Etiqueta: Tribunal Constitucional

La negativa judicial a traduir al castellà una resolució en llengua pròpia oficial no sempre es pot considerar causa d’indefensió: exposició d’un cas recent – Maria Ballester Cardell

eapc1 comentari
Martell de jutge
Font: Pexels. Autoria: Sora Shimazaki

El 19 d’abril de 2023 el Ple del Tribunal Constitucional emet la sentència que desestima el recurs d’empara contra sengles resolucions judicials redactades en català que deneguen la seva traducció al castellà sol·licitada per l’ara demandant. La rellevància del cas ja es fa palesa amb el reconeixement explícit per part de l’alt tribunal de l’escàs tractament que ha tingut, en l’àmbit de la jurisdicció d’empara constitucional, la qüestió sobre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en l’Administració de justícia. A més, i aquest fet també és destacat, la controvèrsia s’ha resolt mitjançant una sentència del Ple del Tribunal que acorda, a proposta de la Sala Primera, obtenir el coneixement del recurs d’empara formulat.Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu – Lídia Arnau Raventós

eapcDeixa un comentari
Parada del Mercat de la Boqueria de Barcelona.
Mercat de Sant Josep – La Boqueria. Autor: Jorge Franquillo. Llicència CC BY 2.0

La Sentència TC 117/2022, de 29 de setembre, resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra determinades disposicions de la Llei 18/2017, del Parlament de Catalunya, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Entre d’altres, un dels preceptes impugnats fou l’art. 8.3 final de la Llei 18/2017, segons el qual “[l]es persones que accedeixin a l’activitat i a la prestació de serveis (…) han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya”. La lectura de la Sentència 117/2022 propicia, d’entrada, una sensació immediata de déjà vu, però no només quant a la interpretació feta pel TC de l’art. 8.3 (i, de retruc, de l’art. 72.1, lletra b de la Llei 18/2017), sinó, igualment, pel que fa als termes en els quals el dret català estableix, des de la perspectiva de la llengua, l’atenció a les persones consumidores. Aquest comentari s’estructura atenent a aquesta doble perspectiva.Llegeix més »

Els termes del Només Sí és Sí – Sandra Cuadrado i Bárbara Monllor

eapcDeixa un comentari

1.  Origen del projecte

“What I most regretted were my silences… And there are so many silences to be broken.”

 Audre Lorde

Quan elaboràvem el Diccionari de la sexualitat ens vam adonar que per poder practicar amb llibertat moltes de les activitats sexuals que definíem, si eres dona ho tenies una mica més difícil. D’entrada, havies de carregar amb unes quantes pors i precaucions de més. El fet de ser dona implica que, en qualsevol pràctica sexual, hagis de prendre unes mesures addicionals. Ser dona i patir perquè et pugui passar alguna cosa es planteja com un paquet indissoluble que va junt per defecte. Una estructura que se’ns ha imposat i que la societat patriarcal s’ha encarregat de mantenir sota control. Tal com apunta Alba Alfageme en el seu assaig Quan cridem els nostres noms, el sistema patriarcal ens ha robat la vida i l’existència, sacrificant els nostres drets i llibertats. En definitiva, unes experiències i unes situacions que senzillament no hauríem d’haver viscut si aquest món no estigués infectat de masclisme.

Pensem ara en un dia qualsevol. Posem que agafes el bus i aquell matí estàs preocupada per un termini de la feina o per un examen. Un cop asseguda t’adones que t’estan mirant incòmodament, un home s’ha apropat massa o t’ha dit alguna cosa que et fa sentir malament i et situa de cop en un estadi d’alerta; de sobte, la teva pròpia preocupació (feina/examen, etc.) s’esvaeix perquè ara en tens una altra d’imposada i sobrevinguda que ocupa totalment el teu espai, un problema que no has triat i que et genera por i que t’arriba pel simple fet de ser dona. Una intimidació que et diu que has d’estar alerta i que et recorda constantment que en aquesta societat ser dona pot ser un peatge molt elevat de pagar.Llegeix més »

Per què un 25% de classes en castellà? – Jordi Nieva-Fenoll
 Catedràtic de Dret Processal Universitat de Barcelona

eapc4 comentaris

Aplicar les matemàtiques a matèries inevitablement imprecises acostuma a ser una mala idea. L’aprenentatge, malgrat que ha de tenir lògicament les seves pautes i recorreguts curriculars, ha de ser quelcom flexible i adaptable en funció de les circumstàncies, perquè ni tots els estudiants són iguals, ni els entorns en els quals estudien són idèntics. Establir referents matemàtics, per tant, no és només un error, sinó que revela un voluntarisme inacceptable per part de qui en el fons desitja canviar la realitat a base d’introduir aparents factors de racionalitat que només desvelen una ideologia, i no una realitat docent.

En context de democràcia, tal com l’entenem des del segle XVIII aproximadament, tenim com a bases del nostre sistema polític la protecció dels drets fonamentals i la divisió de poders. Aquesta segona es basa en el repartiment del poder entre diferents institucions per tal d’evitar que cap dirigent incorri en el totalitarisme, acumulant tots els poders en les seves mans. Així es parteix de l’existència del poder legislatiu expressat a través d’una assemblea popular –el Parlament–, que fa que els representants escollits pel poble siguin els que marquin les directrius generals del comportament de la resta de poders. Així s’assegura que tots els poders de l’Estat segueixen la voluntat de la gent.Llegeix més »

Menys oficialitat? No, gràcies – Lluís J. Segura Ginard

eapcDeixa un comentari

En el debat actual sobre les llengües oficials ha anat guanyant posicions, en els darrers temps, la idea d’una Llei de llengües, tot i que no totes les propostes de regulació fins ara presentades responen a la mateixa orientació. Al meu parer, l’objectiu de fixar un marc jurídic comú i fonamental per al castellà, l’eusquera, el català i el gallec hauria de ser ben acollit si el que es pretén és avançar en la igualtat jurídica substancial entre llengües. Dit d’una altra manera, benvinguda sigui una regulació que asseguri un mínim estatus d’oficialitat lingüística a totes aquestes llengües d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.  Llegeix més »