Crònica de la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca – Mariona González Sordé

 El 24 d’abril va tenir lloc la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca, impulsada pel Departament de Recerca i Universitats, que va servir per presentar un sistema d’indicadors per mesurar de manera objectiva el desplegament de les mesures previstes en el Pla i una guia per a la gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya.

El Pla d’enfortiment del català és fruit d’un gran acord del sistema universitari i de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El document s’estructura en quatre eixos temàtics: 1) la docència universitària en català, 2) la recerca i la transferència de coneixement en català, 3) el català en un context d’internacionalització i 4) el català com a llengua de trobada i convivència. Al llarg de la jornada es van projectar tres vídeos en què diferents agents implicats valoraven el desplegament del Pla en l’àmbit de la docència, l’acollida lingüística i la recerca.Llegeix més »

Quines són les necessitats i els coneixements lingüístics dels metges a Catalunya? – Jordi Aligué

(Font: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Conèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va realitzar fa uns mesos entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col·lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra estava formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona, el 20,8 % de Girona, el 14,6 % de Tarragona i el 6 % de Lleida.Llegeix més »

El perfil lingüístico del Uruguay: el español lengua oficial de facto y el portuñol un debe en términos de derecho – Yliana V. Rodríguez y Carla Custodio

Autor: hernansuarez28 Font: Pixabay

Uruguay, ubicado en la región sur de América del Sur, es reconocido por su estabilidad política, su compromiso con los derechos humanos y su sistema legal progresista. A lo largo de los años, el país ha realizado avances significativos en materia legislativa, promoviendo la igualdad y el estado de derecho. En términos de avances legislativos, Uruguay ha adoptado una serie de leyes de avanzada que reflejan su compromiso con la justicia social.

A modo de ejemplo: la poetisa Delmira Agustini hizo uso del derecho al divorcio por sola voluntad de la mujer en 1913; en 1927, las mujeres uruguayas ejercieron el voto por primera vez, convirtiéndose en el primer voto femenino en Sudamérica, y en 2013 el país se convirtió en el primero en América Latina en legalizar el matrimonio entre personas del mismo sexo, marcando un hito en la lucha por los derechos LGBTQ+ en la región. Además, Uruguay ha implementado políticas y leyes orientadas a promover la igualdad de género y combatir la violencia doméstica y de género. La Ley integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, aprobada en 2002, establece mecanismos para evitar y erradicar la violencia contra las mujeres, incluyendo la creación de servicios de apoyo y protección para las víctimas.Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi del blog de la Revista de Llengua i Dret

Després de les vacances de Pasqua i a les envistes de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, ja és a tocar de nou la diada de Sant Jordi. La festa de la rosa i del llibre que ens brinda una oportunitat perfecta per celebrar l’arribada de la primavera i, alhora, la vitalitat de la llengua i la literatura catalanes. Com ja comença a ser costum, el blog de l’RLD ens sumem a la diada amb deu recomanacions de lectures d’aparició recent (totes han estat publicades entre 2023 i 2024) i que tracten, de manera més o menys directa, temes d’interès per a la Revista de Llengua i Dret i les seccions que integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.

Enguany, la diada arriba en un moment difícil per a les polítiques lingüístiques a favor del català a les Illes Balears i al País Valencià, on es comencen a materialitzar algunes mesures regressives, i en el cas de Catalunya, enmig d’un cert debat sobre l’estatus que hauria de tenir la política lingüística en el futur govern de la Generalitat.

En aquest context, i com és habitual, entre la selecció hi destaquen obres que reflexionen sobre la situació de la llengua catalana i sobre les mesures per afavorir-ne el coneixement i l’ús. També s’hi inclouen, però, mirades a la diversitat lingüística en el pla global, als nous parlants de llengües minoritzades i als drets lingüístics de les comunitats indígenes. Completen la selecció una obra sobre la comunicació i la desigualtat de gènere, un volum sobre terminologia i un llibre col·lectiu que destaca les sortides professionals existents en la intersecció entre la lingüística i l’àmbit jurídic, entre altres aplicacions de les ciències del llenguatge. Una tria diversa des del punt de vista temàtic, lingüístic i del to (més acadèmic o més divulgatiu), però sempre amb un fil comú: el lligam entre llengües, societats i dret.

Aprofitem aquestes ratlles introductòries per donar les gràcies a tots els professionals i els investigadors que, amb la seva col·laboració desinteressada, fan possible l’existència del blog de la Revista de Llengua i Dret. Un espai de publicació setmanal que, de manera modesta, considerem que contribueix a mantenir oberta una conversa al voltant de la “llengua del dret” i del “dret a la llengua”, als territoris de llengua catalana i més enllà.

Per a totes les persones que ens llegiu: que tingueu una excel·lent diada de Sant Jordi!

Llegeix més »

Anónimos y plagiadores bajo la lupa – Mireia Hernández

Autor: Andrys. Font: Pixabay

En la antigüedad, se corroboraba la autenticidad de un documento basándose en la veracidad de su contenido y en el testimonio de los testigos; de hecho, el alegato de un reputado ciudadano romano llevaba al traste las intenciones de cualquier delincuente; tanto es así, que la oratoria ciceroniana convenció al auditorio que, indudablemente, Catilina sí era un conspirador. Y aquella acusación le valió al orador una fama inigualable, alcanzando el título de Pater patriae. Pero no siempre la palabra era fiable ni las prebendas del testigo, suficientes. Se requerían lacres en la misiva real y un sello de un león rampante junto a la rúbrica para dar fe que su contenido era veraz. Pero aquellos precintos también podían ser manipulados, de ahí que la tarea de los expertos en caligrafía fue, desde tiempos inmemorables, confirmar que un documento pertenecía o no al sujeto cuya autoría se presumía.Llegeix més »