La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Djeri contra Letònia i el llarg hivern català – Benet Salellas

Autor: Adrian Grycuk. Font: Wikimedia Commons

I. El 18 de juliol de 2024 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feia pública la sentència Djeri i altres contra Letònia, en què resolia descartar la vulneració del dret a la igualtat (art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH) en relació amb el dret a l’educació (art. 2 Protocol 1 CEDH) que plantejaven un grup de famílies russòfones contra la llei de 2018, que modificava el sistema educatiu per unificar l’educació preescolar i fer del letó la llengua vehicular majoritària d’aquest cicle educatiu.[i] Aquesta decisió d’Estrasburg culminava una anàlisi gradual que ha anat fent el TEDH sobre el sistema educatiu letó, en què ha tingut l’oportunitat de validar (i, per tant, d’excloure vulneracions de drets del CEDH) la unificació i letonització progressiva del sistema educatiu, primer quant a les escoles públiques (STEDH Valiullina i altres contra Letònia, de 14 de setembre de 2023) i després quant a les escoles privades (STEDH Dzibuti i altres contra Letònia, de 16 de novembre de 2023).Llegeix més »

What future for the Indigenous languages in Canada? – Étienne Cossette-Lefebvre

Autoria: Guillaume Jaillet. Font: Unsplash

I. Introduction

There are between 53 and 70 Indigenous languages in Canada. It is undeniable that these languages contribute to the richness of the linguistic heritage of Canada.[i] Unfortunately, a majority of them are now in a state of decline or endangerment (Report of the Royal Commission on Aboriginal Peoples, vol. 3, Gathering Strength, at pp. 564-569). In 1991, a study showed that in 69 % of First Nations communities, Indigenous languages were “declining”, “endangered”, or in a “critical” state. Indigenous languages were considered “enduring” in 18 % of First Nations communities, and “flourishing” in only 12 % of these communities. The only “viable” Indigenous languages were Cree, Ojibwee, and Inuktitut (Task Force on Aboriginal Languages and Cultures, Towards a New Beginning: A Foundational Report for a Strategy to Revitalize First Nation, Inuit and Métis Languages and Cultures, at pp. 34-35; Gabriel Poliquin, “La protection d’une vitalité fragile : Les droits linguistiques autochtones en vertu de l’article 35” (2013) 58:3 McGill LJ 573, at p. 576; Naiomi Metallic, “Becoming a Language Warrior” in Marie Battiste, ed, Living Treaties: Narrating Mi’kmaw Treaty Relations (Sydney, NS: Cape Breton University Press, 2016) 241, at pp. 244-245; Naiomi Metallic, “Les droits linguistiques des peuples autochtones” in Michel Bastarache & Michel Doucet, eds, Les droits linguistiques au Canada, 3rd ed (Cowansville, QC: Yvon Blais, 2013) 891, at p. 900).Llegeix més »

La tutela delle minoranze linguistiche nella rappresentanza politica: il caso italiano – Matteo Cosulich

Font: Pexels. Autoria: Tara Winstead

Tra i “princìpi fondamentali” della Costituzione italiana rientra la tutela delle minoranze linguistiche (art. 6 Cost.). Si tratta di un obiettivo costituzionale da perseguire attraverso “apposite norme” che possono interessare anche la rappresentanza politica. Favorire la presenza di esponenti delle minoranze linguistiche nelle assemblee elettive equivale infatti ad attribuire un maggior peso a tali minoranze nelle deliberazioni – legislative, ma non solo – che si andranno ad assumere.Llegeix més »

Quina possibilitat té el català d’esdevenir llengua oficial de la UE? Una anàlisi – Vicent Climent-Ferrando

Font: unsplash. Autoria: Guillaume Perigois

“Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també cal conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió.” Aquestes eren les paraules –pronunciades en català– del ministre d’Afers Estrangers finès, Anders Adlercreutz, en sortir de la reunió del Consell de la UE d’avui, 19 de setembre, en què es decidia si català, gallec i èuscar passaven a ser llengües oficials de la Unió Europea (UE). Una posició compartida i feta pública per molts altres estats membres. Alemanya, França, Croàcia, Eslovàquia, Irlanda… i fins a 21 estats membres es pronunciaven en la mateixa direcció.Llegeix més »

La llengua catalana a les Illes Balears després de quaranta anys d’autonomia política – Maria Ballester Cardell

Imatge corporativa de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut de les Illes Balears. Font: Govern de les Illes Balears

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu

La celebració dels primers quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, és un bon moment per fer balanç del procés de formació i de la regulació del fet lingüístic en el context de l’autogovern. Durant aquest temps, el règim jurídic de la llengua catalana ha passat per diverses etapes d’evolució i millora, impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que han permès avançar en l’ús social de la llengua catalana. Però, també, ha viscut moments de retrocessos i estacaments.

La transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu s’ha fet palesa a les Illes Balears de forma molt marcada. Les competències lingüístiques de la comunitat autònoma abasten una matèria especialment sensible, en gran mesura condicionada per la conjuntura política, estatal i autonòmica. Trencant la continuïtat dels progressos en el tractament legal del català, a partir de la VI legislatura (2003-2007) s’han viscut etapes d’alternança en funció de les majories parlamentàries. Depenent del signe polític del Govern, s’ha arribat a posar en qüestió la necessitat de continuar el procés normalitzador o s’ha construït un context més propici per a l’ús i el foment de la llengua catalana. Aquesta situació s’ha visualitzat, de forma clara, amb al pas de la VIII legislatura (2011-2015) –de replantejament dels principis i regles fonamentals del model lingüístic– al retorn, en les dues darreres legislatures, a un camí iniciat amb l’Estatut d’autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de 1986.Llegeix més »