Autor: xarxes

La llengua catalana a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat: ressenya de l’11a Jornada Juristes per la Llengua – Rafel Torner

xarxes1 comentari

Aquesta jornada ha estat organitzada per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP), amb el suport del Departament de Cultura i la Plataforma per la Llengua. Ha tingut lloc el 6 de novembre de 2015 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Barcelona).

Benvinguda

Mireia Casals, presidenta de l’AJDLP, presenta la Jornada i explica que es tracta de reflexionar sobre el tema a partir de les aportacions dels ponents.

Germà Gordó, conseller de Justícia (vegeu el contingut de la intervenció del conseller tal com el recull aquesta notícia, publicada al web del Departament de Justícia). Pel que fa al tema de la jornada, Gordó no parla d’oficialitat ni de cooficialitat, sinó de la possibilitat de partir de les idees del català com a «llengua pròpia i [per tant] vehicular de les administracions», la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» i l’«emparament dels drets lingüístics de tots els ciutadans que viuen a Catalunya». D’acord amb la notícia esmentada, les referències de Gordó a la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» s’han d’entendre en el context de l’ús d’una o altra llengua en les comunicacions del ciutadà amb les administracions catalanes.Llegeix més »

La politique linguistique de l’Algérie postcoloniale: anti-français à la française – Meriem Serhani

xarxes3 comentaris

L’Algérie est caractérisée par une confrontation des langues et des cultures. La population algérienne se compose de deux groupes ethniques importants: les amazighs et les arabes. En l’absence de recensements réels, la proportion des deux groupes est estimée à 25-30% et 70-75% respectivement. Les deux termes (amazighs et arabes) sont largement utilisés pour désigner les individus issus des communautés dont la langue tamazight ou arabe est utilisée. Puis, ce qui a particulièrement marqué l’Algérie est les cent trente-deux ans de colonisation et de déstructuration dans une logique assimilationniste. L’assimilation, cet objectif officiel de la politique de la France coloniale en Algérie, est resté lointain. Avec son départ, la France a laissé un héritage linguistique et culturel bien enraciné.Llegeix més »

El romanès: llengua romànica del grup oriental, parlada principalment a Romania i a Moldàvia – Xavier Montoliu Pauli

xarxes1 comentari

Oficialitat de la llengua romanesa

Segons la Constitució romanesa aprovada per referèndum l’octubre de 2003, «A Romania, la llengua oficial és la llengua romanesa» (article 13).

El romanès també és oficial a la República de Moldàvia, on és la llengua de l’estat reconeguda des de 1994 per l’article 13 de la Constitució la denominació és limba moldovenească, és a dir, llengua moldava o moldau. L’any 1989 es va reintroduir l’escriptura del romanès amb l’alfabet llatí.[1]

A diferència de la Constitució romanesa, que només considera una única llengua oficial a pesar de la diversitat lingüística, la Constitució moldava explicita que la «República reconeix i protegeix el dret a conservar, desenvolupar i usar la llengua russa i les altres llengües parlades al seu territori» (article 13.2), un clar ressò de l’herència política filorussa. Llegeix més »

Punt de trobada de la terminologia jurídica: el Comitè Terminològic de Dret – Elisabeth Casademont

xarxes2 comentaris

Aquest any el Centre de Terminologia TERMCAT celebra el seu 30è aniversari. En les línies d’activitat del Centre (ja sigui en l’elaboració de productes i recursos terminològics, en els serveis d’assessorament o en la normalització terminològica) el TERMCAT sempre busca la col·laboració dels especialistes dels diversos àmbits d’especialitat. Els especialistes aporten el coneixement conceptual i d’ús de les denominacions, indispensable i indestriable del treball terminològic que desenvolupa el Centre. Així, anualment, el TERMCAT compta amb la col·laboració d’uns 400 experts de diversos sectors d’especialitat, i en aquests trenta anys d’existència del Centre, uns 3.700 especialistes han assessorat conceptualment el TERMCAT o han pres part en l’elaboració d’algun producte terminològic.Llegeix més »

English language transmission in Barcelona: don’t worry be happy? – Francesca Walls

xarxesDeixa un comentari

Despite being one of the most successful cases of intergenerational language transmission outside of primarily English-speaking contexts, anglophone parents hoping to pass English on to their children in Barcelona often express deep concerns about how they can best support their children’s linguistic development in English whilst raising them plurilingually in a non-English-speaking setting. This post elaborates on the initial findings of the Family Language Questionnaire, undertaken as part of the PhD project Family Language Policy and Globalisation at the University of Barcelona. It compares the situation of English language transmission in migratory contexts with that of other languages, and explores some of the main reasons why it is that English-speaking parents might still voice concerns.Llegeix més »