El coneixement lingüístic dels descendents de migrats a Catalunya – Clara Sansó Galiay

Les dinàmiques migratòries han modificat significativament la composició sociodemogràfica i sociolingüística de Catalunya. Consegüentment, també ho ha fet el sistema educatiu, on un 12,4% del conjunt d’escolars en l’ensenyament català no universitari és immigrant.

La convivència en aquests contextos plurilingües i pluriculturals planteja reptes a diferents nivells, dels quals la integració socioeducativa n’és un dels més significatius. Aquesta sol estar condicionada pel coneixement lingüístic que adquireixen els nouvinguts en les llengües de la societat d’acollida. I és en aquest punt on les dades no són gaire encoratjadores. Ja fa uns vint anys Siguan (1998) constatava que el rendiment educatiu de l’alumnat immigrant, en aquelles assignatures estretament relacionades amb la llengua, era inferior a l’esperat per la seva edat cronològica. Estudis més recents, evidencien que el coneixement lingüístic de català i castellà de l’alumnat d’origen immigrant se situa en uns nivells inferiors respecte als seus parells autòctons (Navarro i Huguet, 2010). I aquest fet, a l’ensems, es tradueix en un fracàs escolar molt superior a l’esperat (Huguet i Navarro, 2006).Read More »

El més llegit de 2015 al blog de l’RLD

Durant el 2015 s’han publicat un total de 42 articles que han obtingut 19.800 lectures, de les quals el 15% són de fora de l’estat.

El 2015 els deu articles més llegits van ser els següents:

Podeu saber més sobre les estadístiques del blog aquí

Nou número 64, desembre 2015 / Nuevo número 64, diciembre 2015 / New issue 64, December 2015

Sumari / Sumario / Table of contents

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

1 El principio procesal iura novit curia en la jurisprudencia del Tribunal Supremo
Maria do Carmo Henríquez, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, Pedro F. Rabanal Carbajo

2 El terme francès sursis i la traducció de coneixement especialitzat jurídic
Montserrat Cunillera Domènech

Read More »

El català, llengua vehicular del sistema educatiu: límits i contradiccions d’aquesta afirmació – Pere Mayans

En general, a la societat catalana hi ha la idea més o menys compartida per tothom que el català és la llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya. Com se sap, d’aquesta qüestió, se n’ha fet una bandera política, tant per part dels defensors de la immersió lingüística en català (sic) com per part dels contraris a la priorització de la llengua en aquest àmbit, que defensen que l’espanyol també ha de ser llengua vehicular (amb propostes i models diferents, però línies educatives únicament en castellà, presència suposadament equilibrada de les dues llengües a l’escola…). En aquest article volem presentar els límits jurídics i alguns casos concrets que qüestionen que el català sigui realment, i en tots els centres del país, la llengua utilitzada normalment com a llengua vehicular.

Un primer aclariment terminològic

Cal, abans de tot, un primer aclariment: quan es parla d’immersió lingüística al nostre país, moltes vegades es confonen (ho fan, especialment, polítics, creadors d’opinió i periodistes) els termes i s’aplica el concepte al conjunt de l’ensenyament. Cal tenir clar, però, que, quan ens referim a la immersió lingüística, “només” parlem d’aquells contextos en què s’apliquen les metodologies pròpies d’aquest programa, basades en el tractament integrat de llengua i continguts, ja que bona part de l’alumnat desconeix la llengua vehicular del sistema educatiu. En contextos en què l’alumnat coneix, per contacte amb la família o amb l’entorn, la llengua catalana en cap cas parlaríem d’aplicació d’aquest programa, sinó que, senzillament, parlaríem d’ensenyament en català.Read More »

Avançament del proper núm. de la Revista de Llengua i Dret

Us avancem els continguts del número 64 de la Revista de Llengua i Dret que es publicarà la setmana vinent:

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

1 El principio procesal iura novit curia en la jurisprudencia del Tribunal Supremo
Maria do Carmo Henríquez, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, Pedro F. Rabanal Carbajo

2 El terme francès sursis i la traducció de coneixement especialitzat jurídic.
Montserrat Cunillera Domènech

3 El proceso judicial como «espacio comunicativo».
Jesús Miguel Hernández GalileaRead More »