Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 78

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.Llegeix més »

La Bressola: una aproximació a les ideologies i les pràctiques lingüístiques de l’alumnat nord-català – Hèctor Llull Gil

Font: La Bressola de Prada.

El passat 28 de setembre, el mitjà digital VilaWeb va publicar un reportatge titulat “La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord”. Centrat sobretot en l’escola de Prada, s’hi exposa a grans trets el funcionament del model pedagògic i, per extensió, lingüístic que aplica La Bressola, la xarxa d’escoles associatives d’immersió en català a la Catalunya Nord, en els diferents centres educatius. Això és, a grans trets, la interacció entre els alumnes més grans i els més petits i “l’acompanyament lingüístic constant dels mestres”, tal com s’explica en el reportatge.

Ara bé: quins són els efectes de la política lingüística educativa de La Bressola en les pràctiques de l’alumnat? En aquest apunt, mostro les troballes principals de la recerca del meu treball final de màster (TFM), titulat Ideologies i pràctiques lingüístiques de l’alumnat de La Bressola en el pas de primari a secundari,[1] que analitza, a partir d’entrevistes individuals, els discursos dels infants preadolescents sobre les seves pràctiques lingüístiques.Llegeix més »

Éducation, langues minorisées et plurilinguisme : compte-rendu du colloque de Mons (1-2 septembre 2022) – Jean-Rémi Carbonneau, Juan Jiménez-Salcedo et Marie Leroy

À partir de la deuxième moitié du XXe siècle, les langues historiquement minorisées ont bénéficié d’un zeitgeist plus favorable, lequel a conduit à la mise en place de politiques actives de revitalisation un peu partout dans le monde. Ces politiques ont permis bien plus que la simple “ survie ” de langues pour la plupart menacées de disparition, comme le montrent des exemples de politiques ambitieuses au Québec ou en Catalogne. Parallèlement, des stratégies de promotion du plurilinguisme élaborées par divers acteurs institutionnels, notamment celles du Conseil de l’Europe, ont contribué dans plusieurs pays à rendre socialement et politiquement acceptable la diversité linguistique et à lui conférer une légitimité vis-à-vis du monolinguisme d’État imposé par les groupes dominants. L’école joue un rôle essentiel de cette promotion car elle assure la connaissance des langues minorisées et contribue à leur généralisation en tant que moyens de communication utiles et productifs. Il est donc important que ces langues soient apprises dans l’enceinte de l’école, mais aussi qu’elles soient utilisées pour véhiculer tant les savoirs et compétences linguistiques que la multiplicité des visions du monde qui est au fondement de l’idée même de diversité culturelle, si chère au XXIe siècle.Llegeix més »

Gaèlic irlandès i català: dues trajectòries no alineades, un únic anhel – Antoni Torras Estruch i Elvira del Pozo Torres

Font: Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea

El sis d’abril d’enguany, la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE va organitzar, juntament amb la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, un acte per presentar dues trajectòries incompletes d’oficialització plena a les institucions europees, al voltant dels casos, no del tot paral·lels, del gaèlic irlandès i del català. Hi varen ser convidats, entre d’altres, dos membres del Conrádh na Gaeilge, un fòrum de la comunitat de parla irlandesa que ha estat al darrere de múltiples campanyes que s’han menat al llarg dels anys. Peadar Mac Fhlannchadha i Dáithí Mac Cárthaigh van compartir amb els assistents i espectadors la mirada llarga que serven i uns quants consells per als catalanoparlants, tot admetent que el topall d’asimetria en la relació de poders centre-perifèria a Espanya ho posa objectivament més complicat.

Llegeix més »

Taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022” – Eva Codó

Font: University of Colorado Boulder

El passat dia 6 d’octubre va tenir lloc la taula rodona “Reclaiming New Speakers, Revisiting Old Authenticities: Basque, Catalan and Galician in 2022”, organitzada en línia per la Comissió d’Investigació de l’Associació d’Estudis sobre Discurs i Societat (EDiSo), conjuntament amb el Programa Culture, Language and Social Practice (CLASP) de la Universitat de Colorado Boulder. La taula va comptar amb la participació de tres díades d’acadèmics (una per a cadascuna de les tres minories lingüístiques). Josep Soler Carbonell, membre del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, va encarregar-se de la introducció, conducció i moderació del debat. L’acte va suscitar un gran interès, com ho demostra l’elevat nombre de participants (més d’un centenar), ubicats en diferents contextos geogràfics i acadèmics, sobretot d’Europa i Amèrica.Llegeix més »