Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol

Amb l’objectiu de passar revista a la situació de les dues llengües minoritàries a Aragó, l’aragonès i el català, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el passat 4 de maig un seminari entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística d’Aragó des de 2015. Membre de la CHA (Chunta Aragonesista), partit que ocupa la Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, dins del govern socialista de Javier Lambán, la seua presència pretenia informar de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora desenvolupada durant l’actual legislatura, successora de l’encapçalada per Luisa Fernanda Rudi: coneguda és la seua Ley de Lenguas de 2013, la qual, derogant la de Marcelino Iglesias (2009), denominà les llengües comunitàries amb perífrasis, de seguida convertides en los acrònims LAPAO i LAPAPYP. També es pretenia debatre sobre els reptes encara pendents de la mà de tres experts, professors a la URV vinculats amb la Franja aragonesa. Així, llengua, política i ciència se van donar la mà, amb la coordinació de Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una ponència titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dues llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (comarca de les Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost.

Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, López Susín va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i, alhora, la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües mencionades i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova llei, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament amb la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’Administració.  Read More »

Drets i deures lingüístics del Govern del Botànic – Alfons Esteve

Ara que s’han complert quasi tres quartes parts de la legislatura, potser és un bon moment per fer un balanç de les normatives de política lingüística de l’anomenat Govern del Botànic (PSPV-PSOE i Compromís, amb el suport extern de Podem) de la Generalitat Valenciana.

Sens dubte, la norma que més literatura jurídica ha generat és el Decret 9/2017, de 27 de gener, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, més conegut com el decret de plurilingüisme. En un apunt de l’any passat d’aquest mateix blog ja ho explicàvem.

Aquesta norma establia un únic programa d’educació plurilingüe amb 3 grans nivells (bàsic, intermedi i avançat) per a ESO i batxillerat, que es convertien en 6 per a educació infantil i primària (bàsic 1 i 2; intermedi 1 i 2, i avançat 1 i 2). Tots ells amb continguts especificats de les hores que s’havien d’impartir en valencià, en castellà i en anglès i lligats a una certificació posterior de nivell de valencià i d’anglès. La dreta més reaccionària, agrupada en tots els seus vessants (associacions de mares i pares, sindicats, partits polítics i fins i tot la Diputació d’Alacant) va atacar aquest decret de manera furibunda, perquè afirmaven que pretenia laminar els drets dels castellanoparlants i imposar l’ensenyament generalitzat del valencià a costa del castellà.

Fruit d’aquests recursos, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) en va paralitzar l’aplicació el juliol de 2017 mitjançant l’aplicació de mesures cautelars. Per poder posar en marxa el curs 2017-18, el Govern valencià va aprovar el Decret Llei 3/2017, d’1 de setembre, el qual establia de manera generalitzada tres programes lingüístics (A, B i C) que s’havien d’aplicar al primer curs del segon cicle d’educació infantil durant el curs 2017-18 i també assignava als diferents centres el programa corresponent en funció de la tria feta segons el nivell del Decret 9/2017.

Vists els recursos, al final del 2017 el Govern valencià derogava el Decret 9/2017 i portava a les Corts Valencianes el que s’aprovaria com a Llei 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. Aquesta Llei canvia el concepte de nivells dels anteriors decrets i fixa percentatges mínims de docència en les diverses llengües per al conjunt de l’escolaritat obligatòria: un mínim del 25% en cadascuna de les llengües oficials i entre el 15 i el 25% per a una llengua estrangera. A partir d’aquests mínims, en cada centre es decideix en quina llengua oficial s’imparteix el 25-35% restant.Read More »

2a Jornada “Drets Lingüístics: Present i Futur” – Teresa Tort Videllet

La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona rep els visitants amb un doble aparador: a l’esquerra, un edifici blanc, modern i hermètic; a la dreta, un edifici experimentat, amb el desgast evident dels anys però amb un halo inesborrable de premi FAD 1958.

