La realitat del coneixement de la normativa catalana en arribar a la universitat: possibles causes i solucions – Carme Bach

aula-urvL’ingrés a la universitat suposa un canvi en la vida de l’alumnat, que ha d’adaptar-se a les noves exigències dels graus i a nous hàbits d’estudi. Seria d’esperar que aquests estudiants que entren a la universitat després d’haver superat amb èxit la selectivitat ho fessin amb totes les garanties per poder iniciar el curs, és a dir, que tinguessin ben adquirides totes les competències i coneixements que se suposa que s’han treballat prèviament a l’educació secundària obligatòria (ESO), d’una banda, i a l’educació secundària postobligatòria (batxillerat), d’una altra. Però hi ha evidències que indiquen que la realitat és una altra i que, en matèria de llengua, els estudiants arriben amb moltes mancances i, el que encara és pitjor, no en són conscients.

Aquest fet encara és més alarmant si ens centrem en l’alumnat que accedeix a estudis en què la llengua catalana és un eix vertebrador, atès que en el futur serà la seva eina principal de treball. Ens referim a estudiants de filologia, traducció i interpretació, educació, llengües aplicades o periodisme.

Els estudis sobre les mancances

Alguns treballs sobre les mancances amb què accedeixen els estudiants a la universitat (Bach i Bernal, 2015; Casas i Comajoan, 2015; Cicres et al., 2009; Costa i Labèrnia, 2014; Rosselló, 2014; entre d’altres) assenyalen que, entre els problemes que tenen els alumnes per escriure i parlar correctament la llengua catalana, hi ha errors tant d’un grau elevat de dificultat, perquè es tracta de qüestions controvertides sobre sintaxi normativa en què ni els lingüistes fins ara s’han posat d’acord, com d’un grau de dificultat molt menor, ja que es consideren coneixements bàsics de la llengua.Llegeix més »