
“Davant la manca d’unanimitat de part dels 27 estats membres, la decisió d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc s’ajorna”. Aquestes eren les paraules d’Adam Szlapka, ministre d’Afers Europeus de Polònia, després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE), el 27 de maig. Era la sisena vegada que la decisió s’ajornava. Què passa amb el català a Europa? Què fa que els estats membres no prenguin cap decisió –a favor o en contra– de l’oficialitat? Quins motius addueixen? En fem una anàlisi.



