Etiqueta: sociolingüística

Els prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat: què revelen i per què importen – Alícia Martí Climent i Mireia Barba Barranquero

eapcDeixa un comentari
grup de persones caminant pel carrer
Font: Unplash

Quan parlem de llengua i educació, sovint pensem en gramàtica o competència comunicativa. Tanmateix, sota tot això hi ha un territori menys visible però decisiu: el de les actituds i els prejudicis lingüístics. L’article Una aproximació als prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat, publicat a la Revista de Llengua i Dret (juny de 2025), ens permet entrar de ple en aquest espai subtil però determinant. El treball sorgeix de dos grups de discussió amb vint-i-tres estudiants de primer de batxillerat d’un centre públic de l’Horta Nord, un entorn que combina la proximitat al valencià amb una realitat familiar i social força heterogènia. Els resultats del diàleg –espontani, viu i genuí– ofereixen una radiografia precisa de com els adolescents perceben el valencià, les altres varietats de la llengua catalana i les altres llengües amb què conviuen.

Llegeix més »

Veus per al gal·lès: conversa sobre un futur amenaçat – James Hawkey

eapcDeixa un comentari
Paisatge verdós d'una vall
Autor: Joseph Reeder. Font: Unsplash

L’episodi del proppassat 10 de novembre de Llengües a tocar, el pòdcast del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, va tractar aspectes de la situació sociolingüística a Gal·les, basats en l’experiència personal d’un nou parlant de gal·lès, originari de la capital del país, Cardiff. Gal·les és un país que forma part del Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord, tot i que l’equilibri polític i demogràfic sempre ha estat a favor d’Anglaterra –el país del Regne Unit amb la població més gran i l’idioma autòcton del qual s’ha convertit en una llengua franca mundial, a causa de segles de colonialisme i d’imperialisme. Gal·les és un país oficialment bilingüe, tot i que aquest bilingüisme social també està desequilibrat: tothom a Gal·les parla anglès, però hi ha molta gent al país que no parla el gal·lès, la llengua autòctona. El cens del 2021 va registrar que al voltant de mig milió de persones a Gal·les parlen la llengua autòctona, és a dir, poc menys del 20 % de la població total. Aquesta xifra inclou tant els parlants nadius com els aprenents i, per tant, és difícil saber quin nivell de competència cal tenir per ser inclòs en el cens com a “parlant de gal·lès”. El govern gal·lès té com a objectiu augmentar el nombre de parlants fins a un milió abans de l’any 2050, i en el pòdcast s’hi reflecteix un to d’esperança en relació amb el fet que es pugui assolir aquest objectiu.Llegeix més »

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

eapcDeixa un comentari
Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Interaccions i llengües a l’aula: factors que expliquen l’ús desigual del català – Roger Campdelacreu i Sibina

eapc2 comentaris

Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.

Llegeix més »

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

eapcDeixa un comentari

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »