AINA, un projecte d’intel·ligència artificial en clau catalana – Maite Melero i Marta R. Costa-jussà

El desembre passat vàrem mantenir unes converses disteses però plenes de contingut amb tres figures clau del panorama de la intel·ligència artificial mundial, que tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya i que comparteixen un interès comú per la perspectiva catalana d’aquesta tecnologia puntera. Aquestes converses es van publicar al número 74 d’aquesta Revista (DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503). Gairebé coincidint en el temps, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar públicament el projecte AINA, creat amb l’objectiu de garantir el català en l’era digital.

   Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes recollides al núm. 74 de l’RLD és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals.

Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals. Ja sabem que la intel·ligència artificial s’alimenta de grans quantitats de dades. Mentre que fins ara aquestes dades havien d’estar anotades o etiquetades manualment per cadascuna de les tasques que es pretenia resoldre (traducció automàtica, sistemes de diàleg, etc.) amb un cost  pràcticament només a l’abast de llengües grans com l’anglès, actualment, hi ha una línia d’investigació molt prometedora que permet millorar les aplicacions intel·ligents utilitzant dades no etiquetades, és a dir, text lliure. Són les anomenades tècniques d’aprenentatge no supervisat. Aquestes tècniques, complementades amb l’ús de models preentrenats de la llengua, estan augmentant de forma notable la qualitat de les aplicacions d’intel·ligència artificial.Llegeix més »

Les llengües desfavorides necessiten traducció automàtica – Mikel L. Forcada

La traducció automàtica pot ajudar les llengües desfavorides. Si una llengua és viva avui dia, ho és perquè és digitalment viva i té una presència rellevant en Internet. Si no és així, els parlants aprenen i usen altres llengües per a viure en línia, i la llengua desapareix dels àmbits digitals de relació social i econòmica, cada volta més rellevants. Els continguts textuals són encara una bona part dels continguts de la xarxa. La traducció automàtica pot ajudar a generar-ne per a una llengua desfavorida, a partir de textos en alguna llengua més puixant, i, consegüentment, impulsar la vitalitat d’aquesta llengua en Internet.Llegeix més »

Els quès i els perquès de la postedició de traducció automàtica — Clara Ginovart

500px_34_imatge apunt Clara Ginovart
Imatge de Lemonsandtea CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

Fa tan sols set anys semblava que la traducció automàtica (TA) es reduïa encara a Google Translate i a altres solucions gratuïtes i en línia que es constituïen com una mera ajuda a qualsevol persona que volia entendre una paraula o una frase d’un lloc web, d’un correu electrònic o de la conversa en curs amb un estranger.Llegeix més »