Dijous 19 d’abril la Sala de Graus d’aquesta Facultat va acollir la 2a Jornada sobre Drets Lingüístics, organitzada per la Fundació Catalunya, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i la mateixa Universitat de Barcelona, amb el suport d’altres organismes de l’àmbit lingüístic i jurídic. Tot i que la situació del català en el món de les lleis és molt deficient, les reflexions que es van anar desgranant al llarg del matí i de la tarda van permetre anar més enllà de la constatació d’aquesta diagnosi. En recollirem aquí unes quantes per posar-les a l’abast dels que no hi vau poder ser.Read More »

I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert

Avui dia el feminisme està en boca de totes i, fins i tot, de tots. Molt notablement a les xarxes socials, però també als carrers, a les ciutats, als barris i fins i tot a les nostres universitats i centres d’estudi, el feminisme ha canviat les nostres vides. El passat 8 de març, els carrers de totes les ciutats es varen omplir de reivindicacions per reclamar els canvis interaccionals i estructurals que encara són necessaris. Amb una aturada de dones, vam assolir un impacte real. Ha sigut entre totes que hem aconseguit ser on som, que estem aconseguint canviar la representació de les dones en els missatges socials. Les lluites individuals orquestrades i sumades a les col·lectives ens fan arribar a tot arreu: ens permeten canviar com ens representem i ens representen en el llenguatge i en les estructures i els marcs jurídics. I així canvia el nostre futur.

Els centres d’estudi i, particularment, les universitats, hi juguen un paper cabdal. Les joves no hi adquirim solament les competències per exercir una professió, sinó que hi aprenem a conviure i a superar les barreres per definir el nostre futur. Les universitats són un lloc d’encontre de les persones que es faran càrrec de la societat des de molts punts diferents del coneixement. Ara ens trobem totes en un lloc comú que necessita, més que mai, la presència feminista.

Subversives és una assemblea feminista creada a la Universitat Jaume I per iniciativa d’un grup d’estudiantes que ha vist un interès creixent i divers a què donar resposta. Una de les nostres primeres actuacions va ser l’organització d’unes jornades feministes de reflexió i aprenentatge col·lectiu que ens ajudaren a entendre uns àmbits que consideràvem cabdals: com afecten la llengua i el dret les nostres possibilitats d’igualtat. Des de reflexions diverses, en àmbits diferents, volíem trobar eines per respondre a la discriminació diària: quan és legal que no hi haja igualtat, per què no es fa complir la llei i què podem respondre davant els missatges que ens demanen callar i parar en les nostres reivindicacions. Aquestes preguntes es van aplicar concretament als àmbits de l’empresa i l’activitat rural i de la comunicació (la narrativa oral i el llenguatge en sentit més ampli). Conscients de la complexitat de la nostra experiència social, la llengua vehicular de les Jornades triada com a mitjà identitari i de difusió va ser el valencià, amb l’esperit d’unir interessos compartits de reconeixement i promoció de la igualtat política com a base de la democràcia.Read More »

Crida d’articles/Call for papers: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat” – Servei de Recerca, Documentació i Publicacions (EAPC)

CRIDA D’ARTICLES

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law

“Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Convidem a col·laborar-hi amb articles científics que, des de la perspectiva de qualsevol de les seccions habituals de la Revista, és a dir, el llenguatge jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, tractin algun dels aspectes següents:

  • Els condicionants jurídics i polítics sobre les llengües del mercat únic digital europeu.
  • Llengües i Administració electrònica: normativa en els àmbits europeu, estatal i dels ens subestatals; efectes lingüístics de la deslocalització dels tràmits electrònics; configuració lingüística de les plataformes digitals; impacte en la contractació pública i l’oferta de serveis electrònics, etc.
  • El potencial de les tecnologies lingüístiques per superar les barreres de l’idioma en la internacionalització de productes i serveis: recursos lingüístics digitals necessaris, eines de processament del llenguatge, traducció i interpretació automàtiques, reconeixement de veu, extracció automàtica d’informació, etc. Oportunitats i requeriments de la indústria 4.0 (intel·ligència artificial, internet de les coses, etc.) per a les llengües.
  • Canvis en les representacions, les ideologies i els usos lingüístics relacionats amb la irrupció del món virtual en la vida diària.

Els articles s’han de presentar a través de la plataforma de la Revista i seguiran el procés editorial habitual, que inclou l’avaluació de doble cec.

Les dates màximes de recepció d’articles són el 30 de juny per al número que es publica el desembre i el 31 de desembre per al número que es publica el juny. Abans de fer la tramesa, consulteu les indicacions per als autors publicades a la plataforma de la Revista.

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

Està indexada en diverses bases de dades, entre les quals hi ha Scopus i ESCI.

Read More »