Som tan “raros” (i bojos) com ens pensem? 10 punts per explicar la situació sociolingüística catalana a l’exterior – Llorenç Comajoan

Sóc al pub The Last Drop a Edimburgh, rodejat de llum tènue i olor de llúpol. Al costat hi ha un parell de nois que parlen de política i sento que diuen alguna cosa de Catalonia i del seu darrer viatge que hi han fet. S’han estat uns dies a Barcelona, a casa d’en P i en R, que els han explicat que a Catalunya es parlen dues llengües, però que una és més important que l’altra, que una és local i l’altra global, que a l’escola s’ensenya principalment en una i que a molts pares això no els agrada, que la política interfereix en el tema de les llengües. I jo penso: bla, bla, bla. Intervinc? Demano una altra pinta i hi poso cullerada? Vull fer pedagogia? Què és fer pedagogia en aquests casos? La vida és massa curta?

Segurament que molts de nosaltres ens hem trobat en situacions semblants. Són casos en què dubtem si hem d’explicar(-nos) la situació sociolingüística de Catalunya i com ho hem de fer. Volem vendre el nostre model? Volem fer una explicació pretesament objectiva? Ens autoparodiem (à la Polònia)? El repte és doble si a sobre et dediques acadèmicament a tractar temes relacionats amb la sociolingüística de la llengua catalana. Una explicació a un pub no és el mateix que una explicació a una universitat, però en tots dos casos és possible que ens plantegem la mateix pregunta: Com expliquem la situació sociolingüística catalana al món?Read More »

Una perspectiva de la situació sociolingüística del Japó – Nobuyuki Tukahara

Els idiomes autòctons del Japó són el que es coneix com a llengua japonesa, la llengua d’Ainu, el territori original de la qual es troba a la província de Hokkaido, la gran illa del nord; les llengües de Ryukyu, a les illes de la província d’Okinawa, al sud del Japó, i la llengua de signes. A banda d’aquests idiomes hi ha les llengües dels immigrants. Les comunitats lingüístiques més grans són la xinesa (776.267 parlants), la coreana (558.348), la filipina (214.281), la portuguesa (187.531), l’espanyola (101.059) i la vietnamita (64.332). Aquestes xifres es refereixen al nombre d’estrangers, registrats a dia 30 de juny de 2013, de les nacionalitats suposadament corresponents a cada llengua, és a dir, aquestes dades no ens mostren la dimensió exacta de les comunitats. La coreana i una part de la xinesa es consideren com a oldcomers, mentre que les altres són els newcomers o nouvinguts.Read More »