El passat mes de febrer la premsa es feia ressò de la publicació d’un informe finançat pel Ministeri de Cultura francès que situava el català com la 12a llengua “més influent” del món. Sobre aquesta qüestió, la notícia que publicava l’edició digital del diari Ara (2023) subratllava el contrast entre el retrocés del català a Catalunya “des dels mercats a les escoles, des dels supermercats als bars” i aquesta suposada influència de la llengua a escala mundial.Llegeix més »
Un any més, el blog se’n va de vacances. Abans, però, volem aprofitar per fer un balanç de fets rellevants ocorreguts els primers set mesos del 2023. Podem destacar el relleu en la coordinació del blog, en què Helena Torres Purroy ha recollit el testimoni d’Agustí Pou (si us va passar per alt, us convidem a recuperar la nota de comiat d’Agustí, dins d’una ressenya publicada el 9 de febrer); la fi del procés de renovació del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, que ja vàrem anunciar l’any passat, amb noves incorporacions a les tres seccions; la publicació del número 79 de l’RLD, amb una secció monogràfica sobre llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge que està tenint molt bona acollida entre el públic, i, finalment, el fet que el 2023 la revista compleix 40 anys i que ho celebrarem el 22 de setembre, en el marc de la jornada “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades” (trobareu el programa i l’enllaç d’inscripció en l’apunt de la setmana passada: no us la podeu perdre!).Llegeix més »
El proper 22 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades”.
L’acte també té com a objectiu celebrar els 40 anys de l’aparició de l’RLD, que es va fundar l’any 1983 amb l’objectiu de bastir ponts entre el món acadèmic i l’Administració pública per donar resposta als reptes que plantejava el procés de recuperació de la llengua catalana. Quaranta anys després, i a pesar de les profundes transformacions socials, polítiques, jurídiques o tecnològiques que ha experimentat la nostra societat, la revista continua fidel a aquesta missió.Llegeix més »
La majoria de la població de Catalunya –un 56,6 % segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2018– declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo. Viure a Catalunya sense parlar català no tan sols és possible, sinó que és el cas de la majoria de persones que hi han arribat en edat adulta i això té conseqüències ben tangibles en l’ús social de la llengua (Massaguer, Flors-Mas i Vila, 2023). Ara bé, el rol dels no-catalanoparlants en la configuració de les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya no es limita a una qüestió estrictament demogràfica. No parlar català té conseqüències per als individus perquè comporta limitacions a l’hora de circular socialment (estudiar, trobar feina, participar en la vida pública, etc.) i, a més, se’n desprèn significat social.Llegeix més »
Plataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.Llegeix més »
