística catalana.

És cert que aquest desenllaç era previsible a causa de la seva edat avançada, però no per això resulta menys lamentable per a tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i de poder compartir la seva expertesa i la seva amistat personal. Agraeixo a la Revista de Llengua i Dret que ofereixi la possibilitat de deixar constància del reconeixement que li devem i m’excuso si en aquestes notes, al cap de tants d’anys, oblido algun aspecte rellevant de la relació que va tenir amb Catalunya.Llegeix més »