Aires nous a la política lingüística: VIII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana – Albert Fabà

De la I a la VIII Jornada sobre Llengua i  Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2003 Treballs de Sociolingüística Catalana publicà un volum titulat “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”, que reflectia les ponències i les conclusions d’unes jornades organitzades pel Grup Català de Sociolingüística. Una de les propostes, expressada de forma breu i succinta, plantejava que “les dades utilitzades a les Jornades s’han centrat en Catalunya, però també caldria explotar dades d’altres territoris de l’àmbit lingüístic”. Dades escadusseres o directament inexistents, en aquell moment.

Per aquest motiu, mesos després quatre sociolingüistes (Francesc Xavier Vila, Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla i Albert Fabà) s’adreçaren a Lluís Jou, que aleshores era director general de Política Lingüística, per plantejar-li un ambiciós i agosarat projecte: la promoció d’enquestes, amb qüestionaris homologables que en permetessin la comparació, a tots els territoris de parla catalana. La proposta fou acollida amb entusiasme i es concretà de la mà d’Ernest Querol, en aquell moment director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou l’inici de la sèrie que a Catalunya s’ha anomenat “Enquestes d’usos lingüístics a la població (EULP)” i que ja disposa de quatre edicions: 2003, 2008, 2013 i 2018.Llegeix més »

Per una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere – Josep Soler
Professor agregat de lingüística aplicada, Universitat d’Estocolm

L’estiu que ara conclou serà recordat, si més no per qui tingui interès en qüestions relacionades amb la llengua, com el moment en què va explotar el debat sobre llengua i gènere. És cert que el debat ve de lluny, però segurament no és exagerat afirmar que no havia estat mai abans en el focus de la mirada pública com ara. Com a debat públic, però, fa la sensació que hi manquen alguns punts de vista que podrien ajudar a enriquir la conversa que està tenint lloc. En concret, trobo a faltar perspectives que vinguin des de la sociolingüística (en particular, des de la sociolingüística crítica), i crec que això és important perquè aquesta especialitat de la lingüística podria dir coses rellevants sobre els usos inclusius de la llengua o sobre llengua i sexisme. En aquest apunt, vull incidir justament en això, en per què crec que una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere és necessària i podria aportar elements que ens ajudin a entendre millor el fons de la qüestió.Llegeix més »

Normalitat lingüística – Pere Comellas
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

Què és una llengua normal? En termes purament funcionals, la cosa no sembla que presenti gaires dubtes: malgrat les discussions entre lingüistes sobre l’abast de la diversitat de les llengües, totes compten amb els mecanismes necessaris per cobrir les funcions que els són inherents, comunicatives, representacionals, identitàries, adaptatives… Que ho puguin fer de maneres tan diferents pot generar molts debats sobre el pes dels mecanismes biològics i culturals implicats en la facultat del llenguatge, o sobre els seus trets universals, o fins i tot sobre els elements mínims indispensables de les llengües naturals, però no pas sobre la seva funcionalitat. En aquest sentit, totes les llengües naturals —àudio-orals o gestuals— són «normals». Totes serveixen per al que han de servir.Llegeix més »

Vaig aprendre a parlar en castellà, el català és la meua llengua, però uso… – Natxo Sorolla i Avel·lí Flors-Mas

Quan ens interessem en el futur del català sovint situem el focus en «la joventut». Indirectament assumim que «als grans» ja els coneixem, o ja sabem què fan, o sobretot, que ja no canviaran massa al llarg de la seua vida. I doncs, ens concentrem en la gran preocupació de qualsevol societat: què fan els jóvens? Siguen certes o no totes aquestes assumpcions, l’article que resumim en aquest apunt es va focalitzar en aquest grup i, més en concret, en els que coneixem com a millenials (generació Y). A Catalunya, són la generació nascuda entre els anys 80 i 90, i en el moment de l’enquesta que tractem (EULP 2013) tenien entre 15 i 34 anys. Venen precedits pels boomers (generació X), nascuts entre els 60 i els 70, i que actualment es troben establerts en l’edat adulta; i seran substituïts per la Generació Z o centennials, nascuts a partir del 2000.Llegeix més »

Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014) – Joaquim Torres Pla

Mapa d'Andorra amb la bandera andorranaAquest apunt sintetitza els principals resultats i conclusions de l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat al número 72 de la Revista de Llengua i Dret.

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional
Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació  és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable” (Torres, 2019: 132).Llegeix més »