L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Fa uns quants dies va tenir una notable repercussió —i un saludable rebuig— en els mitjans i l’opinió pública la curiosa argumentació de l’Advocacia de l’Estat que exigia a la Generalitat Valenciana de comunicar-se amb Catalunya, les Illes Balears i la resta de l’àrea catalanoparlant només en castellà i no en la llengua pròpia. 

Segons l’Advocacia de l’Estat, el Govern valencià no hi podia utilitzar el valencià i hi havia de recórrer al castellà per la profunda raó que l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament només parlen de valencià, denominació que no figura en cap altre estatut. Un argument d’una profunditat similar a impedir, per exemple, que el Govern d’Espanya pogués comunicar-se amb els d’Hondures o Costa Rica en castellà, perquè la Constitució espanyola parla de castellà i no d’espanyol per a referir-se a la llengua de l’Estat. Però aquest nominalisme exacerbat i aquesta manipulació literalista s’entendran millor si comprovem que es combinen amb un atac frontal a l’ús de la llengua pròpia, de manera que, si s’admeten les pretensions de l’Advocacia de l’Estat, el valencià quedarà relegat a una utilització oficial quasi ornamental.

Llegeix més »

La corrupció (aquest cop) lingüística dels polítics a les xarxes socials – Ileana Belfiore

Us heu parat mai a pensar quants i quin tipus d’errors es poden arribar a cometre, o es podrien considerar admissibles, en un missatge escrit de només cent quaranta caràcters?

Us heu fixat mai en el fet que el concepte de bon comunicador sovint no va de bracet amb el de transmissor d’un missatge lingüísticament correcte?

Us heu demanat mai quins són els polítics —és a dir, una classe cabdal de (suposadament bons) comunicadors— que fan més faltes a l’hora d’escriure, encara que sovint tinguin professionals al darrere que els aconsellen i els ajuden a fer-ho?

Si creieu que les persones que ens governen haurien de poder presumir d’estar bastant per sobre del llindar de l’analfabetisme, el meu estudi políticament incorrecte sobre la (suposada) evolució de la (suposada) correcció lingüística dels missatges dels polítics catalans a Twitter podria ser del vostre interès i, de passada, us podríeu emportar unes quantes sorpreses… Llegeix més »

Per què un torneig de debat acadèmic jurídic en català? – Joan Lluís Pérez Francesch i Margarita Bonet

El debat acadèmic és una eina de confrontació dialèctica d’idees que per als que el practiquen suposa l’aprenentatge i el desenvolupament d’un conjunt de tècniques comunicatives altament útils per a la vida quotidiana i professional actual. En l’Estat espanyol hi ha una consolidada tradició de debats acadèmics, clubs de debat i tornejos de debat que es remunten fins als inicis de la Universitat de Deusto, però que en la història més propera ens duen al Club de Debate de la Universitat Complutense de Madrid. En aquest entorn espanyol s’han consolidat tornejos de debat acadèmic universitari de gran prestigi. Als Països Catalans tenim la Lliga de Debat de la Xarxa Vives i a la UAB s’ha consolidat la Lliga de Debat Universitària, que serveix per iniciar-se i seleccionar la nostra representació a la primera. Malgrat aquesta realitat, i l’evident curiositat i interès dels estudiants, especialment de titulacions jurídiques i econòmiques, no s’havia pogut tirar endavant cap projecte estructurat i amb suport acadèmic i institucional.

En aquest context, ara fa un any uns quants alumnes i docents de la Facultat de Dret de la UAB, amb el suport institucional del Deganat, vàrem crear el Grup d’Argumentació i Expressió Oral de la Facultat de Dret, per tal de donar aixopluc a les activitats extracurriculars relacionades amb l’argumentació i els seus recursos (podeu consultar http://simulacionsjudicials.uab.cat/index.php/es/).Llegeix més »

Aplicació de la Carta europea de les llengües – Santiago Castellà

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa recomana a l’Estat espanyol canvis normatius i polítics per a la correcta aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

El 20 de gener de 2016 el Consell de Ministres del Consell d’Europa ha adoptat les Recomanacions a l’Estat espanyol per a la correcta aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Estem davant el quart cicle de seguiment de l’aplicació de la Carta europea pel que fa a Espanya, ja que, d’acord amb el seu article 15, cada tres anys els estats part han de presentar un informe sobre la política seguida i les polítiques adoptades que afectin les disposicions de la Carta. Al cap d’un any d’entrada en vigor de la Carta (publicada al Boletín Oficial del Estado, núm. 222, de 15 de setembre de 2001) es va presentar el primer informe, amb data 29 de setembre de 2002, que fou analitzat pel Comitè d’Experts, a l‘abril de 2005, i el Consell de Ministres va fer les seves primeres recomanacions el 21 de setembre de 2005. En les conclusions d’aquest primer cicle de seguiment ja hi ha moltes de les recomanacions formulades ara, 10 anys més tard. El 2007, el 2010 i el 2014 Espanya va presentar de nou els seus informes, que van ser analitzats pel Comitè d’Experts i, posteriorment, sobre les conclusions d’aquest, el Comitè de Ministres va presentar les seves recomanacions. L’1 d’agost del 2017 és la data establerta perquè l’Estat presenti el que serà el seu cinquè informe, que iniciarà el cinquè cicle de seguiment i control. Llegeix més »

Prejutgem en funció de la llengua? Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma – Anna Tudela

Les dades de les enquestes de les darreres dècades mostren que els coneixements de català han augmentat tant a Catalunya com a les Illes Balears. Tanmateix, aquest augment no es veu reflectit directament en els usos de la llengua catalana, cosa que indicaria que l’estancament a l’hora de fer servir el català no és una conseqüència del desconeixement, sinó que la causa d’aquest fet serien raons ideològiques, representacionals o actitudinals (Vila i Moreno, 2006). La tesi Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma se centra, precisament, en aquests últims factors, els actitudinals, que són decisius en la tria lingüística. Llegeix més »