Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014) – Joaquim Torres Pla

Aquest apunt sintetitza els principals resultats i conclusions de l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat al número 72 de la Revista de Llengua i Dret.

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional
Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació  és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable” (Torres, 2019: 132).Read More »

Cròniques negres del català a l’escola – Pere Mayans

En aquest llibre, publicat per Edicions del 1979 de Barcelona, hem volgut fer un repàs als atacs que ha sofert la nostra llengua a l’escola dels diversos territoris dels Països Catalans: Catalunya Nord (a l’Estat francès), Andorra, l’Alguer (a l’Estat italià), la Franja de Ponent, el Principat de Catalunya, País Valencià, Mallorca, Menorca i Eivissa, i, fins i tot, el Carxe, la petita comarca murciana on encara es parla la nostra llengua.

En un primer moment, el llibre va néixer com un encàrrec, que no va anar endavant, de l’editorial La Campana: es tractava d’una actualització de l’obra El llibre negre de Catalunya: De Felip v a l’ABC, de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. Hi podíem trobar des de disposicions legals fins a escrits periodístics, passant per frases i fets que evidenciaven la voluntat explícita dels estats espanyol i francès d’anar contra la identitat, la llengua, la cultura i el dret dels catalans.

Tot i que d’un abast més general, El llibre negre de Catalunya era, cal recordar-ho, hereu de la magnífica obra de referència de Francesc Ferrer i Gironès La persecució política de la llengua catalana, de l’exhaustiva Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975, de Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, i de Catalunya sota el règim franquista: informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, de Josep Benet, que justament el mateix any 1995 havia estat revisada i ampliada amb el títol L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya.

L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils. D’aquí l’aparició el 1998 del llibre de Joan Mari Torrealdai El libro negro del euskera, que també fou un èxit de vendes al País Basc, amb diverses edicions al mercat.Read More »

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Read More »

Una perspectiva de la situació sociolingüística del Japó – Nobuyuki Tukahara

Els idiomes autòctons del Japó són el que es coneix com a llengua japonesa, la llengua d’Ainu, el territori original de la qual es troba a la província de Hokkaido, la gran illa del nord; les llengües de Ryukyu, a les illes de la província d’Okinawa, al sud del Japó, i la llengua de signes. A banda d’aquests idiomes hi ha les llengües dels immigrants. Les comunitats lingüístiques més grans són la xinesa (776.267 parlants), la coreana (558.348), la filipina (214.281), la portuguesa (187.531), l’espanyola (101.059) i la vietnamita (64.332). Aquestes xifres es refereixen al nombre d’estrangers, registrats a dia 30 de juny de 2013, de les nacionalitats suposadament corresponents a cada llengua, és a dir, aquestes dades no ens mostren la dimensió exacta de les comunitats. La coreana i una part de la xinesa es consideren com a oldcomers, mentre que les altres són els newcomers o nouvinguts.Read More »

II Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» – Natxo Sorolla

La recerca sobre la relació entre societat i llengües ja compta amb una tradició assentada en els territoris de llengua catalana, que es reflecteix en les II Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». La Xarxa CRUSCAT (IEC)  ha organitzat les jornades, els dies 11 i 12 de desembre de 2013, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de consolidar aquesta trobada sociolingüística biennal de les diferents branques de la disciplina i dibuixar una imatge general de la recerca sociolingüística als territoris de llengua catalana mitjançant multitud de comunicacions en un format breu. Els diferents grups de recerca i investigadors van mostrar els projectes d’investigació en què estaven immersos, o que havien clos recentment, a més de disposar espai per a la presentació de les tesis doctorals defensades en l’últim període.Read More »